Un guàrdia civil diu que els votants es van comportar com «delinqüents» i que va patir un «dany moral» per insults

Un agent de la Guàrdia Civil que va actuar l'1-O en un punt de votació de Sant Andreu de la Barca ha assegurat que els ciutadans que hi estaven concentrats es van comportar com «delinqüents». El membre de la Benemèrita ha assegurat que no va ser colpejat, però que va patir «agressions verbals, amenaces i intents d'agressió». «Només vaig patir un dany moral per les amenaces que vaig patir», ha dit, «no sé si em van insultar perquè vaig anar a complir una ordre judicial o perquè era guàrdia civil». L'agent ha dit que les mirades desprenien «menyspreu o odi»i que «mai»l'havien «escopit»per fer la seva feina. «Fins a dia d'avui no entenc perquè aquelles persones que eren del poble s'havien comportat, per dir una paraula que potser no és l'adequada, com a delinqüents».

En respostes al ministeri fiscal, el guàrdia civil (TIP G37772B) ha explicat que aquell dia només va actuar en un punt de votació, el del CAP de Sant Andreu de la Barca, on hi va anar vestit de paisà amb un altre grup d'agents i acompanyats d'una unitat de seguretat de l'institut armat. «Ja havíem tingut coneixement que molts companys havien tingut dificultats a l'hora de fer complir l'ordre del TSJC, però no et feies a la idea», ha començat dient.

Segons el seu relat, van aparcar el cotxe camuflat a aproximadament 50 metres de l'entrada del punt de votació, i que quan van baixar del vehicle ja els van «encapsular»l'equip de seguretat de la Guàrdia Civil «per evitar ser agredits». L'agent ha dit que se'ls van apropar entre 15 i 20 persones, que els van «insultar»dient-los «assassins i fills de puta». «El que més em va doldre van ser les mirades», ha dit, «i em van escopir diverses vegades».

A l'exterior del punt de votació hi havia entre 400 i 500 persones, ha afegit, mentre hi havia «entre 15 i 20 persones darrere de la porta que impedien l'entrada». L'agent ha garantit que els seus companys de seguretat van informar fins a «quatre vegades»abans d'actuar, i que finalment van anar traient els manifestants «un a un»per un costat de la porta.

En aquest moment, ha relatat que un dels concentrats va «saltar»damunt d'un agent de seguretat de la Benemèrita i que «li va mossegar la mà». La defensa de Cuixart li ha preguntat si no va veure que l'agent «estirava la persona que estava asseguda i que van caure a terra rodant els dos». L'agent ha dit només va veure que «algú se li va tirar a sobre, hi va haver una baralla a terra»i que el seu company acaba «lesionat».

Aquest manifestant va ser l'únic detingut d'aquesta actuació. «La missió era complir l'ordre judicial, si ens haguéssim dedicat a detenir crec que els principis d'actuació no s'haurien dut a terme perquè hauríem provocat un mal major», ha assegurat. Tot i això, ha dit no saber el resultat de les diligències que es van obrir contra el detingut.

Actitud «passiva»de vuit mossos

Mentrestant, ha assegurat, «a 40 metres hi havia 8 mossos d'esquadra que en cap moment es van apropar a donar-nos auxili». «No van parlar, van estar tota l'estona allà», ha dit. L'agent ha assegurat que, en aquella actuació, els Mossos van tenir una «actitud passiva», i en preguntes de la defensa de Jordi Cuixart ha admès que no va veure si ningú del grup de seguretat dels GRS els va demanar ajuda.

Un cop a dins del local, es van trobar «250 persones de moltes edats«, entre les quals «gent gran», fent un «mur infranquejable»per evitar poder arribar al material electoral que anaven a requisar. «Tots ens estaven gravant, una persona va dir que tothom estigués callat, vam haver d'apartar les cames per no trepitjar ningú, ens va costar molt arribar al punt de votació», ha dit. Ha explicat que van poder endur-se unes 2.500 paperetes, però no urnes. També ha dit que una persones «es va començar a marejar»perquè les finestres estaven tancades i que la Guàrdia Civil la va assistir.

A la sortida, per anar al cotxe, ha relatat que un altre cop van ser «insultats, amenaçats i escopits». L'agent va fer un atestat sobre els fets d'aquella actuació, segons ha dit, visionant un sol vídeo.

No recorda el «detall»de si usen les porres

El lletrat de Sànchez, Rull i Turull, Jordi Pina, ha preguntat detalls sobre l'1-O i li ha preguntat si algú va intentar treure-li les 2.500 paperetes que va requisar. I ha reconegut que no. També li ha demanat si va veure gent armada, amb pals, passamuntanyes, cremant contenidors o fent barricades. Una pregunta que ha interromput el president del tribunal, Manuel Marchena, que ha dit que era molt «descriptiva»i l'ha acotat. «Hi havia personal armat?», ha preguntat Marchena al testimoni, que ha reconegut que no.

També li ha preguntat sobre si algun agent va usar la porra i si ho va veure en algunes de les imatges que ha analitzat a l'atestat. «En aquell moment amb tanta tensió no sé si algun arriba a usar-la, no ho sé, no me'n recordo del detall», ha explicat.

Cap instrucció sobre actuació conjunta

A preguntes del lletrat de Forn, Xavier Melero, li ha demanat sobre quines ordres els hi havia donat els superiors del cos abans de l'1-O. Ha reconegut que van tenir un 'brifing' dos dies abans del referèndum i que els van explicar que havien de complir el que posava la part dispositiva de la interlocutòria del TSJC. Melero li ha preguntat si els van dir que havia de ser una operació conjunta (com deia la resolució judicial) però ha dit que no li constava. «No era la meva competència», s'ha excusat.