Política
El Govern presentarà al·legacions a l'ordre de la JEC de retirar en 48 hores els llaços grocs
L'equip d'assessoria i el gabinet de Presidència de la Generalitat estudien els antecedents d'una demanda «ridícula»
La Junta Electoral exigeix a Torra que retiri els llaços grocs i les estelades en 48 hores
La consellera de Presidència, Elsa Artadi, ha avançat que el Govern «segurament» presentarà al·legacions a l'ordre de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar en 48 hores els llaços grocs dels edificis de la Generalitat. Així ho ha explicat la també portaveu de l'executiu durant un acte de la precampanya de JxCat per les eleccions de Barcelona davant el MNAC, aquest dimarts al migdia. Artadi ha qualificat la demanda de la JEC «ridícula» perquè «només vol interferir en la llibertat d'expressió». L'equip d'assessoria i el gabinet de Presidència del Govern estudien els antecedents de l'ordre de la Junta Electoral. Artadi i el president, Quim Torra, es reuniran aquesta tarda per abordar la situació, segons ha explicat la consellera.
Així, el Govern ja analitza la decisió de la JEC d'ordenar a Torra la retirada en 48 hores dels llaços grocs i estelades en edificis dependents de la Generalitat. La Junta Electoral considera que aquests símbols són «partidistes» i que són utilitzats per formacions que concorren a les eleccions espanyoles del 28-A. D'aquest manera, aquets dilluns al vespre la Junta Electoral Central va respondre una demanda de Cs. Una de les primeres accions que va fer Torra quan va arribar a la presidència va ser penjar a la façana del Palau de la Generalitat una pancarta amb un llaç groc en què es llegeix: 'Llibertat presos polítics i exiliats'. El Govern té la possibilitat d'interposar un recurs contenciós-administratiu al Suprem.
L'escrit de la JEC ordena la retirada dels llaços grocs en considerar que «s’ha utilitzat per recordar dirigents o candidats que pertanyen a formacions polítiques que es troben en situació de presó preventiva». Pel que fa a l’estelada, la JEC argumenta que «també s’utilitza com a símbol de determinades formacions polítiques».
«Tots dos són símbols que poden ser legítimament utilitzats per aquestes formacions polítiques en la seva propaganda electoral, però no pels poders públics que han de mantenir una rigorosa neutralitat política», conclou l'escrit.
