Trapote admet que tenien un «pla B» per substituir els Mossos des de dies abans de l'1-O per si no actuaven

El cap de la Policia Nacional a Catalunya durant l'1-O, Sebastián Trapote, ha acusat el Govern i les entitats independentistes de fer una «crida» als ciutadans perquè anessin als col·legis electoral «massivament» per «bloquejar l'entrada» dels locals i «impedir» l'acció dels cossos de seguretat. Durant la seva declaració com a testimoni al Suprem, Trapote ha fet un relat d'aquells dies en la línia del coronel Diego Pérez de los Cobos, ha dit que no va arribar a tenir mai el pla d'actuació dels Mossos, a qui ha acusat «d'inacció», i ha acusat el major Josep Lluís Trapero de tenir «reticències» a ser coordinat per un membre del Ministeri de l'Interior. De fet, ha reconegut que dies abans de la jornada del referèndum ja tenien un «un pla B» preparat en cas que els Mossos no actuessin o fessin un pla «insuficient», perquè ja tenien «indicis» que es podia donar aquesta situació.

Trapote ha relatat els serveis d'informació ja van els avisaven que el dia del referèndum seria «complex» i ha assenyalat els membres del Govern i de les entitats sobiranistes per haver fet una «crida» perquè en aquella jornada els ciutadans «anessin de manera massiva als col·legis per bloquejar l'entrada» i impedir l'actuació dels mossos, amb l'objectiu de «garantir» que el referèndum «es portés a terme». «Tots els operadors de seguretat érem conscients que aquell dia seria molt complicat», ha dit.

L'excap de la Policia Nacional a Catalunya ha afegit que tant les instruccions de la fiscalia establia que els cossos estatals havien «d'auxiliar» els Mossos d'Esquadra, però que en un altre punt també els deia que tinguessin unitats de reserva «per si en algun moment s'havia d'actuar de mutu propi». De fet, ha dit que això suposava «actuar en substitució» dels Mossos. Sobre la interlocutòria del TSJC, ha dit que inicialment li van donar la part dispositiva però que després va tenir accés a tot el contingut. Fora de la part dispostiva és on hi havia la referència de mantenir la «normal convivència ciutadana».

En les reunions prèvies, Trapote ha dit que el comissari Ferran López explicava que desplegarien el «dispositiu oportú», però que no va tenir-hi accés i que no es va demanar expressament suport als cossos estatals. De fet, ha recordat que l'exconseller Joaquim Forn ja ho havia expressat públicament. Ha afegit que el major Trapero esgrimia com a arguments a les reunions que s'actuaria amb «oportunitat, congruència, proporcionalitat, sense causar cap altre mal major», i ha explicat a preguntes de les defenses que no va saber fins el mateix dia 1 que hi hauria binomis dels Mossos als col·legis.

Trapote ha dit que la missió era «complicada», perquè s'havia de «conjugar» garantir la «seguretat col·lectiva» al mateix temps que «es complia amb el mandat judicial». «L'escenari era difícil, sabíem que l'1-O seria sempre molt complicat», ha dit, tot afegint que Ferran López hi estava «d'acord».

S'activa el «pla B»

L'excap de la Policia Nacional ha remarcat que «prioritàriament» la funció per donar compliment al manament judicial l'havia de fer Mossos, però que tenien la «percepció» que la policia catalana no ho compliria. «Ho vam comprovar l'1-O a primera hora del matí», ha assegurat. Trapote ha assegurat que ja tenien «indicis» amb la postura «rebeca» del major i que aquell matí van veure que els centres estaven «oberts i ocupats», fins i tot des del dia abans on hi haver ciutadans que hi van passar la nit.

En aquell moment, ha dit que va trucar al coronel Diego Pérez de los Cobos per informar-lo i que aquest li va tornar la trucada després de parlar amb el secretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto. Pérez de los Cobos li va dir: «Teníem dos plans, l'A i el B. L'A era col·laborar amb la policia catalana i donar-li suport, el B era substituir-los i fer nostra la intervenció». A partir d'aquell moment, ha conclòs Trapero, es va posar en marxa el pla B.

Mossos «passius»

A preguntes de l'acusació popular exercida per Vox, ha qualificat de «més aviat passiva» l'actuació dels Mossos l'1-O, i ha dit que van fer un dispositiu per «salvaguardar la seguretat col·lectiva». «És impossible que amb aquest dispositiu i els efectius que tenien plantejats poguessin fer qualsevol tipus d'intervenció dins d'un col·legi», ha assegurat

Protestes als hotels: «En principi no els anaven a pegar»

Trapote ha situat el desplegament de policies espanyols a Catalunya que venien d'altres punts de l'Estat entre els dies 20 i 26 de setembre. La fiscal Madrigal li ha preguntat si van tenir «problemes» en els hotels allotjats. El responsable policial ha respost que n'hi va haver en hotels de Figueres, Reus i el Maresme, on hi havia agents allotjats. «En immediacions dels hotels es personaven multituds d'independentistes per protestar per la seva presència», ha dit, i «en alguna ocasió van amenaçar telefònicament alguns propietaris dels hotels».

Sobre l'actitud contra els agents, ha dit que «els cridaven, no els deixaven descansar», però que «en principi no els anaven a pegar». En aquest punt, la defensa de Dolors Bassa ha remarcat que Trapote no hi era present i el president del tribunal, Manuel Marchena, ha aturat més preguntes sobre aquesta qüestió.

A preguntes de l'advocat Jordi Pina, ha admès que també li van informar que «algun representant del PP» va organitzar un autobús a l'hotel de Reus amb «persones afins» als cossos de seguretat per contrarestar la «fustigació» de la qual estaven sent objectiu per part de «grups independentistes o radicals».