Un país sotmès a errors de càlcul

L’històric polític gironí Joaquim Nadal trenca el seu silenci amb el llibre Catalunya, mirall Trencat, una reflexió al voltant de l’explosió sobiranista a Catalunya i el xoc amb l’Estat. El llibre comença amb una reflexió històrica i conclou amb una llista de dotze punts que configuren la seva proposta per desencallar el conflicte. Nadal, que es defineix a si mateix com catalanista, municipalista, socialista i independent, assegura que aquest és «un llibre enfadat». Enfadat, d’una banda, «per l’anticatalanisme que s’ha anat covant a Espanya, alimentat sobretot pel PP i després reinterpretat per Ciutadans», i amb un PSOE que «per por de perdre l’espai del centre, s’ha venut cap a la deriva del PP». De l’altra banda, afirma estar també enfadat amb els partits catalans, «per dir-nos coses que no són veritat. Cada matí ens diuen que estan complint amb el mandat democràtic de l’1 d’octubre, diuen que som república i que fan república, però amb prou feines estan fent un intent de gestionar la situació tan complicada en què ens han ficat».

En aquest assaig de poc més de cent pàgines, l’historiador assenyala els partits independentistes com a responsables d’un error de càlcul en la correlació de forces, i els fa responsables d’haver assimilat el moviment ampli i potent de mobilització ciutadana amb la voluntat majoritària del poble de Catalunya: «hi ha una part que no vol el que vol l’independentisme, d’una banda hi ha la Catalunya del 80% del manifest d’Òmnium Cultural i de l’altra la Catalunya de l’independentisme pur, que se situa en el 49%. Els que estan entre aquest 49 i el 80%, els hem de tenir en compte o no? Si els volem fer servir per guanyar la independència i se senten utilitzats, mai no s’eixamplarà la base per aquest costat».

Joaquim Nadal apunta la necessitat que l’independentisme reconegui que l’1 d’octubre «va ser una mobilització ciutadana extraordinària, però no un referèndum amb tota regla, perquè no hi va haver una convocatòria reglada ni un cens ordenat, perquè les votacions es van fer amb unes condicions insuficients, ja que va ser una consulta intervinguda per accions policials i mobilitzacions ciutadanes». Fins que no es faci aquest pas, assegura, «estarem perduts, perquè estem apel·lant a un mandat democràtic que és un mandat moral, però no polític». De quina manera es podria trobar una sortida a l’actual bloqueig? L’autor assenyala que caldria reconèixer les errades per part de l’unionisme i el sobiranisme, i buscar el camí del que ell anomena una ‘segona Transició’, assenyalant que, si bé la Transició no va ser modèlica i que la situació no és comparable, «es tractaria de buscar, a tots dos costats, la intel·ligència emocional política per seure en una taula». Així doncs, explica, caldria trobar persones amb la capacitat de parar màquines, fer un reset i formular una sortida com la que, en el seu moment, va conduir al restabliment de la Generalitat.

Les reflexions de signe històric i polític de Nadal es clouen amb una proposta de dotze formulacions per desencallar l’actual situació, i que està encapçalada pel reconeixement per part de l’Estat que la repressió policial de l’1 d’octubre va ser un error. El reconeixement de les forces sobiranistes que la consulta no va ser un referèndum homologable, l’alliberament dels presos i la suspensió de les accions judicials, la restitució plena de l’Estatut del 2006, la revisió del model de finançament o la renúncia a la via unilateral són altres propostes de Nadal per avançar cap a una via d’entesa. L’autor, però, admet que, en les circumstàncies actuals, aquestes propostes són tan inassumibles com l’Espanya federal o la independència de Catalunya: «jo sóc dels que crec que la independència potser un dia serà possible, i que l’Espanya federal potser també, però en la situació actual, per un error de càlcul dels sobiranistes, i perquè a l’altre costat no s’hi veuen federalistes, no veig possible ni una cosa ni l’altra».

L’autor de Catalunya, mirall trencat afirma que el seu llibre ha estat ben rebut per ambdues bandes «perquè no és més que una proposta molt raonable, però que en aquests moments no estem en condicions d’articular».