Un guàrdia civil identifica Antoni Molons com l'encarregat de la contractació de la cartelleria del referèndum

Un guàrdia civil que va intervenir en diversos registres relacionats amb els preparatius del referèndum ha identificat l'exsecretari de Difusió Antonio Molons (investigat al jutjat 13) com la persona encarregada de la contractació de la cartelleria del referèndum. Fins ara, alguns testimonis havien explicat que «un tal Toni» els havia encarregat gestions sobre els cartells de l'1-O i aquest agent ha incriminat directament Molons. Ha explicat que va prendre declaració al dissenyador gràfic Enric Vidal, que li va explicar que s'havia reunit amb aquest «tal Toni» i que li va facilitar una targeta SIM per contactar-hi. Estirant el fil i en un registre a casa de Molons, van trobar aquesta targeta SIM i un cartró d'una altra targeta (que no hi era) que coincidia amb la que hauria entregat a Vidal per poder-hi parlar. També ha contradit la versió de l'exsecretari general del Diplocat, Albert Royo, i ha dit que els parlamentaris que van venir a Catalunya van fer-ho a petició del consorci i per fer «inequívocament» tasques «d'observadors internacionals».

Durant l'interrogatori, la fiscalia ha incidit en els informes que va elaborar aquest guàrdia civil i les declaracions que va prendre i que tenen a veure amb la malversació. Ell mateix va prendre declaració al dissenyador gràfic Enric Vidal que, segons l'agent, li va dir que l'havia contactat «un tal Toni», que li havia lliurat una targeta de prepagament per contactar-lo i que li va facilitar el contacte amb tres empreses de cartelleria a les que havia de portar a imprimir publicitat del referèndum, un cop redimensionés els cartells.

La setmana passada, com a testimoni, Vidal no va voler dir clarament si aquest «tal Toni» qui li va fer l'encàrrec –i amb qui es va reunir- era Antonio Molons. L'exsecretari general de Difusió està investigat al jutjat 13 de Barcelona i es va negar a declarar al Suprem, on estava citat com a testimoni. Ara bé, aquest agent l'ha incriminat directament.

Dues targetes SIM vinculades a Molons

Vidal també va donar a l'agent de l'institut armat el número telèfon que li havia facilitat el «tal Toni» i van buscar informació sobre la targeta de prepagament. Segons ha explicat, s'havia contractat a nom d'Antoni Gorda però que, en realitat, el DNI aportat era el d'Antoni Molons. Durant el registre a la casa de Molons, posteriorment, van trobar tant la targeta SIM que es corresponia a aquest número facilitat per Vidal (a un telèfon a l'habitació de la seva filla) com un cartró on hi havia hagut una altra targeta de prepagament (que coincidiria amb la que va facilitar a Vidal).

La lletrada d'Omnium busca contradiccions

El caporal també s'ha referit a unes altres manifestacions de Vidal que, segons ha dit, va reconèixer que les peticions venien d'Òmnium Cultural i que ho facturaria la Generalitat, una versió que, en canvi, va negar com a testimoni.

Aquesta afirmació que vincula Òmnium amb l'encàrrec de la cartelleria ha provocat les preguntes de la lletrada de Cuixart, Marina Roig, que ha manifestat que en l'acta de la declaració com a testimoni d'Enric Vidal no es feia cap referència a Òmnium. En canvi, l'agent que ha testificat ha dit que Vidal ho va explicar en aquests termes. «Ho poso de manifest perquè ha faltat a la veritat», ha dit Roig. Aquesta intervenció ha fet que el president, Manuel Marchena, torni a advertir el testimoni que estava sota jurament però ha dit a Roig que les contradiccions les havia de valorar la sala, i no ella com a lletrada.

Tanmateix, Roig ha insistit i li ha preguntat a l'agent si es refermava en les declaracions que havia fet, dient que Vidal havia assegurat que Òmnium encarregava la cartelleria i que la pagava la Generalitat. El testimoni s'ha excusat dient que se li havia preguntat per moltes dades. «Deixo de manifest que la comanda de la cartelleria s'inicia perquè ho sol·licita Òmnium i no sé si ho ha dit Enric Vidal», ha afirmat després, davant la insistència de la lletrada d'Òmnium Cultural.

Campanya de civisme i factures a TV3

L'agent de la Benemèrita també ha explicat que va prendre declaració a Molons inicialment com a testimoni i que els havia explicat que és l'exconseller Turull i ell mateix qui envien la campanya de civisme a TV3 perquè les agències de difusió homologades (Carat i Focus) havien rebutjat emetre els anuncis. Sobre si hi va haver o no factura, ha dit que la presidenta de la CCMA, Núria Llorach, va acabar enviant les factures i va reconèixer que havia estat una campanya de pagament.A preguntes del lletrat Jordi Pina, ha dit que aquestes declaracions de Llorach les va recollir ell mateix i que era en qualitat de testimoni i a instàncies de la Guàrdia Civil, i no d'un jutge.

També ha assegurat que els diners per pagar aquesta campanya de civisme –sota la qual l'acusació sospita que s'emeten els anuncis de les vies- provenien del fons de contingència ja que s'havia fet una modificació de pressupost per tenir diners per a aquesta campanya. I que així els ho va identificar la interventora després de diferents manaments procedents del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona.

També ha vinculat la campanya de registre de catalans a l'exterior (que es va fer a l'abril) amb el referèndum perquè la Llei del referèndum (després suspesa) deia que podrien votar els que prèviament s'haguessin apuntat a un registre de catalans a l'estranger.

Dues factures que Unipost intenta cobrar

També va participar en els registres que es van fer després de l'1-O a la seu central d'Unipost, a l'Hospitalet. Ha detallat que van demanar informació a la interventora de la Generalitat i que comproven que els dies 18 i 19 de setembre hi va haver dos intents de cobrament d'una de les factures que havien trobat a Unipost. Els dos intents es van rebutjar per part del Departament de Treball.

Segons el caporal, en el registre a Unipost que es fa a l'Hospitalet el desembre de 2017 van trobar una nota, factures proformes i notes d'entrega amb segell original de cinc departaments de la Generalitat i, segons ell, constituïa «una comanda oficial» per un servei. Ha reconegut que l'import total superava els 900.000 euros però que no es va pagar «res». A preguntes del lletrat Andreu van den Eynde, ha detallat que hi havia un encàrrec de la Generalitat en base al contracte marc perquè es repartissin no només les 57.000 cartes certificades per formar part de les meses (que va comissar la policia) sinó també cinc milions de targetes censals i que això genera «compromís de despesa».

El caporal també ha explicat que van «inspeccionar» diverses empreses d'arts gràfiques al setembre del 2017 i ha reconegut que era sense ordre judicial, sinó que es feien «en virtut» d'una instrucció de la fiscalia que tenia «caràcter general». «No es fan registres, es fan inspeccions per veure la cartelleria i procedir en conseqüència», ha manifestat.

Diplocat i els observadors

L'agent també va intervenir en els registres al Diplocat i ha declarat en sentit contrari al que fou el secretari general del consorci, Albert Royo. Segons el policia, el grup de parlamentaris i experlamentaris van venir presentats com a «visitants» (tal com va defensar Royo) però ha dit que van intervenir informes i correus electrònics que demostren, segons l'agent, que van fer tasques «d'observació internacional». Un extrem que Royo va negar.

També assegura que van tenir aquesta funció els experts contractats a partir del juliol del 2017 per fer una anàlisi socio-econòmica del context Catalunya-Espanya. Royo va reconèixer que el Diplocat havia pagat aquests treballs (fins i tot amb el 155 en marxa) però els va desvincular de cap missió relacionada amb la observació electoral. Una tesi que, en canvi, contradiu aquest guàrdia civil. «Hi ha correus que demostren sense dubte que van fer tasques d'observació», ha manifestat.

Com que el caporal s'ha referit a un «informe» que va elaborar sobre anàlisis de telèfons i correus electrònics del Diplocat, la lletrada Judit Gené ha insistit en si era un informe incorporat a unes diligències o era un informe elaborat per la policia. L'agent ha dit que no estava sota el marc d'unes diligències judicials i també ha reconegut que no van prendre declaració a cap visitant que va visitar Catalunya, i tampoc al grup acadèmic liderat per Helena Catt. Per tant, ha dit que les afirmacions que fa a l'informe que signa ell les fa a través de la documentació intervinguda.

També ha explicat que van investigar hotels i entitats bancàries per tenir informació dels observadors internacionals que havien vingut a través del Diplocat.

Queixes de les defenses

L'interrogatori d'aquest agent –que és caporal primer a la zona sèptima de Catalunya i respon al TIP K47019K- ha provocat la interrupció de diverses defenses que no consideraven que fossin pertinents les preguntes que li feia la fiscalia. Per una banda, perquè en el breu text que argumenta la pertinència de la prova, s'exposava que havia participat en la detenció de l'exsecretari general d'Economia, Josep Maria Jové, i no apareixia res més relacionat amb la malversació. Per tant, s'han queixat pel fet que se li estigués preguntant per coses que la defensa desconeixia i no havia pogut preparar bé.

A més, la lletrada de Cuixart, Marina Roig, s'ha queixat perquè no és ni instructor ni secretari dels atestats i els estava relatant i posant-hi veu. «Jo hi participo, l'instructor i el secretari no fan totes les gestions sinó que ho fem en grup», ha manifestat el mateix agent. Com a fet en diverses ocasions abans, el president del tribunal, Manuel Marchena, ha dit a les defenses que no s'havien de preocupar pels atestats policials perquè es consideren «font de prova» per part del tribunal. «No perdin el temps amb això», ha remarcat Marchena.

El lletrat Jordi Pina també ha retret al tribunal que permetés explicar l'abast d'interrogatoris que s'havien produït en d'altres tribunals (com el jutjat 13 de Barcelona) de persones com Antoni Molons o Núria Llorach (CCMA) que es van negar a declarar com a testimonis al Suprem.