La JEC adverteix Torra de conseqüències penals si no retira els llaços grocs en 24 hores
La Junta Electoral Central rebutja les al·legacions presentades pel president de la Generalitat
La Junta Electoral Central (JEC) ha donat un termini de 24 hores més al president de la Generalitat, Quim Torra, perquè retiri els llaços grocs que hi pugui haver a les façanes dels edificis de la Generalitat, i l’ha advertit de les conseqüències administratives i penals que es poden derivar d’una nova negativa a acatar l’ordre. Ho fa a través d’una resolució on rebutja les al·legacions que la Generalitat havia presentat contra la primera ordre d’aquest organisme dictada dilluns de la setmana passada, quan la JEC va instar el president a retirar el que considera «símbols partidistes» en un termini de 48 hores que va expirar dimecres. A les seves al·legacions, el Govern adduïa que el llaç groc no es pot associar amb una formació política concreta.
La JEC ha argumentat que els llaços grocs són un símbol «legítim» però partidista que no pot ser utilitzat per les autoritats públiques, ja que han de garantir la "neutralitat política durant els processos electorals". «L'ús d'aquest símbol pretén recordar que dirigents o candidats que pertanyen a formacions polítiques que es presenten a les pròximes eleccions estan en situació de presó preventiva», diu la resolució. Sobre les estelades, la JEC reitera que «simbolitzen les aspiracions d'una part de la societat catalana, però no de tota ella».
L'escrit ha rebutjat l'argument esgrimit per Torra que recordava que el Parlament va tombar dues proposicions de llei que instaven a prohibir els llaços grocs en espais públics i edificis institucionals. La Junta Electoral Central també ha afirmat que no és «excusa» la suposada «dificultat legal» del president de la Generalitat pel fet que «multitud d'edificis públics» no són propietat de la institució o no estan gestionats per la Generalitat.
Pel que fa a les al·legacions de Torra sobre el deure de respectar el dret a la llibertat d'expressió dels treballadors, la JEC considera que aquest dret no inclou «l'ús d'edificis i llocs públics de forma partidista». La resolució apunta que els funcionaris tenen un «deure estricte d'imparcialitat i d'actuar al marge de qualsevol posició ideològica que tinguin». Finalment, nega que estimar una reclamació de qui «pretén el restabliment de la neutralitat política" suposi "absència de neutralitat».
La Junta Electoral Central ha abordat la qüestió al primer punt de l’ordre del dia de la reunió d’aquest dilluns, que ha tingut lloc –com sempre- al Congrés dels Diputats. Els magistrats han evitat obrir directament el camí de l’expedient sancionador per incompliment de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) que estableix sancions de 300 a 3.000 euros, tot i que previsiblement obriran un expedient en els pròxims dies si Torra manté la seva decisió de no retirar els llaços grocs.
La Junta Electoral Central també té al seu abast complir l’advertència que ha traslladat a Torra i portar la qüestió a la Fiscalia. Ho faria en el cas que entengui que s’està produint un delicte de desobediència amb l’objectiu que el Ministeri Fiscal iniciï actuacions i porti el cas –si ho considera oportú- als tribunals de l’àmbit penal. És el cas de l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, que va ser inhabilitada per un jutjat de Manresa després de negar-se a retirar l’estelada de la façana de l’Ajuntament a les eleccions del 2015.
Aquesta última via és la que reclamen tan PP com Cs, que ja han presentat escrits directament a la Fiscalia perquè actuï per la via penal contra el president de la Generalitat per l’incompliment de l’ordre en el primer termini que va fixar la JEC, que va expirar el passat dimecres a la tarda.
La JEC requereix a la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, que els informi en cas que en el termini de 24 hores no s'hagi donat compliment a l'ordre de retirada de «símbols partidistes» de la Generalitat per «deduir, en el seu cas, les responsabilitats en les que s'hagi pogut incórrer per no fer-ho». També recorda que el president de la Generalitat pot presentar un recurs contenciós-administratiu al Tribunal Suprem en el termini de dos mesos.