Pérez de los Cobos: «La resistència passiva es va tornar activa quan els policies arribaven als col·legis»

El coordinador de l'operatiu policial de l'1-O, el coronel Diego Pérez de los Cobos, ha insistit que l'actitud dels ciutadans l'1-O estava encaminada a evitar l'actuació de la policia. El lletrat de Junqueras i Romeva, Andreu van den Eynde, li ha recordat que consta en un informe entregat a un jutjat de Barcelona que parlés de resistència «passiva» als col·legis electorals. El coronel ha puntualitzat que això era el que es trobaven quan arribaven però en la «majoria de casos» aquesta actitud canviava a «resistència activa» quan arribaven els agents. «Conformaven un bloc humà, distribuïen tasques i alguns assumien el paper de fustigació als policies amb insults, agressions i llançament d'objectes», ha descrit el coronel. «El nombre de gent que va anar a votar no té interès, el més important és l'actitud», ha afirmat. Pérez de los Cobos ha reconegut que no es van plantejar demanar auxili a l'exèrcit.

L'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva ha citat un informe enviat al jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona, que investiga desenes d'agents dels cossos estatals per l'actuació durant l'1-O, en què s'hi inclou que Pérez de los Cobos parlava d'un «context de resistència passiva organitzada». El coronel ha respost que aquesta resistència «passiva» es va donar «en alguns casos», però que en «la majoria de casos», quan els agents arribaven a un lloc, aquesta resistència «es convertia en activa».

Encaputxats, «per la pluja?»

En respostes a preguntes de l'advocat Jordi Pina, ha concretat que va ser en informes policials que va llegir que l'1-O hi havia «encaputxats», que els informes que va rebre no tenien «el detall del que va consistir cada actuació policial», i que «ignora» si a un col·legi d'Aiguaviva es va llençar gas pebre. També ha dit que no li consta que els manifestants portessin armes.

En aquest punt, el lletrat de Cuixart, Àlex Solà, li ha recordat que l'1-O plovia a Catalunya i li ha fet concretar si portaven la cara tapada o simplement una caputxa per protegir-se de la pluja. «Ho ignoro», ha dit.

Importa l'actitud, no la quantitat de votants

També ha reiterat que no estava d'acord amb el major Josep Lluís Trapero en què la presència de nens i gent gran als col·legis, i per tant garantir la seguretat dels ciutadans, fos «el fi últim de l'actuació quan hi havia un mandat que ens ordenava unes actuacions molt clares». Pérez de los Cobos ha dit creure que no es va avisar l'autoritat judicial de la presència de nens i gent gran a les escoles, i que no té coneixement que els ciutadans portessin «armes» o «pals» per enfrontar-se a les forces de seguretat.

Per Pérez de los Cobos, «el que és important» no és la quantitat de gent que va anar a votar, «si va ser un milió o quinze». «Si l'actitud no és d'obstrucció a la justícia no hi ha cap problema», ha dit, «el que és important és l'actitud» per sobre del número de concentrats. A preguntes del lletrat de Bassa, Mariano Bergés, li ha preguntat si a nivell d'ordre públic no hauria estat millor permetre la votació. «No contemplo una hipòtesi que sigui incomplir el mandat judicial», ha afirmat Pérez de los Cobos.

«No va ser un referèndum»

El coronel ha donat per complert el manament judicial perquè «el que es va fer l'1 d'octubre no va ser un referèndum». En respostes a l'advocat Francesc Homs, ha reconegut que hi va haver ciutadans que van poder votar, però «en una activitat que havia estat convocada pels mateixos que presidien les meses i pels mateixos que decidien qui votava i qui no». Pérez de los Cobos també ha reconegut que en cap moment es va plantejar demanar ajuda a l'exèrcit.

Van den Eynde busca contradiccions

Andreu van den Eynde ha buscat contradiccions per part de Pérez de los Cobos respecte al manteniment de la «convivència ciutadana». En respostes al lletrat, el coronel ha afirmat que «en un estat de dret és impossible la convivència ciutadana sense el compliment de la llei». Van den Eynde ha demanat a la sala escoltar un àudio de la declaració de Pérez de los Cobos en instrucció, en que el coronel va afirmar que «el compliment de la llei estava per sobre de la convivència ciutadana». El president del tribunal, Manuel Marchena, no hi ha vist una «contradicció substancial».

Qüestionant l'actuació dels agents

L'advocat de l'equip de defensa de Jordi Cuixart Àlex Solà ha preguntat al coronel si les unitats van seguir els criteris de les Nacions Unides per a l'actuació en manifestacions i concentracions. Pérez de los Cobos ha defensat que les unitats que van intervenir estan «molt bregades» en actuat en concentracions amb «incidents d'ordre públic» i que «actuen sempre amb els principis d'actuació que recull la nostra normativa».

Processat per tortures

A l'inici de la sessió d'aquest dimecres, el president del tribunal ha preguntat a Pérez de los Cobos si algun cop havia estat processat. És una pregunta que el tribunal fa a tots els testimonis a l'inici de cada interrogatori, però Marchena no ho va fer dimarts. Aquest dimecres ha volgut corregir-ho, li ha preguntat i Pérez de los Cobos ha admès que va estar processat «un cop, amb sentència absolutòria». El coronel va ser processat acusat de torturar en pres d'ETA.

Marchena ha acomiadat Pérez de los Cobos agraint-li que hagi estat dos dies a disposició de la sala i li ha remarcat que el seu testimoni ha estat «essencial» per a defenses i acusacions.