Pérez de los Cobos: «Els dubtes sobre l'actuació dels Mossos hi eren des de feia molt, els tenia tota la societat»

El coordinador de l'operatiu policial de l'1-O, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, ha explicat que tenia recels sobre l'actuació dels Mossos ja d'abans de la convocatòria de l'1-O. «Els dubtes sobre l'actuació dels Mossos hi eren des de feia molt de temps, els tenia tota la societat», ha explicat. El coronel ha relatat que la relació amb el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero (investigat a l'Audiència Nacional) va ser sempre «difícil i tensa»perquè va veure com una «ingerència»el seu nomenament per part del fiscal en cap de Catalunya i així ho va manifestar en diverses ocasions. També ha dit que l'actuació de Trapero anava en la línia dels plantejaments públics que feia l'exconseller d'Interior Joaquim Forn.

Durant el seu interrogatori i a preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, el coronel ha explicat que el fiscal en cap de Catalunya el va designar coordinador de l'operatiu policial el 21 de setembre i que el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, va mostrar la «disconformitat». «Ho entenia com una ingerència, una invasió de competències i com un establiment d'algun tipus d'autoritat per sobre seu», ha explicat De los Cobos, que ha aclarit que no era així perquè la direcció de l'operatiu la portaria ell i la seva funció era la de coordinar l'operatiu conjunt entre Mossos, Guàrdia Civil i Policia Nacional. «El fiscal diferencia entre comandament i coordinació», ha explicat.

Crítiques al pla operatiu dels Mossos

De los Cobos ha explicat que dos dies més tard –en una reunió del dia 23- va dir a Trapero que el pla operatiu dels Mossos «no estava dissenyat per impedir el referèndum»i que ell li va replicar –davant del fiscal- que no li reconeixia la seva autoritat. Llavors, segons el coronel, va ser el propi fiscal José Maria Romero de Tejada qui li va demanar que el canviés. «Quan li va dir el fiscal va dir que sí que incrementaria el personal», ha explicat.

Relaciona Trapero amb Forn

En respostes a la fiscal Consuelo Madrigal, Pérez de los Cobos ha dit que Trapero ja coneixia el matí del 23 de setembre la carta que el dia abans el conseller d'Interior, Joaquim Forn, va enviar al ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, traslladant-li que no calia cap suport dels cossos policials estatals i que els Mossos tenia capacitat suficient per «afrontar la situació». «Interpreto que Trapero ja coneixia en profunditat el contingut d'aquesta carta», ha dit.

A més, també ha assenyalat que, a la sortida de la mateixa reunió del dia 23, Forn va comparèixer poc després davant dels mitjans de comunicació i que li va «sorprendre»que expliqués el contingut de la trobada. I ha remarcat que dies després, el dia 27, Trapero demana en una reunió amb la fiscalia que Pérez de los Cobos fos revocat del seu càrrec fent servir «els mateixos arguments que va fer servir Forn en la seva compareixença pública».

Relació «difícil»amb Trapero

El coronel ha qualificat de «difícil»la relació amb el major dels Mossos d'Esquadra, fins al punt que en una reunió convocada per ell per al dia 25 de setembre no s'hi va presentar. Trapero hi va enviar el comissari Ferran López, ha recordat Pérez de los Cobos. Un cop aplicat el 155, López va substituir Trapero al capdavant de la prefectura de la policia catalana.

Pérez de los Cobos ha relatat el contingut de reunions per complir amb les instruccions de la fiscalia previs a la interlocutòria de la magistrada del TSJC. Ha explicat, per exemple, que van ser les forces de seguretat de l'Estat els qui van facilitar a Trapero la llista dels locals on es preveia votar l'1-O, i que Mossos deia que no tenia. O que el major va preguntar a fiscalia quins eren els «llindars de permissivitat»i que «es definissin bé els criteris». «A veure si hi haurà 4 individus votant en una plaça en una caixa de sabates i també ho hem d'impedir», va dir Trapero, segons el coronel.

També ha explicat que el dia 27 hi ha la interlocutòria de la magistrada Mercedes de Armas i que interpreta que no derogava les instruccions anteriors de la fiscalia sinó ordena al fiscal cessar en les seves actuacions. Ha explicat que a ell no se li va notificar i que només li van facilitar la part dispositiva (ocupava només un full). En aquesta part no hi constava, doncs, la referència de la magistrada sobre l'obligació de mantenir la convivència en tot moment.

Junta de Seguretat «kafkiana»

Com va fer Nieto en la seva declaració com a testimoni, Pérez de los Cobos ha qualificat de «kafkiana» la convocatòria de la Junta de Seguretat, «amb menys de 24 hores de temps i amb un únic punt de l'ordre» amb un títol «surrealista», ja que feia referència a com s'havien de coordinador les forces de seguretat «per al referèndum d'autodeterminació, que era una activitat declarada il·legal». Ha descrit que l'ambient de la reunió era «tens» perquè a la taula estaven asseguts «els convocants de l'activitat il·legal que havíem d'impedir».

La primera «sorpresa» per ell va ser la presència de Trapero, «que no forma part de la Junta», i a que, tot i que tenia sobre la seva taula «la mateixa interlocutòria» que ells, «no només no hi assisteix quan tenia una oportunitat d'or de no anar-hi, sinó que fa intervencions en la mateixa línia que els convocants» del referèndum. També ha explicat que Trapero va alertar que no es podia provocar «un mal major del que es pensava evitar».

Pérez de los Cobos ha explicat que Carles Puigdemont «s'agarrava com en un clau roent» a l'apel·lació de la magistrada a no alterar la «normal convivència ciutadana» en les accions per impedir el referèndum. «Va dir que la convivència ciutadania era un bé suprem», ha assegurat. El coronel ha afegit que el govern espanyol va demanar al president que desconvoqués el referèndum si volien evitar que hi hagués problemes d'ordre públic, al que va respondre que «ja sabia el que havia de fer».