Un comissari de Mossos va retreure al Govern que tractés l'1-O com una «jornada electoral» i va avisar de «violència»

El comissari de Mossos Manuel Castellví ha explicat al Suprem que en una reunió el dia 28 de setembre amb Puigdemont, Junqueras i Forn va retreure al Govern que estiguessin fent declaracions públiques sobre el referèndum perquè «no s'atenien a la realitat» ja que l'1-O estava suspès i ells estaven «advertits pel TC». «Estaven enviant missatges de tranquil·litat a la població com si fos una jornada electoral», ha manifestat. També va plantejar la «preocupació» per escenaris que es podien donar l'1-O. Un d'ells preveia que hi hagués «moments de tensió que podien acabar amb una escalada de violència». Tot i reconèixer que les crides eren pacífiques, van avisar que quan es presentés la policia «l'actitud passiva dels grups es pot transformar en activa». Castellví també ha dit que abans de l'1-O no es va tancar cap escola perquè no van detectar que es fessin activitats relacionades amb el referèndum.

L'exresponsable de la comissaria general d'informació ha explicat que hi havia també a la reunió els comissaris Ferran López i Joan Carles Molinero i el major del cos, Josep Lluís Trapero, i que es va fer al Palau de Pedralbes. Per part del Govern, hi eren presents l'expresident Carles Puigdemont, l'exconseller Joaquim Forn i l'exvicepresident Oriol Junqueras. Manuel Castellví és el primer membre del cos dels Mossos que declara com a testimoni al Tribunal Suprem.

«Escalada de violència»

En aquesta reunió, Castellví va relatar un possible escenari d'una «gran mobilització» amb crides per anar als col·legis. Ha explicat que, tot i les crides fossin «pacífiques i sense cap mena de violència» la situació podria canviar quan aparegués la policia per actuar. «L'actitud passiva d'aquests grups es pot transformar en activa», ha explicat que va comunicar a Puigdemont i els dos exconsellers.

Ha detallat que van parlar de possibles «escenaris de violència» per una «escalada de la tensió». També ha explicat que el 20-S havia servit per veure la rapidesa per convocar concentracions i que això els donava «més elements» per pensar que l'1-O podrien trobar-se «resistència» als centres. Una resistència que, segons diu, podia passar de «passiva a activa» quan es personés la policia.

El comissari ha relatat que el que més els preocupava era que «l'independentisme radical manipulés els CDR amb el seu poder de convocatòria». I ha explicat que els CDR eren grups que creixien, que havien passat en poc temps de 42 a 300.

El Govern dona «normalitat» a l'1-O

En la trobada, Castellví va retreure al Govern manifestacions públiques que donaven «cert aspecte de normalitat» al referèndum. I els va recordar que estaven avisats ja pel TC que no podien prosseguir amb l'1-O, perquè estava suspès pel tribunal. Segnons ha dit, estaven tractant l'1-O com si fossin «unes eleccions».

«Els mossos compliran amb la decisió del TSJC»

En la mateixa reunió, ha explicat que van deixar «molt clar» a Puigdemont, Junqueras i Forn que actuarien per complir l'ordre del TSJC que ordenava evitar el referèndum. En canvi, l'expresident els va contestar que el referèndum es faria. «Em va dir que comprenia la situació i es posava en el nostre lloc però que hi havia un mandat del poble per portar a terme el referèndum i que hi havia decisió del Govern de tirar-lo endavant», ha relatat. Una informació que prèviament també li havia insinuat Junqueras. «No ens ho diu ell però ens fa entendre que l'esperit és aquest», ha explicat.

Surt «frustrat» de la reunió

Segons Castellví, va sortir «frustrat» d'aquesta reunió perquè es van adonar que, tot i els escenaris «d'escalada de violència» que havien posat sobre la taula, el Govern pensava tirar endavant el referèndum. «Es donarien dos realitats antagòniques, tres cossos policials accedint als col·legis i gent que s'oposarà a l'acció de la policia, i això és un conflicte», ha relatat.

A preguntes del fiscal, també ha reconegut que van aconsellar al govern que suspengués la votació.

No van tancar cap col·legi abans de l'1-O

A preguntes de la fiscalia, Manuel Castellví -que era el cap de la comissaria general d'informació durant l'1-O- ha explicat que la policia catalana no va tancar cap centre abans de la jornada del referèndum. En respostes al fiscal Javier Zaragoza, ha recordat que la interlocutòria del TSJC demanava que es tanqués els centres en cas que hi hagués alguna activitat relacionada amb el referèndum, però que aquell dia hi va haver una crida per fer activitats «lúdiques». Ha explicat que es van aixecar 4.469 actes els dies previs en els centres de votació, que es va advertir a 943 responsables i que se'ls va dir que l'activitat al centre havia d'acabar abans de les sis del matí. També ha dit creure que aquesta actuació prèvia va provocar que 239 centres no obrissin el dia 1.

El comissari ha explicat que, en compliment de la interlocutòria del TSJC, van passar per «tots i cadascun dels col·legis anomenats centres de votació», però que no es va tancar cap centre. Castellví ha recordat que la interlocutòria del TSJC impedia l'ús de locals «sempre que es fes un tipus d'acció de promoció d'aquell referèndum» o hi hagués «propaganda o material».

«Crida massiva» a anar als centres

El comissari ha explicat que els dies abans hi va haver una «crida massiva» a través de les xarxes per ocupar les escoles, entre d'altres col·lectius, per Escoles Obertes per fer «activitats lúdiques», amb «pares i famílies, fent activitats». Sí ha admès que, entre les entitats que van fer aquestes crides, hi havia l'ANC, Òmnium Cultural i els CDR. Però ha afegit que «per tancar els locals s'havia de dictar una activitat en alguna dependència com la que marcava la interlocutòria del TSJC».

Castellví ha remarcat que les ocupacions als col·legis aquell cap de setmana es van «retransmetre per televisió» i ha retret als altres cossos policials que l'ordre de la magistrada estava dirigida als tres. «No tinc coneixement que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil fes algun tipus de comprovació», ha dit, al mateix temps que, per part de la magistrada, «la prefectura no va rebre cap indicació».

CDR des de l'abril el 2017

A preguntes del fiscal, Castellví ha explicat que la primera vegada que detecten CDRs va ser el juny del 2017, i que els consta que el primer es va constituir a l'abril d'aquell any. Des d'aleshores i fins l'1-O, van detectar un total de 42 CDR, format per «persones que provenien d'àmbits molts heterogenis, transversals, del teixit associatiu, dins de l'entorn nacionalista catalana». Així, ha dit que estava format, entre d'altres, per persones «pròximes» a l'ANC, a la CUP o a moviments com la PAH. «No és que fos una etiqueta ser d'un CDR, sinó que persones de diferents associacions i grups es constituïen en un CDR», ha afegit.

També ha dit que, abans de l'1-O, aquest moviment feia accions «tipus xocolatades o assemblees». En aquell moment, no detectaven que tinguessin una organització, cosa que sí van veure més endavant, i ha dit que «s'encarregaven més de fer retuits d'organitzacions clàssiques com la CUP».