Gozalo relata que els ciutadans «li tenien ganes» a la Guàrdia Civil pel 20-S i el comís de material per a l'1-O

L'excap de la Guàrdia Civil a Catalunya, Ángel Gozalo, ha assegurat davant del Tribunal Suprem que l'1-O els ciutadans concentrats davant dels col·legis «tenien ganes» al cos armat, perquè és el que va actuar com a policia judicial el 20-S i en les accions per comissar material electoral i de propaganda relacionat amb el referèndum. Durant la seva declaració com a testimoni, ha assegurat que en molts col·legis on van actuar es van «veure obligats» a actuar amb contundència per l'actitud «virulenta» dels concentrats. També ha acusat els CDR d'utilitzar un «llenguatge prebèl·lic» quan feien crides a «defensar les urnes, la república o el referèndum». Sobre els Mossos, ha insistit en «inacció» i «passivitat» i ha assegurat que l'1-O anaven vestits de carrer i sense elements de protecció propis dels antidisturbis.

En una línia molt similar al que han declarat el coronel Diego Pérez de los Cobos i l'excap de la Policia Nacional a Catalunya Sebastián Trapote, Gozalo ha afirmat que el major Josep Lluís Trapero va mostrat «la seva disconformitat de manera taxativa i rotunda» a que hi hagués una figura de coordinador que sorgís del Ministeri de l'Interior. També ha relatat que la fiscalia va traslladar als Mossos que havia de «millorar» el pla d'actuació presentat perquè tenia més a veure amb «una celebració convencional d'eleccions» Com Trapote, ha assegurat que no va arribar a veure ni el pla inicial dels Mossos «ni cap altre».

Gozalo, que va ser destinat a Madrid després de ser ascendit a tinent general, també ha dit que les instruccions de la fiscalia preveien que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil donessin suport als Mossos, però que també els facultava a tenir una «participació directa» en cas que fos necessari per complir l'ordre. A més, ha defensat que la interlocutòria del TSJC no va substituir completament les instruccions de la fiscalia, que considera que es van mantenir «en el que no contradigués» l'ordre de la magistrada.

Dubtes dels Mossos

El tinent general ha explicat que van començar «alguna cosa fallava» quan en el registre d'Unipost a Terrassa el dia 19 de setembre van demanar suport i els Mossos van trigar 40 minuts, segons diu. «Ja vaig percebre que alguna cosa fallava si demanem suport i tenim un aresposta poc adequada i oportuna», ha dit.

Unes «sospites» que diu que es van confirmar el dia 20 de setembre amb 41 punts d'entrada i registre, inclosa la conselleria d'Economia. Ha explicat que no podien avisar amb antelació als Mossos perquè les diligències del jutjat 13 eren secretes però que, minuts abans, van comunicar-ho a la policia catalana i ha criticar la seva resposta «pels temps i recursos». «Tot suma, teníem dubtes ja i això va ser una altra ombra de dubte ja que no era una resposta adequada quan estàvem en el preludi de l'1-O», ha dit.

Tallers dels CDR per aprendre a «resistir»

Pel que fa als CDR, Gozalo també ha explicat que aquests comitès van convidar a participar «tallers de formació teòrica-pràctica per resistir o oposar-se» a les actuacions policials per «defensar les urnes». Gozalo recordat que els dies previs al referèndum «es donaven notícies» que els col·legis ja tindrien activitats la nit abans, i que hi havia qui tenia «dubtes d'on estava la legalitat» per les lleis aprovades pel Parlament el 6 i 7 de setembre, quan aquesta estava «en la Constitució i el codi penal».

«Inactivitat i passivitat» dels Mossos l'1-O

Com ja ha relatat el seu homòleg al CNP minuts abans, Gozalo ha dit que el matí de l'1-O van «constatar» les «sospites» que tenien sobre l'actuació dels Mossos per aturar el referèndum. S'ha referit a una actitud «passiva» i ha dit que no van actuar. Gozalo ha explicat que en alguns col·legis electorals «no hi havia cap presència policial», i que a la resta hi havia només dos agents «amb una equipació no adequada per al compliment de la missió». Segons diu, calia que s'haguessin desplegat els antidisturbis i no els van veure «enlloc». «Era més bé com si fossin unes eleccions normals donant seguretat a la votació, i aquell clima només l'alteràvem nosaltres per donar compliment a l'ordre d'impedir el referèndum», ha dit. A més, ha dit que s'han documentat algun cas en què agents dels Mossos que es van encarar amb guàrdies civils.

Per això, van comunicar la situació al coordinador del dispositiu, Diego Pérez de los Cobos, que va acabar decidint que Guàrdia Civil i CNP actuarien no en auxili dels Mossos sinó per iniciativa pròpia. A més, ha dit que van comprovar posteriorment que van fer vigilància per comunicar els moviments de la Guàrdia Civil i s'ha referit a un cas concret de la comandància de Lleida, on van detectar un vehicle no logotipat. En canvi, no li consta que hi hagués intervenció en les comunicacions de la policia.

«No teníem el criteri arribar als 1.500 punts ni de broma»

La llista de punts de votació que tenia assignada la Guàrdia Civil era de 1.503, segons ha explicat Gozalo. Però ha deixat clar que no tenien «el criteri d'arribar als 1.503 ni de broma». «S'havia d'actuar ràpidament i puntual, no ens podíem capficar en tenir recursos en una acció durant un temps més enllà del racional», ha afegit, perquè calia anar a altres centres i la llista era «llarga».

«Obligats a actuar»

A preguntes de la fiscalia, ha explicat què es van trobar quan arribaven als col·legis electorals. Segons Gozalo, es trobaven gent amb «actitud de resistència» asseguts a terra i obstruint «l'única entrada». Ara bé, ha dit que un cop iniciaven l'actuació la cosa canviava. «La resistència mutava en un grau major de virulència, empentes, llançament d'objectes i insults», ha apuntat.

També ha detallat que van actuar en 71 punts i que només en vint hi va haver un «nivell menor de violència». En la resta, ha dit que va ser l'actitud dels ciutadans la que va provocar l'actuació. «Per la contundència ens vam veure obligats a donar una resposta més determinada», ha justificat.

També ha dit que en 14 supòsits van iniciar l'actuació però van haver-se de «replegar». «Era preferible avortar perquè era tan difícil entrar com sortir», ha dit. Segons Gozalo, hi havia una «posició violenta i manifesta».

«No es va detectar ningú que donés ordres»

Sobre el grau d'organització dels manifestants que es van trobar als centres de votació, Gozalo ha dit desconèixer quin era el percentatge d'ells que podia tenir coneixement fruit d'aquests. «Però tampoc cal fer un màster, la gent posa físicament el seu cos a l'accés, dificulta el pas dels agents si enllaça els braços», ha dit. Així, creu que «tots manifestaven» un «grau d'organització». Però a diferència del que ha declarat l'excap de CNP Sebastián Trapote, ell no va detectar que «algú ordenés una cosa o la contrària».

A més, ha dit que «majoritàriament» no es va detectar presència de nens als «No era l'usual, era més freqüent la presència de persones d'una determinada edat que, no sé si es posaven o es posaven ells, i que tenien un grau d'intensitat verbal considerable», ha explicat.

«Li tenien ganes a la Guàrdia Civil»

Gozalo creu que el grau de «violència» que els ciutadans van exercir contra la policia tenia també un altre component. Segons creu, el fet que la Guàrdia Civil hagués actuat els dies previs com a policia judicial, hagués fet les detencions del 20 de setembre o la intervenció de paperetes i sobres al registre d'Unipost. «Hi havia cert grau de ganes a la Guàrdia Civil per portar a terme la seva tasca de policia judicial», ha afirmat.

55 agents lesionats

L'excap de la Guàrdia Civil a Catalunya ha explicat que 55 agents van patir «diferents lesions i contusions de diferent grau» i que cinc d'ells van ser baixa aquell dia i no van completar el servei

«Assetjament a agents i les seves famílies»

En la seva declaració també ha remarcat que la Guàrdia Civil va rebre «13 mostres de desafecte», amb concentracions a davant de casernes i també s'ha referit a un «assetjament» per part de ciutadans no només contra els agents sinó contra les seves famílies. Ha explicat que, en el cas d'Igualada, a les protestes davant les casernes s'hi van sumar «bombers amb uniforme i vehicle oficial».

«La situació era sentida no només pels agents sinó pels seus familiars que veien limitats en moviments i amb una pressió afegida quan anaven a comprar o a l'escola», ha dit Gozalo.