Trapero defensa que el dispositiu de l'1-O era «conjunt» i que «no tenia altra finalitat» que complir l'ordre judicial

L'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, ha defensat –a preguntes de la fiscalia- que l'operatiu dissenyat pel cos per a l'1-O no tenia «altra finalitat» que complir les instruccions de la fiscalia i del TSJC. Ara bé, en tot moment ha remarcat que l'ordre s'adreçava conjuntament a Mossos, policia espanyola i Guàrdia Civil. «Ens hauria encantat més resultats, hi havia els que vam poder entre tots», ha dit Trapero, per remarcar que entenia que la responsabilitat era compartida. A més, ha explicat que ens les reunions de coordinació amb la resta de cossos –a les que anava el seu segon, el comissari Ferran López- van «pactar» que els dies previs l'actuació seria de Mossos i que l'1-O «el gruix de l'ordre públic» requeia en Guàrdia Civil i CNP, perquè tenien 6.000 agents vinguts d'arreu i els Mossos només entre 800 i 1.000 (d'ordre públic).

A preguntes de la fiscalia, Trapero ha remarcat que tots tres cossos estaven ordenats per la magistrada Mercedes de Armas del dia 27 de setembre a actuar com a policia judicial «de manera indistinta». De fet, ha explicat que la magistrada els va comunicar només de paraula que Pérez de los Cobos seria «el supervisor» i que Trapero va fer-li veure que això no estava escrit a la interlocutòria. «Va anar al despatx i va venir amb un nou escrit, va trencar l'anterior i va dir que el vigent era aquest», ha relatat. Llavors, segons Trapero, «quedava clar» que els tres cossos actuaven com a policia judicial i que podien fer «qualsevol funció» que se'ls atorgués, sota la «supervisió» del coronel Pérez de los Cobos. «Hem diu que és un únic dispositiu, no tres», ha puntualitzat el major.

Trapero ha reconegut que la seva actuació amb Pérez de los Cobos «no havia estat encertada» i que hi havia moments de «tensió dialèctica» i que, per tant, va veure com un «alliberament» que el comissari Ferran López li proposés anar ell a les reunions de coordinació.

«Dispositiu conjunt» i repartiment de tasques «pactat»

Segons ha explicat, va ser López qui li transmetia el que es parlava en aquesta reunió, on hi anaven diferents comandaments dels tres cossos policials. En aquestes reunions prèvies a l'1-O, i segons el que li explicava López, els tres cossos havien «pactat» un repartiment de tasques: els Mossos s'encarregarien dels dies previs al referèndum i el «gruix» de l'ordre públic recauria en la policia espanyola i la Guàrdia Civil. «Faríem una primera actuació amb recursos propis de reforç d'ordre públic i el gruix seria per als altres cossos que, a petició nostra, ens donarien suport», ha explicat. Segons Trapero, la policia espanyola no va concretar si actuaria els dies previs.

El fiscal ha preguntat per què l'ordre públic no havia de recaure en els Mossos el dia del referèndum. I Trapero ho ha argumentat amb xifres d'efectius. El major ha recordat que els dos cossos havien desplaçat en els dies previs fins a 6.000 agents d'arreu de l'Estat que podien fer tasques d'ordre públic i, en canvi, ha dit que els Mossos disposaven només d'entre 800 i 1.000 agents (d'ordre públic).

Defensa els binomis

També ha relatat que la decisió operativa d'enviar un binomi d'agents a cadascun dels 2.300 centres de votació es va exposar en aquestes reunions, davant de responsables també de Guàrdia Civil i Cos Nacional de Policial i sota la supervisió de Pérez de los Cobos.

Ha defensat que el dispositiu no va ser idea seva i que va ser fruit de la «reflexió» dels comandaments. El fiscal, en aquest punt, li ha preguntat si sabia que el dispositiu «no era efectiu». «Era un dispositiu conjunt on hi havia una part que pivotava sobre Mossos i l'altra sobre els altres cossos», ha manifestat. A més, ha dit que creu que els mossos van fer «bé la seva funció» i que «van obtenir resultats», tancant 24 col·legis aquell mateix matí. «A aquests resultats cal afegir els de l'altra part, centrats en l'ordre públic», ha afegit.

432 urnes i 90.000 paperetes confiscades

En respostes a Vox, Trapero ha donat les dades de col·legis tancats pels Mossos durant l'1-O, un total de 134 (tot i que inicialment havien enviat al TSJC un recompte provisional lleugerament superior que després es va rebaixar). D'aquests, 24 «no van arribar a obrir per l'acció de la primera patrulla dels Mossos», mentre que en 104 van intervenir unitats dels ARRO. «En alguns casos van convèncer a la gent i treure-la, en altres posant-se davant la porta i no permetent que ningú més pogués votar», ha explicat A més, 250 més no van arribar a obrir, fet que ha atribuït al «treball previ el cap de setmana».

El major també ha donat dades de les confiscacions que es van fer: 432 urnes, 90.000 paperetes, 70.000 sobres, 4 ordinadors, 1 telèfon mòbil i documentació que «explicava coses que com funcionava el procés». Trapero ha defensat que les «11.000 actes originals» que van fer els mossos es van depositar al TSJC.

La interlocutòria del TSJC, un «canvi d'escenari»

A més, ha explicat que en una reunió prèvia del 21 de setembre (quan manaven les instruccions de la fiscalia i no del TSJC), l'únic cos que havia aportat un dispositiu eren els Mossos. «Guàrdia Civil només aporta un esborrany on deia quins equips tenia en cada zona i CNP no presenta res», ha apuntat.

Trapero ha remarcat que l'escenari que va plantejar la fiscalia en les diverses instruccions i el de la interlocutòria del TSJC de 27 de setembre «no tenen res a veure». En aquest sentit, ha explicat que van avisar que, per complir amb el perímetre de 100 metres a cada col·legi que demanava la fiscalia des del divendres abans a l'1-O, calien 40.000 agents. Però ha afegit que les ordres del ministeri públic van decaure amb la instrucció de la magistrada, que ja no incloïa ni el perímetre ni altres peticions de la fiscalia, com l'actuació en centres privats. «Evitar l'1-O és moltes coses», ha assegurat en resposta a Vox.

El major ha afegit que la magistrada va deixar clar que, amb la seva interlocutòria, «cessaven les ordres que havia emès la fiscalia» i que a partir d'aquell punt «estava vigent la seva interlocutòria».