Un guàrdia civil diu que Salvadó va plantejar als Mossos «competències plenes» i que es va informar Trapero per correu

El brigada de la Guàrdia Civil que va analitzar els correus de Josep Lluís Trapero ha explicat aquest dimecres que el major va rebre el juliol del 2017 un correu electrònic d'un comissari en què li explicava una reunió, en què ell no va participar, on l'exsecretari d'Hisenda Lluís Salvadó va plantejar un «escenari futur» en què la policia catalana tindria «competències plenes». Entre aquestes competències, el control de les fronteres o investigació del blanqueig o frau internacional «per evitar l'evasió de capitals de Catalunya». En respostes a la defensa de Joaquim Forn, Xavier Melero, el brigada ha admès que això és l'únic que va trobar en relació a la creació d'estructures d'estat en els correus de Trapero, i que no va trobar cap referència a aquestes qüestions a la part que va veure dels correus de l'exconseller d'Interior. L'agent (TIP R77175H) no ha concretat si té constància que Trapero obrís el correu.

El brigada ha explicat que, segons el correu, qui va participar a la reunió amb Salvadó van ser el comissari d'investigació criminal Rafael Comes, que posteriorment va enviar el correu a Trapero, Puig i amb un cap d'àrea de mitjans tècnic de l'àrea d'investigació criminal.

Tal com va publicar El Mon, en el correu s'exposa que Salvadó els va plantejar que calia «dissenyar procediments i estructures d'intel·ligència a fi de detectar i lluitar contra el blanqueig de capitals i els controls de duanes en un escenari de futur amb plenes competències». També afegeix el correu que Salvadó era «poc clar en la seva exposició» i «no ha aportat més informació».

En el mateix correu s'afegeix que Puig va manifestar que «la reunió potser no era l'adequada», perquè «tenia entès que el contingut de la reunió era més operatiu i allò que exposava Salvadó era més estratègic», de manera que caldria «fer un plantejament al director general de la Policia i al Major». Finalment, s'afirma al correu que, cop acabada la reunió, Puig va dir que en parlaria amb el major «per a informar-lo de les peticions del secretari d'Hisenda». El correu va ser enviat a Trapero i també al comissari Joan Carles Molinero i als també membres del cos Antoni Verger i Alfons Sàrrias.

Referències a 'Enfocats' i l'agenda Moleskine

En respostes a la fiscalia, el brigada ha relatat que la primera documentació que li va arribar relacionada amb la possible participació dels mossos en les estructures d'estat es va trobar en l'escorcoll a Lluís Salvadó, on es va trobar un document del 2015 on «clarament es defineix quins passos cal seguir per tenir un estat propi». En el document, ha dit, hi ha un apartat dedicat a la defensa on «es comença a mencionar que els Mossos faran un paper important i que s'ha d'adaptar i actualitzar l'organitzar per assumir les competències de defensa». En una resposta a Vox, ha concretat que entenia que es referia a «defensa militar, no policial». També ha assegurat que es parlava de «ciberseguretat» i d'una «agència d'intel·ligència catalana».

El guàrdia civil ha afegit que en el document 'Enfocats' també apareix una referència als Mossos d'Esquadra dins de l'apartat d'estructures d'estat, que «s'han d'adaptar" a la nova situació». A més, ha citat un apunt a l'agenda Moleskine atribuïda a Josep Maria Jové per referir-se a una reunió del juny del 2016 amb la participació d'Artur Mas, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Marta Rovira i Raül Romeva, on «decideixen optar per la via unilateral» i remarquen «preocupació pel paper que tindran els Mossos».

Vox ha preguntat al testimoni sobre la creació d'un servei d'intel·ligència i el brigada ha explicat un correu del juny del 2016 d'un treballador de T-Systems a un col·laborador seu en què «diu que es farà una reunió amb personal de mossos en tres dies posteriors», sense citar cap nom, parlar sobre «un sistema d'intel·ligència». A més, ha dit que hi ha altres correus d'aquest treballador que denoten que «hi ha un pla de desenvolupament d'eines informàtiques per a la creació d'estructures d'estat», i ha remarcat que aquesta empresa té «un contracte amb la Generalitat».

«Tota l'estructura» del Govern per l'1-O

En respostes a l'acusació popular de Vox, l'agent ha assegurat que durant la investigació es va constatar que «l'estructura del Govern va ser usada per fer totes les eines necessàries pel referèndum». Ha posat l'exemple del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), que «va ajudar a desenvolupar el registre de voluntaris o el registre de catalans a l'exterior». Per a l'agent, «l'estructura del Govern apareix relacionada amb tot el procés, amb empleats públics», segons les intervencions telefòniques.