Puigserver diu que el Govern no es va oposar a l'ordre judicial d'aturar l'1-O i parla de «discrepàncies d'interpretació»

El secretari general tècnic del Ministeri de l'Interior, Juan Antonio Puigserver, ha assegurat al Tribunal Suprem que cap membre del Govern de la Generalitat es va oposar durant la Junta de Seguretat de Catalunya celebrada el 28 de setembre al compliment de la interlocutòria del TSJC, però que hi havia «discrepàncies d'interpretació». D'una banda, ha dit, la Generalitat posava per davant «la preservació de la normal convivència ciutadana», mentre que l'Estat creia que s'havien de fer «actuacions dirigides a impedir»el referèndum de l'1-O. I ha afegit que tampoc van dir que els Mossos impedirien el referèndum. Puigserver va ser el responsable del Departament d'Interior durant el 155 i ha assegurat que l'actuació dels comandaments dels Mossos i dels càrrecs polítics no destituïts durant aquell període va ser «professional i lleial».

Durant la seva declaració com a testimoni, ha relatat la seva assistència a la Junta de Seguretat del 28 de setembre del 2017, en la qual hi havia «alguna discrepància»sobre la possibilitat d'arribar a algun acord per a una coordinació «eficaç»entre els cossos policials. «Teníem dubtes que els objectius perseguits fossin els mateixos», ha dit, ja que per part de la Generalitat «semblava que l'objectiu no era impedir la celebració de la votació, sinó coordinar-nos durant la celebració de l'1-O com si es tractés d'un dispositiu conjunt en una jornada electoral o la celebració d'una consulta regularment convocada».

Puigserver creu que calia anar a la Junta perquè era «una de les últimes oportunitats per aconseguir que es desconvoqués la consulta».

El secretari general tècnic del Ministeri de l'Interior ha assegurat que, durant la Junta, Puigserver va traslladar que «era necessària una resposta coordinada»perquè «es preveia que molta gent sortís al carrer a votar». I que va afegir que, tal com deia la interlocutòria del TSJC, «era necessari preservar la normal convivència ciutadana com a bé superior a protegir».

En canvi, ha relat, el coordinador Diego Pérez de los Cobos va respondre que no s'havia de confondre aquest criteri amb el que determinava la interlocutòria en la part dispositiva, que era «evitar la celebració de la votació», «sense perjudici de fer-ho amb la normal convivència ciutadana».Puigdemont, ha seguit explicant, va replicar que «un mandat judicial no es podia posar per davant de drets dels ciutadans».

Puigserver també ha explicat que el major Josep Lluís Trapero va afirmar que «per suposat»que es compliria amb el mandat judicial, i que la manera era «preservant la normal convivència ciutadana fent un ús proporcional de la força»quan es produïssin «danys a ciutadans per part de tercers o agressions»a agents policials. En canvi, segons el seu relat, Pérez de los Cobos va insistir en què la «normal convivència»no podia ser «una excusa per no usar la força i incomplir el mandat»del TSJC, i que va insistir a Trapero si estava «disposat»a fer un ús «proporcional»de la força per impedir la celebració del referèndum.

Com ha declarat Millo aquest dimarts en la sessió de matí, Puigserver ha explicat que Trapero va deixar clar que no es faria ús de la força «si hi havia presència de gent grans, nens o persones vulnerables».

Durant la Junta de Seguretat, Puigserver ha dit no recordar que es parlés de possibles enfrontaments amb els ciutadans, però sí que hi havia la «possibilitat»que es produïssin «actes de desobediència i resistència»als cossos de seguretat que podien «derivar en la necessitat de fer un ús proporcional de la força».

També ha recordat que en la mateixa reunió van demanar la desconvocatòria del referèndum i que es tanquessin els locals previstos per a la votació, i que no van tenir una resposta afirmativa «ni van dir que no ho anessin a fer». «Puigdemont va dir que sabien el que havien de fer», ha reblat.

El responsable del Ministeri de l'Interior ha dit que durant la Junta no es va parlar dels plans operatius dels cossos de seguretat i que els mossos no van dir que impedirien el referèndum.

Sobre el paper de Forn durant la Junta, ha explicat que va intervencions «escasses»i que va recordar que les forces de seguretat de l'Estat «havien d'actuar a requeriment previ dels Mossos». Ha xifrat en uns 8.000 els mossos que van participar en el dispositiu de l'1-O i en 12.000 en el de les eleccions del 21-D.

Actes del 8 de novembre

A preguntes del lletrat de Joaquim Forn, Xavier Melero, ha relatat que va ser responsable del departament amb l'aplicació del 155. Sota la seva responsabilitat ha reconegut que el dia 8 de novembre de 2017 es van produir tallades de vies «espontànies»a l'estació de Sants i que no es va intervenir per part dels Mossos. «Va censurar aquesta inacció o es remet a criteris operatius?», li ha preguntat Melero. Puigserver ha dit que era «complicat»actuar perquè s'havia concentrat molta gent a les vies.

«Actuació lleial i professional»dels Mossos amb els 155

A preguntes de Xavier Melero, ha reconegut que durant el temps que va estar a Barcelona l'actuació dels comandaments dels Mossos i també de càrrecs polítics que no estaven cessats era «professional i lleial». Ara bé, ha dit que la valoració és «independent»de les actuacions anteriors del cos i només relativa al seu pas per Barcelona en aplicació del 155.

Autoritza compra d'armament

Sobre la polèmica exposada en diversos moments del judici sobre el suposat intent de compra d'armament de guerra per part dels Mossos, Puigserver ha dit que l'expedient era del 2016 que estava aturat. Ha explicat que ell mateix va demanar «reformular-lo»per ajustar quantitats i tipus d'armaments. Un cop revisat, li va donar el vistiplau i el va enviar als Ministeri d'Interior i de Defensa. «Em semblava que el contingut de la proposta era raonable i li dono suport», ha deixat clar. Ha clarificat que per la compra d'aquest tipus d'armament calia també autorització del ministeri de Defensa i de la Guàrdia Civil, i que això s'obté finalment l'abril del 2018.

A preguntes el lletrat de Forn, Xavier Melero, ha dit també que no és possible que els Mossos haguessin intentat comprar aquest armament sense «les preceptives autoritzacions».