Dos agents expliquen que Bassa va dir al líder de CCOO que els empleats tenien «dret a absentar-se» per votar l'1-O

Dos agents de la Guàrdia Civil que van bolcar i analitzar el correu corporatiu de l'exconsellera Dolors Bassa ha explicat al Tribunal Suprem que va enviar un correu al líder de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, on li donava «instruccions». En aquest correu, Bassa l'informava del «dret» que tenien els empleats que treballaven l'1-O «d'absentar-se del lloc de feina per exercir el dret a vot». El correu estava acompanyat per la llei de referèndum i de les normes complementàries per «donar-li validesa jurídica». El lletrat de Bassa ha negat que donés «instruccions» sinó que en el correu electrònic oferia la «possibilitat de fer difusió si ho considerava oportú». Els agents també s'han referit a un correu enviat amb motiu de l'aturada del 3-O i on informava als treballadors que la Generalitat s'unia a la vaga. Sobre el registre del 20-S al Departament de Treball, ha dit que no van sortir per la porta per evitar «conflictes» i que personal de la conselleria els va oferir «l'alternativa» de sortir per un pàrquing de l'edifici adjacent. L'endemà, Bassa va enviar una nota interna als treballadors per felicitar-los per la «reacció d'indignació davant un acte injust de la fiscalia».

L'agent, amb TIP F98511S, ha explicat que el 20 de setembre va estar a la comitiva que va registrar les dependències de la conselleria de Treball i Afers Socials i que van poder entrar «amb normalitat». Però ha relatat «incidents» a dins de l'edifici amb «adhesius i cartells» enganxats als ascensors i amb un grup d'entre 300 i 400 persones a la porta «cridant i insultant la guàrdia civil», molts d'ells treballadors, segons ha dit.

«Sortir per allà era conflicte», ha manifestat l'agent, que ha revelat que va ser algú del departament qui els va informar que podien sortir amb els vehicles a través del pàrquing de l'edifici adjacent, que estava comunicat amb la conselleria.

Tot i que no ha entrat a valorar com era l'actitud dels manifestants –perquè estava dins de l'edifici i no era responsabilitat seva el dispositiu de seguretat- ha dit que no la definiria com a «pacífica» perquè estaven «increpant i insultant» agents del cos.

Bolcat de correus electrònics

Aquest mateix agent es va encarregar també de clonar correus que estaven a la bústia d'entrada i sortida de l'exconsellera, juntament amb l'altre agent que ha declarat amb el TIP M81486Q. Segons han explicat a preguntes del lletrat de Bassa, Mariano Bergés, van analitzar entre 1.000 i 1.500 correus electrònics i van seleccionar els «significatius» que guardessin relació amb la causa que s'investigava, en total 14 correus.

El lletrat ha insistit en preguntar els criteris usats per fer la selecció i en si els destinataris els havien rebut o no. Els agents ha concretat que eren comunicacions que es trobaven tant a la safata d'entrada com de sortida i no com a esborranys.

Entre ells, i a preguntes de la fiscalia, ha relatat un correu que Bassa va enviar al líder de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, on li informa del «dret dels empleats» que treballessin el dia 1-O «d'absentar-se del lloc de feina per exercir el dret a vot». «Per donar-li validesa jurídica anava acompanyat de la llei del referèndum, del decret de convocatòria i de les normes complementàries. El segon agent ha dit que Bassa «recalcava i donava instruccions» a Pacheco sobre el dret i el temps que tenien per anar a votar. Però el lletrat de Bassa, Mariano Bergés, ha negat que es donessin instruccions i ha afirmat que, literalment, en el correu es «donava l'oportunitat d'informar si ho considerava oportú». Davant aquesta contradicció, el segon agent ha dit que ell no recordava el detall del correu però que sabia que quan els van analitzar van entendre que es donaven «instruccions».

Tots dos, i a preguntes de la fiscalia, també han explicat que va rebre un correu del secretari de Treball, Josep Ginesta, que li comunicava un acord del Govern que autoritzava els departaments a fer tràmits administratius i contractacions per a l'1-O. I han concretat que era un acord que s'havia pres de manera «col·lectiva i col·legiada».

Tot i que el lletrat de Bassa ha evitat que donés detalls sobre aquesta comunicació, Marchena ha dit que no s'estava «valorant» el contingut sinó que s'estava «descrivint literalment el correu».

Ambdós guàrdies civils també s'ha referit a un correu que l'exconsellera va enviar amb motiu del dia 3 d'octubre, per a l'aturada de país. Segons ha explicat, Bassa li dona instruccions a una col·laboradora sobre què havia de posar una nota interna dirigida als treballadors on se'ls informa que la vaga, convocada per diverses associacions civils, també compta amb l'adhesió de la Generalitat.

I també s'ha referit a un altre correu electrònic que l'exconsellera hauria enviat als treballadors el 21 de setembre, després del registre a la conselleria. Segons l'agent, agraïa als treballadors la seva actitud i els felicitava per la resposta que havien donat, a banda «d'animar-los a seguir amb la mateixa fermesa i constància».

Per últim, també s'han referit a un correu on es parlava de la voluntat de crear l'Agència catalana de protecció social. «Ultimaven directrius per veure quines accions faria aquesta conselleria amb l'escenari de la nova república», ha descrit el segon agent.