Un capità diu que un document situava Salvadó, Artadi i l'ANC com a responsables de mesures «urgents» després de l'1-O

Un capità de la Guàrdia Civil que ha fet tasques de supervisió i col·laboració de documents intervinguts a responsables de la Generalitat ha explicat que un document que es va trobar «trencat» durant l'escorcoll a Lluís Salvadó incloïa 41 mesures que s'havien d'aprovar «de forma urgent» en el qual se situava el mateix Salvadó, l'exconsellera Elsa Artadi i l'ANC com a «responsables» de la seva aplicació. A més, ha explicat també el contingut d'un altre document en què s'hi inclouien 176 mesures per a la creació d'un estat català. El capità ha afegit que, a través de correus electrònics, es veia una «certa supeditació» de l'exsecretari general del Diplocat, Albert Royo, a l'exconseller d'Afers Exteriors Raül Romeva, i ha xifrat a 390.000 euros les despeses en «observadors».

Segons ha explicat l'aleshores tinent, un dels documents, d'11 folis, que s'intervé a Salvadó estava datat a 14 de setembre i es va trobar «trencat» al despatx de la secretària de l'exsecretari d'Hisenda, on "parlen de 41 normes que s'havien d'aplicar de forma urgent". El guàrdia civil ha remarcat que hi apareixien «quines persones han de fer cada funció». Així, ha afirmat que Salvadó i Artadi «apareixen com a responsables en les mesures a aplicar a partir del 2 d'octubre», mentre que «el dia 1 a la nit havia d'actuar l'ANC».

Entre les mesures que hi havia en el document, segons ha relatat, hi havia «la successió de l'ordenament jurídics», que funcionaris de l'Estat passessin a l'administració catalana, un decret llei per a la creació d'un banc central català, l'agència tributària de Catalunya o «un acord de provisió de places de magistrat per a nou tribunal suprem de l'estat català».

Sobre la participació de l'ANC, el guàrdia civil ho ha atribuït a que «dins del document es parla de quatre fases immediates i sempre mantenint la mobilització social». A preguntes de l'advocat de Jordi Sànchez, Jordi Pina, ha reconegut que no sap si l'Assemblea va fer algun tipus de mobilització la nit de l'1-O.

Entre les «preocupacions» que han relatat per part del Govern sobre mesures a fer el 2 d'octubre, el guàrdia civil hi ha inclòs «el control de forma efectiva del territori» i ha destacat que «es plantegen dubtes» sobre si els mossos «ho acceptaran o no». En aquest punt ha dit que és «l'únic» que recorda que «vinculin» temes de defensa amb el cos de Mossos d'Esquadra, incorporant a la policia catalana tasques com el «control de fronteres».

El guàrdia civil també ha explicat que, entre la documentació intervinguda a Salvadó, hi havia un document amb 176 mesures a desenvolupar per la creació d'un nou estat català i per «garantir el seu funcionament en l'etapa inicial». Entre aquestes mesures hi havia el «reconeixement internacional», «l'ingrés a organismes internacionals» o mesures per «reforçar l'administració de la Generalitat» com la «distribució d'actius i passius» o la incorporació de funcionaris de l'Estat. Un altra mesura plantejava «un nou sistema judicial».

Royo «supeditat» a Exteriors

El guàrdia civil també ha situat diversos grups de persones que van exercir «d'observadors» durant el referèndum. El capità ha assegurat que The Hague Center for Strategis Studies va elaborar un «informe preliminar» de 5 folis el dia 3 d'octubre «on es veu que un equip d'experts en eleccions internacionals ha observat el referèndum».

També ha citat un grup format per 33 parlamentaris europeus liderats per Dimitry Rupel que van anar a Catalunya dins del «programa de visitants» de Diplocat. «Ells van emetre una declaració en la que deien que Diplocat els havia demanat que observessin el referèndim i fan una declaració d'un foli i mig», ha dit.

Un tercer grup, segons el guàrdia civil, era el de l'Helena Catt, en què hi ha «un esborrany d'acord amb la Generalitat» en què s'afirmava que «supervisarien de forma objectiva el procés de votació». El guàrdia civil ha dit que aquest grup va emetre un informe de 49 folis «en què es detalla com s'ha portat a terme el referèndum».

El fiscal li ha preguntat sobre les quantitats que es van pagar per aquests informes. El capità ha explicat que, a partir d'unes carpetes que es van trobar en el registre de Diplocat, van concloure que aquest organisme va gastar 170.000 euros amb el grup d'Helena Catt, 65.000 euros per al programa de visitants i 35.000 en un «workshop d'experts d'Europa». Pel que fa a The Haghe Center for Strategis Studies, el capità l'ha desvinculat del Diplocat perquè ha dit que estaven «contractats» per la delegació de la Generalitat davant de la Unió Europea (UE) per 140.000 euros, dels quals té «constància» que es van pagar «120.000 euros» per l'informe de «5 folis».

El capità ha afegit que a través de correus es va veure «una certa supeditació» de l'exsecretari general del Diplocat Albert Royo a l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva. Així, ha citat un correu de Romeva a altres responsables d'Exteriors on exposa «certes diferències» amb Royo sobre l'activitat del Diplocat. «Hi diu que, tot i que Diplocat és independent, forma part de la xarxa internacional de la Generalitat que coordina Exteriors», ha explicat, «i que, a pesar de la suspensió del TC, han pogut funcionar com un veritable ministeri d'exteriors». Segons el guàrdia civil, en el correu se situava el Diplocat com «un braç molt important tant pel seu pressuposto com per l'acció exterior». A més, ha afegit que l'activitat del departament va «capgirat el relat del procés independentista a l'exterior».

En respostes a l'advocat Xavier Melero, ha admès que Royo no era el destinatari d'aquest correu, i que Romeva el va fer perquè se sentia «menystingut» per la «publicitat» que un mitjà de comunicació estava donat a l'activitat del Diplocat.

El guàrdia civil ha afegit que en els correus de Romeva es veu com va estar «directament gestionant contractació d'observadors internacionals» i que hi va haver un «esborrany de contracte que s'havia de signar el dia següent». «Però no hem arribat a determinar si es va pagar o no», ha dit. En tot cas, ha admès que en els contractes no es feia referència a que els tres grups haguessin de fer tasques sobre el referèndum, sinó que es feien referències generals com ara «d'anàlisi del context polític de Catalunya».

L'anunci de les vies

L'aleshores tinent nva ser el responsable de la comitiva judicial el 20-S, però el fiscal també li ha preguntat pel contingut de documentació, ja que va fer tasques de supervisió i coordinació. El guardia civil ha situat el dia 7 de setembre com la data es fan accions com «activar» el web referèndum.cat, començar les notes d'entrega a Unipost, «la inscripció de col·laboradors amb el referèndum» o bé «es comunica la forma de votar als residents a l'exterior».

Sobre l'anunci de les vies del tren, ha recordat que el mateix dia 7 «s'emet per primer cop el segona anunci», que ha vinculat directament a la campanya 'Civisme'. Sobre aquesta campanya, ha assegurat que el seu finançament «surt del fons de contingència» per un valor de 3,3 MEUR, que el va «demanar» l'exconseller Jordi Turull i que va «aprovar» l'exvicepresident Oriol Junqueras. El guàrdia civil ha dit que ho va saber a través d'un correu trobat entre els que es va analitzar de Junqueras i per la informació aportada per la interventora de la Generalitat.

Cartes certificades d'Unipost

Pel que fa a Unipost, ha recordat que es van trobar 5 milions de cartes, una quantitat «molt propera al cens», i 56.000 cartes certificades. Sobre aquestes últimes, ha assegurat que es va trobar una «coincidència» entre les cartes certificades que es van obrir i una taula trobada a l'ordinador de David Palanques, que feia funcions d'informàtica al Departament de Treball, que ha dit que era «la base de dades dels certificats que s'anaven a enviar als que havien de formar part de les meses electorals».