Baena ha assegurat que no hi va haver detencions durant els 'escraches' a agents per evitar un «mal major»

El president del tribunal, Manuel Marchena, ha avisat en diverses ocasions a les defenses que els atestats fets pel cap de la policia judicial, el tinent coronel Daniel Baena, no tenen «cap mena de rellevància» per al tribunal a l'hora de dictar sentència. Segons Marchena, aquells informes contenien «valoracions indiciàries»per als primers moments de la investigació però ha deixat clar que el judici «comença a partir dels escrits d'acusació». Per això, ha dit que és «estèril»per a les defenses intentar «neutralitzar»o mostrar contradiccions en els indicis recopilats pel cap de la policia judicial. Tot i els comentaris de Marchena, la lletrada de l'equip de defensa de Sànchez, Ana Bernaola, ha insistit per aquesta línia perquè sosté que els indicis de Baena s'han usat en les tesis d'acusació de fiscalia.

Durant l'interrogatori de les defenses han intentat desacreditar els informes que va fer Baena com a cap de la policia judicial, demanant detalls concrets sobre els acusats o buscant les contradiccions del tinent coronel.

Però el president del tribunal, Manuel Marchena, ha interromput en diverses ocasions per deixar clar quin és el posicionament i el valor que els magistrats donaran a aquests informes. Es tracta d'atestats elaborats per la Guàrdia Civil des del 2015 com a policia judicial per a diversos tribunals (jutjat 13, TSCAT, Audiència Nacional i Tribunal Suprem) i que, segons sosté Baena, inicialment només eren per detectar si hi havia desviació de fons públics per a crear estructures d'Estat més enllà de les competències de l'Estatut.

Segons Marchena, l'esforç que fan les defenses per intentar contrastar les indagacions de Baena són «estèrils». «Ens interessen els fets, no les valoracions d'uns indicis que es van fer en la fase inicial d'aquest procediment i que no tenen cap mena de rellevància», ha manifestat.

En canvi, les defenses insisteixen en contraposar els atestats de Baena perquè consideren, com ha dit Bernaola, que els indicis que ha recopilat la Guàrdia Civil s'han traslladat a les tesis de la fiscalia i la resta d'acusacions.

«Aquest judici comença amb els escrits d'acusació, no sotmeti a valoracions els atestats», ha insistit Marchena. Aquests escrits d'acusació es van presentar el 2 de novembre de 2017. En aquest sentit, el president ha demanat que no es «ressuscitin»els atestats perquè la seva «funcionalitat»es va produir a l'inici de la investigació però està «esgotada». «El que es va fer va tenir la seva funcionalitat, que va ser molta perquè hem arribat fins aquí, però ja no la té», ha manifestat Marchena.

«El que consti en les diligències»

En l'interrogatori que han fet les defenses, totes elles han entrat en detalls d'informació que hi ha als atestats que Baena ha coordinat. En molts moments de l'interrogatori, Baena ha remès «al que consti a les diligències»per respondre algunes d'aquestes preguntes, sense entrar així en el seu contingut.

Sense detencions per evitar un «mal major»

En respostes a l'advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, Baena ha admès que, tot i situar un «període insurreccional»a Catalunya a partir del 20-S, no hi va haver «cap detenció« fins les que es van produir a partir de l'1-O. El tinent coronel ha justificat, a instàncies de la defensa de Sànchez, que no hi va haver detencions durant els 'escraches' a agents dels cossos policials espanyols perquè això podia «provocar un mal major». De fet, ha assegurat que el fet que Catalunya en aquells dies fos un «polvorí»va fer que no es fessin arrestos que «en un context normal sí s'haurien produït».

En tot cas, ha defensat que sí que es van fer identificacions de persones que van «organitzar»o «participar»en algunes de les concentracions que hi va haver. «La detenció és l'últim recurs», ha dit, «i podien provocar un mal major que es volia evitar».

Oblit sobre els Mossos

Quan Melero li ha preguntat si a l'agenda atribuïa a Jové hi havia alguna referència als Mossos, Baena no ha fet referència a una anotació segons la qual l'expresident Carles Puigdemont va afirmar en una reunió que els Mossos obeirien les ordres judicials. Ha estat per la instàncies de Melero que ha dit recordar aquesta frase, que en una primera resposta havia obviat.

Baena ha admès que no ha trobat en les referència a notícies publicades a mitjans incloses en els atestats res que es pugui atribuir a Forn donant suport als «escraches»a agents dels cossos estatals.

A preguntes de la lletrada de Cuixart, Marina Roig, li ha dit si recorda que alguns dels 'escraches' a casernes es va fer el dia 2 d'octubre per protestar per l'acció de la policia el dia del referèndum. «No ho sé, però l'1-O la Guàrdia Civil el que va fer és complir amb un mandat judicial», ha manifestat.

L'advocat de Jordi Turull, Jordi Pina, ha preguntat al tinent coronel per què no va incloure als atestats les denúncies presentades per famílies de guàrdies civils a què s'ha referit durant l'interrogatori de la fiscalia. Baena ha dit que estan en «jutjats ordinaris»i que es referia a denúncies presentades per pares de l'Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca i al «seguiment i detecció de guàrdies civils de paisà en una caserna de Girona».

La defensa de Forn també ha recordat al tinent coronel que l'agència tributària de Catalunya, una de les estructures d'estat que ha dit investigar des dels inicis de la causa, es troba en funcions. «La investigació segueix oberta», ha replicat Baena.

«Cap vinculació»de l'ANC amb diners públics

A preguntes de l'advocada de Jordi Sànchez Ana Bernaola, Baena ha admès que no es va arribar a «cap conclusió»sobre la vinculació de l'ANC amb diners públics, i ha justificat que en els atestats es faci menció a fets de l'assemblea i de Sànchez que es remunten al 2013 «perquè són fets relacionats amb altres delictes»al marge de la malversació. Bernaola ha insistit en preguntar sobre la «rellevància»de tuits i notícies vinculades a l'entitat o a Sànchez dels anys 2013 i 2014. «La rellevància que té a les investigacions o atestats, de manera que s'ha arribat fins aquí», ha respost Baena.

Baena ha situat les mobilitzacions socials com un «element més»per «arribar al punt de la desconnexió». A més, ha sostingut que treure «gent al carrer»tenia com a objectiu «crear pressió per elevat un nivell de conflictivitat amb l'Estat». Les defenses han preguntat per alguna d'aquesta concentració, com ara la que es va fer davant del TSJC el 21 de setembre, el dia després del 20-S, i el tinent coronel ha insistit en remetre's «al que consti a les diligències».

El tinent coronel també ha reconegut que el nom de Sànchez no apareix a Enfocats, i que, de fet, aquest document «no és la prova en si». «Vam arribar a grups connectats per les línies d'investigació, no agafem enfocats i a partir d'aquí investiguem», ha insistit. La defensa de Sànchez ha remarcat que en el document apareixen una vintena d'entitats, però Baena ha argumentat que no apareixen en la tesi de l'estratègia concertada perquè les altres «no estaven en els passos previs».

En respostes a Pina, Baena ha admès que no han trobat cap rastre de cap expedient de contractació de la Generalitat relacionat amb les urnes o les paperetes utilitzades l'1-O. També ha reconegut que en l'anàlisi del correu de Turull no se'n va trobar cap d'interès per a la investigació.