Castellví matisa sobre les previsions de violència i diu que tres dies abans de l'1-O cap dels tres cossos en tenia

El comissari dels Mossos Manuel Castellví ha assegurat aquest dilluns al Tribunal Suprem que cap dels tres cossos policials va preveure «actes de violència» l'1-O en una reunió d'informació que van mantenir el 28 de setembre, tres dies abans del referèndum. En canvi, la setmana passava va explicar que en una reunió que es va celebrar el mateix dia que la que els Mossos van fer amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn al Palau de la Generalitat, on va declarar que els va avisar que aquell dia es preveien diversos escenaris, entre els quals «moments de tensió que podien acabar amb una escalada de violència». Castellví ha explicat que les previsions que grupuscles violents actuessin el dia del referèndum van fallar. El comissari també ha destacat el caràcter «no violent» d'ANC i Òmnium, a qui consideren «interlocutors» quan convoquen manifestacions.

En respostes al lletrat de Joaquim Forn, Xavier Melero, Castellví ha explicat el contingut d'una reunió d'una subcomissió d'informació amb presència de representants d'intel·ligència dels tres cossos policials a la qual ell mateix hi va assistir. En aquesta reunió, l'escenari previst era que l'1-O hi hauria «col·legis amb activitats» i que «a primera hora del matí hi hauria gent fent resistència passiva amb actuació de la policia». «En aquell moment no es preveien actes de violència», ha explicat, tal com «consta a l'acta».

En canvi, la setmana passada, Castellví va declarar en resposta a la fiscalia que aquell mateix dia 28 els comandaments dels Mossos van mantenir una reunió al Palau de la Generalitat amb Puigdemont, Junqueras i Forn, on sí van avisar que un dels possibles escenaris és que hi hagués una «escalada de violència».

Aquest dilluns, ha explicat que en aquella reunió no hi va haver «cap» retret per part dels membres del Govern a la posició dels Mossos de donar compliment a la interlocutòria del TSJC que els demanava aturar el referèndum, i que tampoc els van persuadir a fer cap canvi.

Castellví també ha explicat que les previsions que es va fer sobre que alguns «grups violents» podrien actuar l'1-O van fallar, i que durant la jornada del referèndum «no es van constituir com un bloc d'unitat d'acció d'atac» com sí tenien previst. Són grups, ha afegit, que tenen «capacitat d'alterar l'ordre», però ha remarcat que aquell dia no van actuar.

Els CDR no estaven organitzats abans de l'1-O

Sobre els CDR, Castellví els ha desvinculat del Govern i ha assegurat que, abans de l'1-O, els 42 que tenien detectats estaven «inconnexos entre ells» i «no coordinats». Va ser després del referèndum, després de la celebració de 3 assemblees, que es va crear «una entitat que coordinaria els grups» a través d'un perfil de Twitter general. «A partir d'allí sí que hi va haver una coordinació», aconseguint el 8 de novembre del 2017 «col·lapsar totes les carreteres de Catalunya».

Pel que fa al dispositiu, ha explicat que en les reunions prèvies a l'1-O es va explicar tant a la fiscalia com a la resta de cossos policials la presència d'un binomi d'agents dels Mossos d'Esquadra als col·legis. Segons Castellví, la puntualització que fa la fiscalia, que va considera que el dispositiu «no era suficient», era des del punt de vista «quantitatiu», no qualitatiu.

Castellví també ha dit que la interlocutòria de la magistrada del TSJC no preveia el precinte de 100 metres dels col·legis i ha assegurat que les activitats que es van fer als col·legis no tenien cap relació amb el Govern.

A preguntes de la lletrada de Cuixart, Marina Roig, ha destacat el caràcter «no violent» tant d'Òmnium Cultural com d'ANC i que mai fan fer crides a «enfrontar-se violentament» a la policia l'1-O. «Sempre han convocat moltes manifestacions i sempre amb la consigna de la no violència i els considerem interlocutors per l'actitud i el resultat de la seva gestió», ha remarcat.

Castellví ha declarat que l'arribada del conseller a Interior no va comportar canvis de directrius, ni de la cadena de comandament, ni cap ingerència en la seva feina, ni va influir-li les declaracions públiques que va fer el conseller.