Pérez de los Cobos nega càrregues i actuacions «contra cap votant pacífic» i defensa «l'ús exquisit de la proporcionalitat»

El coronel Diego Pérez de los Cobos ha negat davant del Tribunal Suprem que els cossos de policia estatals fessin càrregues durant l'1-O. En respostes a la fiscal Consuelo Madrigal, ha afirmat que no van fer actuacions «contra cap votant pacífic» i tampoc contra nens, gent gran ni persones amb discapacitat. «Només contra les persones que miraven d'impedir l'accés al local», ha assegurat. Durant la seva declaració com a testimoni, ha defensat «l'ús exquisit de la proporcionalitat» dels agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, i ha descrit que es van trobar un escenari de «situacions de violència molt greu» contra els agents. El coronel ha relatat que als col·legis hi havia «muralles humanes» on hi havia «grups perfectament organitzats».

Pérez de los Cobos ha dit que l'1-O van haver de fer front a un «grau de virulència» per part dels participants al referèndum. «Observem que en molts locals hi havia grups de masses perfectament conformats que, mitjançant la força física, miraven d'impedir l'accés de les forces de seguretat que tenien l'obligació d'accedir al local per mandat judicial».

El coronel ha remarcat que estava previst fer una actuació «el més escrupolosa possible i proporcional», anant als locals per retirar el material, però que es van trobar «una situació de gravetat més gran del que es preveia». «Vam trobar-nos amb grups de resistència perfectament organitzats», ha descrit, «dins de les muralles humanes hi havia grups organitzats, jerarquitzats entre ells, qui impartia instruccions i qui executava». De fet, Pérez de los Cobos ha descrit «encaputxats» i «gent dedicada a alertar de la proximitat de l'arribada de la policia» per «impedir la intervenció amb la major contundència possible». Tot i això, a respostes a l'advocacia de l'Estat, ha admès que no es va identificar ningú que exercís d'organitzador.

A més, ha afegit que algunes unitats van decidir «avortar» la intervenció en alguns punts per «l'alt grau d'hostilitat i agressivitat en alguns locals». «Si s'hagués actuat, les conseqüències lesives haurien estat molt superiors a les que vam conèixer», ha reblat. Al mateix temps, ha respost a la fiscal que van detectar cues en «falsos punts de votació».

Madrigal ha preguntat directament a Pérez de los Cobos si les forces de seguretat de l'Estat van dirigir la seva actuació contra «votants pacífics». «En cap cas», ha dit. Tampoc contra «nens, gent gran o persones discapacitats», sinó «només contra les persones que miraven d'impedir d'accés al local». El coronel ha explicat que en alguns casos es van posar nens i persones grans com a «avantguarda dels parapets» i que en un cas un agent de la Guàrdia Civil va protegir un nen fent sortir a un pare que portava el seu fill a les espatlles de la línia policial. Aquest fet va tenir lloc a Sant Julià de Ramis.

Pel que fa a les càrregues, ha afirmat que «no n'hi va haver». «Una càrrega està encaminada a una dissolució o a un desallotjament d'un local», ha explicat, i «aquestes unitats van evitar en tot moment arribar a desallotjar el local, tot i que la interlocutòria els facultava». En aquest punt, ha defensat «l'ús exquisit de la proporcionalitat» per part dels agents, amb l'objectiu d'aconseguir complir amb el manament judicial «amb el menor cost» per a ciutadans i agents.

«Cap ordre per parar l'actuació»

Pérez de los Cobos ha negat que a la tarda arribés cap ordre per aturar l'actuació. De fet, ha dit recordar intervencions gairebé a les cinc de a tarda. Ha explicat que hi va haver més actuacions al matí que a la tarda perquè la instrucció de la Secretari d'Estat de Seguretat preveia que el «període prioritari d'actuació» fos entre dos quarts de vuit i les deu del matí. També ho ha atribuït al «desgast» que patien els agents «que s'havien aixecat a les quatre del matí».

Però també ha dit que Puigdemont va fer una «crida als mitjans a la defensa de les urnes» al llarg de la jornada i que això «va complicar encara més les actuacions, perquè el grau de virulència dels grups que miraven d'impedir l'actuació va incrementar-se molt considerablement». En aquest sentit, ha indicat que les actuacions van passar a ser més llargues segons avançava el dia.

Al setembre «es dispara l'hostilitat»

Prèviament a l'1-O, Pérez de los Cobos ha explicat que «l'hostilitat» contra els cossos policials «es dispara» durant el mes de setembre, a partir del moment en què comencen a fer intervencions per intentar decomissar material relacionat amb el referèndum. Es van produir «situacions d'hostilitat i tensió que fins aleshores no havien estat habituals» contra les seves actuacions, ha dit.

Però ha afegit que aquesta actitud es va «estendre» a «casernes, famílies i fills de guàrdies civils» o comissaries de la Policia Nacional. I que a partir del 20-S «aquestes situacions de forta agressivitat cada cop van ser més i més violentes».