Un guàrdia civil explica que van trobar al despatx de Salvadó un manuscrit sobre 'Escenaris de guerra i guerrilla'

Un agent de la unitat de policia judicial de Barcelona de la Guàrdia Civil ha explicat al Tribunal Suprem que van trobar al despatx de l'exsecretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, un manuscrit de dues pàgines amb el títol Escenaris de guerra i escenaris de guerrilla. Segons ha explicat, el document incloïa mesures jurídiques i financeres que prendria l'Estat en cas d'independència i també les «vies de subsistència» que podria tenir Catalunya contra les mateixes. «Ens va cridar l'atenció», ha manifestat. També ha explicat que Junqueras es va presentar al registre i que, tot i que li van dir que no podia comunicar-se amb el detingut, hi va tenir «contacte físic». D'altra banda, també ha explicat que va elaborar un informe en base a 80 hores de gravacions de tres televisions i que va seleccionar les parts més «significatives». Ha admès que no hi havia imatges ni del concert ni d'una «concentració festiva» i s'ha referit als fets com un «setge».

L'agent va estar a la comitiva judicial que va presentar-se a casa de Jové el matí del 20 de setembre. Ha explicat que va trigar en obrir perquè, segons els va dir, estava al telèfon amb la seva secretària, que l'havia trucat per explicar-li que la Guàrdia Civil s'havia presentat a la secretaria d'Hisenda, a les Gran Via de les Corts Catalanes.

Posteriorment, van «comprovar» la trucada i van veure que s'havia comunicat amb una de les secretàries i que Salvadó li va demanar que entrés al despatx a agafar els papers que tenia a la taula de reunions i els tirés pel pati. «Ella deia que n'havia agafat alguns però que no li donava temps a més, i penja», ha relatat.

L'agent ha explicat que en el moment que van presentar-se a casa seva no el va assistir cap lletrat i que ja va ser al despatx quan va venir una lletrada designada pel col·legi d'advocats i que se li va tornar a fer la lectura dels drets.

Registre amb «normalitat» però amb un «incident» amb Junqueras

També ha explicat que van marxar sense problemes del seu domicili i van anar fins a la secretaria d'Hisenda, on al llarg del matí es van concentrar entre 50 o 60 persones a la mitjana de la Gran Via. L'agent ha reconegut que el registre es va fer amb «normalitat» i només ha parlat d'un «incident» que es va produir amb l'exvicepresident, Oriol Junqueras.

Segons ha relatat, es va presentar a l'edifici i va demanar parlar amb el detingut. I, també segons el seu testimoni, hi va haver un «forcejament» perquè tot i que li van dir que no podia acostar-s'hi va accedir fins a Salvadó i hi va tenir contacte físic. «No sé si van arribar a abraçar-se però es van tocar», ha explicat. També ha dit que, tot no estar-hi a prop, van parlar «en català» i que hi havia agents d'altres unitats de fora de Catalunya i que no van entendre el que deien.

Sobre la visita de Junqueras a Hisenda, l'advocat de l'exvicepresident ha preguntat a l'agent com va poder entrar sense que el veiés cap membre de la Guàrdia Civil. L'agent ha dit que va accedir per la porta d'un altre edifici proper que està connectat amb l'edifici principal d'Hisenda. «Estàvem fent el registre, no esperàvem que es presentés ningú», ha afegit.

«Les imatges més significatives»

El primer agent de la guàrdia civil que ha comparegut aquest dimarts va elaborar un informe en base a imatges de tres mitjans de comunicació (TV3, Atresmedia i Mediaset) sobre els fets a l'exterior dels departaments d'Economia i Exteriors, i de la Secretaria d'Hisenda, el 20-S. A preguntes de l'advocat de Jordi Sànchez, Jordi Pina, ha explicat que va visionar «50, 60 o 80 hores», però que en l'informe va incloure «captures de pantalla de les parts més significatives».

«No diria que fos un ambient festiu, vaig veure una multitud de gent cridant contra qualsevol persona que entrés o sortís de la conselleria que no fos identificada», ha dit. En canvi, ha dit que no creu que com a «imatges més significatives» d'aquell dia hagi d'incloure «un concert», sinó «el setge a la seu d'Economia, Exteriors i la Secretaria d'Hisenda».

Bossa de mà i ronyonera dins dels cotxes del 20-S

L'agent també ha explicat que va intervenir en la inspecció ocular dels vehicles que van patir danys el 20-S a Economia. Segons ell, els cotxes van quedar «devastats», amb escombraries a dins i amb peces que els faltaven, inclosos seients. Ara bé, ha dit que no sabia si hi havia armes llargues. Ha explicat que van trobar-hi una bossa de mà i una ronyonera i que van localitzar-ne els propietaris i els van entregar el material. També ha reconegut que els prenen declaració com a testimoni i que constava una denúncia per part de la dona que havia perdut la bossa de mà però que en el cas de la ronyonera no. És més, ha dit que quan visiona les imatges de les concentracions a Exteriors i la Secretaaria d'Hisenda comprova que era una de les persones que més activament estaven manifestant-se contra la Guàrdia Civil.

Diligències de fiscalia en paral·lel al jutjat 13

Per la seva banda, algunes defenses han intentant amb l'interrogatori de l'agent posar una ombra de dubte sobre com es van fer els escorcolls i les detencions del 20-S. Ha estat el cas, per exemple, de l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu van den Eynde. L'agent ha admès que van anar a la Secretari d'Hisenda per ordre del jutjat 13 de Barcelona que investigava els preparatius del referèndum perquè «es creia que s'estaven desenvolupant les estructures d'estat referents a la creació d'una hisenda pròpia». L'advocat li ha preguntat si va participar en unes diligències obertes per les fiscalia de l'Audiència Nacional el 2016 en relació al mateix tema. L'agent ha admès haver participat en un interrogatori en relació a «la creació de la hisenda pròpia a través d'un programa informàtic».

La defensa de Junqueras i Romeva ha intentat provar que la fiscalia investigava uns fets a la mateixa vegada que s'iniciava una altra investigació al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, fet que considera incompatible amb el que estableix la llei d'enjudiciament criminal, i que les dues investigacions van coincidir durant mig any. La defensa de Junqueras i Romeva també vol provar que existia una «causa general» contra l'independentisme.

Per la seva banda, Pina també ha demanat a l'agent si alguna vegada havia participat en alguna diligència provinent de la investigació oberta pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Van den Eynde també ha preguntat a l'agent si va trucar a l'advocat de Salvadó perquè l'assistís durant la detenció. El guàrdia civil ha dit que no i que desconeixia que l'exsecretari d'Hisenda estigués personat en la causa del 13 amb una lletrada assignada. També li ha preguntat quins drets se li van llegir.

Declaració d'agents sense projectar la imatge

Els guàrdies civils que han testificat aquest dimarts han demanat fer-ho sense que el tribunal difongui la seva imatge a través de la senyal institucional del Tribunal Suprem. Una petició que, per unanimitat, ha acceptat el tribunal però que ha provocat la protesta formal de dues defenses. La lletrada de Cuixart, Marina Roig, s'ha queixat perquè creu que si no difondre la imatge és la «tònica general» això afecta la presumpció d'innocència si s'oculta la seva imatge. També s'hi ha adherit el lletrat de Junqueras i Romeva, Andreu van den Eynde.

Van den Eynde també s'ha queixat perquè la fiscalia pugui preguntar al testimoni sobre converses gravades que el guàrdia civil no havia escoltat.