Un sergent afirma que es van comprar dominis a l'estranger de la web del referèndum per si la tancava la Guàrdia Civil
Apunta que Turull va convocar els detinguts del 20-S a Palau a una reunió cinc dies després dels registres
judici 1-O, suprem
El sergent de la Guàrdia Civil (TIP G67504A) ha explicat que un treballador del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya CESICAT, Joan Manel Gòmez (detingut el 20-S), va mantenir converses amb dos treballadors de la Fundació.Cat per comprar dominis a l'estranger per si la Guàrdia Civil tancava la web del referèndum. Segons ha relatat, l'objectiu no era evitar ciberatacs sinó eludir l'acció de la justícia. «Deien que si els webs estaven allotjats a l'estranger seria més difícil tancar-les», ha manifestat. El sergent va analitzar les trucades telefòniques de Gòmez i ha remarcat que el dia 25 va rebre una trucada del cap de gabinet de l'exconseller Jordi Turull que el convocava a Palau amb la resta de detinguts a una reunió el dia 26 de setembre. El lletrat de Turull, Jordi Pina, li ha preguntat si no sabia que la reunió havia sigut «pública i notòria» i que la va convocar Carles Puigdemont. «Ho desconec», ha dit.
El sergent va participar en la detenció i registre del despatx de Joan Manel Gòmez i ha relatat que s'encarregava «exclusivament d'activar, millorar i implementar el web del referèndum». I ha remarcat que ho feia amb «mitjans» de la Generalitat, ja que era treballador del CSICAT i tenia telèfon, ordinador i material del Govern. De l'anàlisi del seu telèfon, ha dit que s'havien gastat entre 6.000 i 8.000 euros en dominis, però a preguntes del lletrat Xavier Melero no ha sabut dir si eren diners de la Generalitat.
Segons ha explicat, Gòmez va tenir una multiconferència amb Eduard Martí i Pep Masoliver (treballadors de la Fundació.cat) per parlar de què passaria si, per ordre judicial, els clausuraven la web del referèndum. Segons ha dit, un dels escenaris era tenir dominis a l'estranger per si tancaven tots els dominis que tenien previstos a l'Estat perquè «seria més complicat» tancar-los. «No van parlar mai que fos per evitar ciberatacs», ha manifestat.
El sergent ha dit que va mantenir una altra conversa on deia que calia comprar dominis amb noms ficticis i deia que no es podia usar de manera repetitiva el mateix nom de 'Jan Stuber'. Entre els dominis, i a preguntes de l'advocada de l'Estat, ha dit que alguns dels dominis del web estaven allotjats a països com Samoa.
Foto al Facebook de Puigdemont
El sergent primer ha detallat com van aconseguir esquivar que la Guàrdia Civil hagués tallat el web amb la informació sobre el referèndum. Segons ha relatat, entre el 13 i 15 de setembre es va enviar a Londres a través d'un dels «grups de treball» que tenien una foto on s'hi incloïa una nova adreça, acabada amb '.eu', després que «l'Estat havia tallat l'accés al web del referèndum». La foto «idèntica» va ser publicada a la pàgina de Facebook de l'expresident Carles Puigdemont per «vulnerar els controls».