Trapero defensa que es podia complir amb el mandat judicial de l'1-O mantenint la «pau social»

El major Josep Lluís Trapero ha defensat al Tribunal Suprem que es podia complir el manament del TSJC per evitar l'1-O garantint al mateix temps la «pau social». «No és una cosa o l'altra», ha assegurat, «és una manera de fer les coses». De fet, ha afegit que la magistrada els va demanar actuar amb «paciència, contenció i garantint la pau social». Durant la seva declaració, ha assegurat que el «sentit comú», avalat pels informes, li feia preveure «problemes d'ordre públic» el dia del referèndum, tot i que no ha parlat de violència. Tot i reconèixer que l'ocupació de col·legis era «totalment infreqüent», ha argumentat que no van tancar escoles perquè no van trobar material sobre el referèndum i perquè es feien activitats que no es podien considerar «activitats preparatòries». «A toro passat interpretem que són actes preparatoris però no és que no ho volguéssim entendre és que no ho vam interpretar», ha manifestat.

Trapero ha dit que ja en la reunió del 23 de setembre a la fiscalia hi va haver una «discussió» sobre l'ús de la força amb el coronel coordinador del dispositiu, Diego Pérez de los Cobos. En aquesta reunió, Trapero va defensar que l'ús s'havia de «limitar» a situacions determinades, com per repel·lir la violència contra un agent o d'un tercer. Segons Pérez de los Cobos, però, aquest posicionament suposava una «excusa»per «facilitar la votació». «Em semblava ofensiu», ha manifestat Trapero. «Una cosa és complir una ordre judicial i no hi ha dubtes i ens obliga a actuar però també tenim una manera de fer i uns principis que són tan legítims com d'altres», ha explicat. És per això, segons Trapero, que en una carta adreçada al cos el dia 2 d'octubre va agrair al cos com s'havia comportat el dia 1.

El major ha explicat que, durant la reunió amb la magistrada Mercedes de Armas el 27 de setembre, ella mateixa va demanar tancar la trobada amb aquestes paraules: «Actuïn amb paciència, contenció i garantint en tot moment la pau social». I Trapero ha assegurat que va ser arran d'aquestes paraules que va demanar que en les «pautes d'actuació»que es van fer el dia següent «apareguessin aquests elements perquè els ha dit la jutgessa».

Per Trapero, això no passa per davant del manament, sinó que «és una manera de fer les coses, de complir amb el manament». «No és una cosa o l'altra, no és garantir la pau social o complir el manament, és complir amb el manament tenint en compte aquestes condicions que va dir la jutgessa», ha afegit, que tenen «tot el sentit del món». De fet, a preguntes del lletrat Xavier Melero, ha explicat que va parlar amb la magistrada el dia 27 i l'1-O, i que no li va fer «cap recriminació»ni la va dir que «actués de manera diferent».

40 punts amb «grups amb cert punt de radicalitat»

A preguntes del fiscal Javier Zaragoza, ha explicat que la seva previsió i la dels informes és que hi haurà «problemes d'ordre públic i de seguretat ciutadana»quan hi ha hagués l'actuació policial i 2 milions de persones «disposades a fer el que volien fer». «És la meva vivència independentment del que diguessin els informes», ha dit, «el sentit comú m'hi portava, avalat pels informes». Entre aquests informes hi ha el que els Mossos van presentar als màxims responsables del Govern en una reunió a Palau el dia 28 -que ha quedat fora de l'abast de l'interrogatori de la fiscalia-, on la policia catalana va alertar l'executiu de diversos escenaris, entre els quals que hi hagués problemes d'ordre públic.

També ha quantificat en una quarantena els punts de votació on consideraven que hi hauria «grups o persones amb cert punt de radicalitat»amb qui havien ja tingut problemes en manifestacions anteriors, on «el to»havia anat més enllà de la «reivindicació»especialment contra la policia.

Forn no dona cap indicació

A preguntes de l'advocada de l'Estat, Trapero ha explicat que, tot i plantejar aquests possibles problemes d'ordre públic en informes que tenia la Conselleria d'Interior, no va rebre cap indicació del conseller Forn. «No va fer res per minimitzar els riscos el senyor Forn?», li ha demanat l'advocada de l'Estat. «Que jo sàpiga no», ha respost Trapero.

«No vam requisar material perquè no el trobem»

Pel que fa a l'actuació als col·legis els dies previs al referèndum, Trapero ha assegurat que no van requisar material perquè no el van trobar. «No vaig tenir aquell cap de setmana cap consulta de cap comandament dels Mossos, tenien les pautes d'actuació i ningú va tenir dubtes de si s'havia de tancar o no», ha assegurat. A més, ha remarcat que els cossos estatals tenien la instrucció de «mirar el grau de compliment». «Van anar als col·legis, van veure el que hi havia i ho narren als atestats», ha assegurat. Ha afegit que el dia 30 va saber d'una actuació de la policia espanyola a Sabadell, però que posteriorment a la instrucció va veure «estaven a les escoles durant el cap de setmana veient l'activitat que hi havia».

De fet, Trapero ha relatat una reunió del comissari Ferran López amb el coordinador Diego Pérez de los Cobos la nit del 30 de setembre, on comenten la situació dels col·legis ocupats, valoren que «tot està funcionant»i «no hi ha cap avís». Per Trapero, el mandat judicial «no permetia tancar col·legis on es feien activitats». Durant la seva declaració, l'excap dels Mossos ha explicat que van dir que seria la policia catalana qui faria les actuacions els dies previs, mentre que l'1-O «el gruix de l'ordre públic»requeria en la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Segons el major, la policia espanyola no va concretar si actuaria els dies previs.

Confiaven en «efecte dissuasiu»de les visites als col·legis

Durant l'interrogatori de l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane, li ha preguntat per què van avisar en les visites prèvies als col·legis que havien d'abandonar els centres abans de les sis del matí del dia 1-O. «Així ho vam pensar els comandaments perquè en compliment de l'ordre el dia 1 allà no es podia fer cap activitat perquè la votació estava prohibida», ha dit.

Trapero ha reconegut que confiaven que aquestes visites tindrien un «efecte dissuasiu més gran»del que van tenir. «he de reconèixer que no es va complir com caldria», ha manifestat

Nega seguiments a policies espanyols

A preguntes del fiscal, també ha detallat altres aspectes del dia del referèndum. Ha reconegut que en alguns casos es van comissar les urnes un cop ja s'havia acabat la votació i també ha dit que va tenir coneixement d'un únic «enfrontament»entre mossos i unitats de la policia espanyola. «No en tinc coneixement en aquell moment», ha dit.

També ha negat taxativament que es fessin seguiments a agents de la policia espanyola el dia 1. Ara bé, sí que ha dit que hi podria haver agents de paisà i també amb uniforme en comissaries d'aquests cossos perquè estava encara vigent el dispositiu 'Àgora', impulsat al setembre pel «clima de tensió»que hi havia a Catalunya.