L'exdirectora de serveis de Presidència nega cap «compromís de despesa» amb Unipost i la CCMA en relació a l'1-O

L'exdirectora de serveis del Departament de la Presidència Teresa Prohias ha assegurat aquest dijous al Tribunal Suprem que no hi ha hagut cap «compromís de despesa» ni amb Unipost ni amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) en relació al referèndum de l'1-O, perquè no hi havia cap «expedient de contractació». Sobre la campanya 'Civisme', ha recordat que va quedar «deserta» i que només hi havia un expedient de contractació per a la inserció en mitjans, no sobre el disseny, que es va fer amb «mitjans propis». Prohias ha desvinculat aquesta campanya de l'anunci de les vies del tren que es va emetre a la CCMA. També ha dit que la campanya del registre de catalans a l'exterior es va facturar però no abonar. El pagament es va suspendre perquè van saber que el jutjat d'instrucció 13 investigava la campanya.

Prohias, que ha declarat com a testimoni a petició de la fiscalia i l'advocacia de l'Estat i que actualment és directora de serveis del Departament de Polítiques Digitals, ha dit que no li consta que es fes cap encàrrec a Unipost per valor de més de 200.000 euros, com sosté la fiscalia, per fer enviaments postals relacionats amb l'1-O. L'exdirectora de serveis ha explicat que va conèixer aquesta dada quan li va mostrar la Guàrdia Civil quan hi va comparèixer, però que posteriorment va comprovar que Unipost era l'adjudicatòria d'un conveni marc i que aquell es van fer dos contractes, un per 6.000 euros i un altre de 12.000, per a «serveis postals habituals».

Així, ha defensat que no hi havia «cap expedient de Presidència» que correspongués a aquest volum, i que, per tant, «no va generar compromís de despesa». «No podem tramitar res que no estigui tramitat d'acord amb la normalitat», ha assegurat, i amb Unipost «només» hi havia dos expedients «derivats per l'acord marc» per 6.000 i 12.000 euros.

A preguntes de Vox, Prohias ha reconegut que no era «habitual» encàrrecs a Unipost per 240.000 euros i ha recordat que el 2017 només hi havia dos expedients que ascendien a 18.000 euros (i que no es van acabar de consumir). Tot i mantenir que no hi havia cap expedient de contractació, ha dit que tampoc hauria estat possible pagar-ho ja que no hi havia cap partida, hauria calgut fer una modificació del pressupost i en aquells moments els comptes de la Generalitat estaven intervinguts ja per l'Estat.

Campanya de 'Civisme', «amb mitjans propis»

Pel que fa a la campanya 'Civisme', Prohias ha explicat que va ser impulsada per la Secretaria de Difusió, que tenia un pressupost de més de 2 MEUR, però que en aquest cas no hi havia un expedient obert sobre el seu disseny, sinó només d'inserció en mitjans de comunicació, perquè el disseny de la campanya «es va fer amb mitjans propis», tot i que no sap qui ho va fer. Així, ha remarcat que en l'expedient no hi figurava cap anunci i que no sap quin anunci es derivava de la campanya. Aquesta afirmació va en la línia del que va declarar l'exconseller Jordi Turull.

Prohias ha afegit que aquest expedient va quedar «desert», perquè les dues empreses a les que es va adjudicar, Carat i Focus, hi van renunciar. Sí ha dit que l'expedient es va tramitar de manera urgent, però no ho ha atribuït al referèndum de l'1-O, sinó al fet que «a l'administració pública el que es fa al setembre ja és l'últim que es pot fer, perquè queda poc temps per a l'execució del pressupost».

Les factures de la CCMA

Sobre l'anunci de les vies del tren que es va emetre als mitjans de la CCMA, Prohias l'ha desvinculat de la campanya 'Civisme', ja que ha insistit que aquesta va quedar «deserta» i «no va evolucionar a res més». «Vaig veure que la CCMA va difondre uns anuncis determinats, però no sé si era la de 'Civisme', perquè va deserta i no es va fer», ha afegit.

Prohias ha dit desconèixer qui va decidir que els anuncis de les vies de tren s'emetessin pels mitjans públics de la CCMA i que va saber que la Corporació havia emès dues factures al mes de febrer del 2018 després que apareguessin en un requeriment fet pel Ministeri d'Hisenda. Prohias ha dit que aquestes «no constaven en cap registre de factures de la Generalitat ni en cap expedient» i que per això va demanar explicacions a la CCMA. La resposta, ha dit, és que es s'havien emès pels anuncis del referèndum. Aleshores, Prohias va demanar un informe a l'assessoria jurídica, que li va respondre que s'havien d'emprar en el «contracte programa» i per tant, fer-ho de manera gratuïta.

Durant la declaració, ha recordat que la CCMA, com a òrgan que engloba els mitjans públics, té «diverses possibilitats» quan emet publicitat institucional, ja que en alguns casos la llei obliga a emetre-la de manera «gratuïta», fet que no genera expedient de contractació, i en altres hi ha «campanyes publicitàries» que sí que es fa un expedient de contractació.

Prohias ha admès haver remès un escrit al Ministeri d'Hisenda al febrer del 2018 en relació a aquestes factures, i que va dir que corresponen a la campanya de l'1-O perquè així li van dir de la CCMA. En aquell escrit, segons la fiscalia, també afirmava que la CCMA els va emetre a petició del responsable de Difusió de la Generalitat, Jaume Mestre, que en la seva declaració al Suprem ho va negar. Prohias ha dit que, si ho va dir, ho va fer remetent-se a la informació que li va arribar de part de la CCMA.

L'exdirectora de serveis de Presidència ha assegurat que «l'única manera d'assumir compromisos de despesa és que hi hagi un expedient de contractació, i no n'hi havia en aquest cas». «Si no hi ha expedient de contractació, no existeix aquesta despesa», ha dit. Prohias ha afegit que no es pot tramitar «res» fora del procediment i que no pot acceptar les factures perquè necessita l'expedient de contractació.

A preguntes del lletrat de Mundó, Josep Riba, ha explicat que els passos per validar un expedient de contractació pot durar entre quatre i cinc mesos i que hi intervé molta gent, des de l'interventor delegat o els serveis de seguretat jurídica. També ha dit que en cas que una administració encarregués un treball sense expedient i que després es presentés la factura, obligatòriament caldria «regular» la situació i caldria iniciar l'expedient.

Campanya dels catalans a l'exterior, no abonada

L'exdirectora de serveis de Presidència sí que ha dit que hi va haver un expedient de contractació per a la campanya del registre de catalans a l'exterior, que provenia del Departament d'Acció Exterior, i que aquesta tenia com a objectiu que «els catalans que viuen a l'exterior s'inscriguessin en un registre per tenir avantatges, com la targeta sanitària i el Carnet Jove». També ha admès, a preguntes de la fiscalia, que hi havia una pestanya en referència a decidir sobre el «futur» de Catalunya.

Prohias ha explicat que aquest contracte es va facturar, tot i que no recorda l'import, i que no es va abonar. El motiu que ha donat és que va arribar primer una petició de la fiscalia i posteriorment se'ls va comunicar que el jutjat d'instrucció 13 de Barcelona va obrir diligències en relació a aquest expedient, i que l'assessoria jurídica va recomanar suspendre el pagament emparar-se en u article de la llei de finances. Així, ha dit que la despesa estava compromesa, però que es va suspendre el pagament.

L'advocada de l'Estat li ha demanat a Prohias com es fa constar en l'aplicatiu comptable si algun proveïdor els gira una factura negativa o fa una devolució. Aquest és el cas que han relatat diverses persones que tenien encàrrecs de la Generalitat i no van cobrar perquè van retornar la factura. «Consta si s'abona la factura, les que no s'abonen, doncs no», ha detallat. I ha dit que no sabia «com contestar» quan l'advocada de l'Estat li ha preguntat com es fa si les factures es «perdonen».