Trapero defensa que el cordó policial que van oferir a la secretària per sortir d'Economia era «segur»

L'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, ha defensat al Tribunal Suprem que el cordó policial que van muntar el 20-S a la nit per facilitar la sortida de la secretària judicial era «segur». Ha recordat que estava format per agents antidisturbis, amb un altre cordó de voluntaris que impedien el contacte directe entre manifestants i policies i amb una vintena d'agents de paisà que també acompanyarien la comitiva dins de la «càpsula». Ha relatat que el van desmuntar perquè des de la comitiva els informaven que tenien problemes tècnics per clonar ordinadors i que podia «durar hores». Per això, ordenen retirar el cordó. Després, Trapero ha dit que van oferir «l'alternativa» pel teatre Coliseum per «estalviar temps» i no haver de tornar a muntar el passadís de la Brimo. També ha explicat que «s'implica personalment» en el dispositiu després de trucades del president del TSJC, Jesús María Barrientos, «preocupat» per les imatges que veia.

L'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, ha defensat que la sortida a través d'un cordó policial que van oferir a la secretària judicial era «segura». Ho ha fet en el primer torn de l'interrogatori, a preguntes de Vox. Ha relatat que van muntar-lo a través d'agents de la Brimo cap a les deu de la nit i que es va decidir, d'acord amb l'ANC, de fer-ne un altre de voluntaris entre la policia i els manifestants per evitar «el contacte directe» entre la comitiva i la gent concentrada. A aquests, s'hi afegien una vintena d'agents de paisà que feien de «càpsula» per evitar que cap llançament d'objectes pogués tocar algun membre de la comitiva.

Segons el major, en aquell moment tenien informació que la comitiva ja havia acabat. Ara bé, llavors des de l'interior de la conselleria els Mossos tenen coneixement per la Guàrdia Civil que hi ha «problemes» per «clonar» alguns ordinadors i els adverteixen que l'operació es pot «allargar hores». També ha dit que hi havia hagut alguns «mals entesos» perquè s'havia demanat a la comitiva que els avisessin amb una o dues hores de marge per preparar la sortida. També ha dit que van canviar d'opinió en diverses ocasions, ja que els transmetien que volien sortir junts, llavors només els agents amb els cotxes (un fet que era «impossible», ha dit, perquè caldria entrar grues a la manifestació) i llavors només la secretària sola.

En veure que encara havia de perllongar-se el registre, van optar per replegar els agents per evitar que es produïssin incidents per la presència policial. «Ja havíem vist des de l'helicòpter algunes imatges de llançaments d'ampolles d'aigua», ha explicat. També ha explicat que quan estaven muntant el cordó –sobre 22.15h- veuen que algunes persones se salten el cordó de voluntaris i es posen davant de la Brimo per «entorpir la sortida».

Trapero ha reconegut que va rebre la trucada del jutge «d'incidències» de Barcelona, però que no li va dir que era el responsable del jutjat 13 –que ordenava els registres-, Joan Antonio Ramírez Sunyer. Aquell dia, el jutge del 13 estava de guàrdia. «Em diu que la secretària vol sortir i no pot», ha manifestat. Segons Trapero, aquesta no era la informació que tenien els Mossos al centre de coordinació i que els hi enviaven des de dins els seus companys.

El Coliseum, alternativa per «estalviar temps»

Trapero ha dit que la sortida que es va produir pel teatre Coliseum en cap cas va ser perquè consideressin que el cordó fos «insegur», al marge –ha dit- de la «percepció de la Guàrdia Civil i la secretària judicial». Ha justificat que era per «estalviar temps». Segons ha relatat, quan la comitiva comunica que ha acabat la feina, el cap de mediació dels Mossos, Xavier Pastor, li comunica que han trobat una «sortida alternativa» per la planta 2 de la conselleria. «Em vaig molestar perquè jo havia preguntat abans si hi havia sortida alternativa i em va dir que no», ha explicat. Llavors, i arran de la trucada del jutge, ha detallat que va parlar amb l'inspector i li ofereixen a la secretària l'alternativa de sortir per allà. «Era per estalviar-nos el temps de tornar a muntar el cordó», ha dit.

El secretari general de Vox, Javier Ortega Smith, ha donat detalls dels efectius desplegats. Trapero ha xifrat en unes 300 les unitats d'ordre públic, entre la Brigada Mòbil i l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO), que es van desplegar a les immediacions del Departament d'Economia aquell dia. Les dues primeres unitats, uns 12 agents, ha dit que van arribar entre les nou del matí i dos quarts de deu.

Trucades amb Sànchez i Barrientos

A preguntes de Vox, també ha reconegut que va mantenir trucades amb el llavors president del TSJC, Jesús María Barrientos, el fiscal en cap de Catalunya, José María Romero de Tejada. Amb Sànchez ha dit que n'hi va haver «diverses», i també alguns «intents». La primera trucada amb Sànchez ve precedida de l'avís de l'exconseller Forn, que li va dir que el trucaria perquè estava «mediant». «Em truca i em diu que en la mesura que pugui i amb la gent que té pot intentar ajudar», ha explicat.

També ha dit que arran de la trucada amb Barrientos, ja a les cinc de la tarda, s'implica «més i a nivell personal». «Jo m'implico més perquè rebo aquesta trucada i m'implico personalment més que en una altra concentració», ha explicat.

Preguntat directament per Vox, ha assegurat que l'exconseller Joaquim Forn «no va modificar aquest dispositiu». «Hauria estat una aventura, perquè no és un tècnic de la policia», ha afegit. Sí que ha explicat que el seu cap de gabinet els va proposar una modificació en relació al terme «tensió social», però que la seva proposta no es va recollir.

Sànchez, «col·laborador» però amb una conversa «desagradable»

En respostes a l'advocat de Jordi Sànchez, Jordi Pina, Trapero ha explicat que la col·laboració durant el 20-S amb l'expresident de l'ANC va ser de «col·laboració» perquè hi hagués el «màxim l'ordre». Tot i això,ha relatat una conversa que «no va ser agradable», quan van parlar sobre la línia policial, ja que «semblava» que Sànchez n'era «contrari». «Li vaig dir que no em digués a mi com es fa un dispositiu policial», ha assegurat. Trapero, però creu que Sànchez anava de «bona fe», perquè creia que la presència d'agents de la Brigada Mòbil entre els manifestants «podia provocar algun tipus d'incident». Trapero ha deixat clar que no va canviar de parer després de sentir l'opinió de Sànchez.

Preguntat sobre si, encara que les actuacions siguin secretes, habitualment els cossos avisen els Mossos si preveuen que en un escorcoll hi pot haver algun incident d'ordre públic, Trapero ha considerat que, «si funciona la confiança com pensàvem que funcionava», si calen recursos «s'ha de comunicar, sigui la causa secreta o no». «A partir d'aquí, cadascú sabrà perquè ha actuat com ha actuat», ha afegit, en referència al fet que la Guàrdia Civil no informés dels escorcolls judicials del 20-S.

A preguntes de la lletrada de Cuixart, Marina Roig, ha dit que «no és estrany» que l'operatiu policial no interlocuti amb la comitiva judicial perquè aquesta tasca la fa directament la unitat de mediació. Ha explicat que a partir del 2012 i fruit d'un canvi de gestió d'ordre públic l'any 2012 van crear aquestes unitats.

Dispositiu Àgora

A preguntes de l'acusació popular, Trapero ha explicat en què va consistir el dispositiu Àgora, que es va començar a treballar al juliol davant del fet que a Catalunya «es vivia una època de certa tensió social, on passaven incidents sobretot en concentracions i manifestacions de grups antagonistes, persones que feien pintades i escratxes». «Era previsible que anés en augment i es dissenya un dispositiu governatiu», ha dit, amb l'objectiu de protegir persones i dependències institucionals de la Generalitat, de l'Estat i del Poder Judicial.

El dispositiu va entrar en vigor a mitjans de setembre, amb uns dies de retard pels atemptats de l'agost, i estava previst que acabés el 15 d'octubre. L'1-O, ha dit Trapero, era «un més dels fets» que es van tenir en compte.

Preguntat directament per Vox, ha assegurat que l'exconseller Joaquim Forn «no va modificar aquest dispositiu». «Hauria estat una aventura, perquè no és un tècnic de la policia», ha afegit. Sí que ha explicat que el seu cap de gabinet els va proposar una modificació en relació al terme «tensió social», però que la seva proposta no es va recollir.