Un exdiputat alemany que estava l'1-O defensa l'actitud «no violenta» dels ciutadans tot i la «intimidació» policial

Un exdiputat de l'SPD de la regió alemanya de Renània del Nord, Bernhard von Grünberg, que va estar present l'1-O a Catalunya ha assegurat que l'actitud dels ciutadans durant la jornada del referèndum «no era violenta ni agressiva» i que la van mantenir tot la «percepció d'amenaça» i la «intimidació» policial. Una actitud, ha dit que, valora de forma «positiva» i que no «aprecia» a Alemanya. Von Grünberg ha declarat com a testimoni a petició de les defenses d'Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Cuixart i ha explicat que aquell dia va visitar cinc centres de votació. L'exdiputat ha relatat com va ser «testimoni» de com la policia va «irrompre» a un dels locals, «trencant les portes», i que van comprovar com a l'Escola Ramon Llull es van llençar pilotes de goma. L'exdiputat ha assegurat que les despeses del viatge se les va pagar ell «íntegrament» per garantir la seva «independència», i que va venir per una motivació «personal» i «en cap cas» per fer una observació internacional o validació de resultats.

L'exdiputat, que actualment no té cap càrrec públic, ha explicat que va arribar a Catalunya dos dies abans de l'1-O i que va estar present en la jornada del referèndum. Von Grünberg ha justificat la seva presència per un «interès personal i particular per la situació a Catalunya», on no és era el primer cop que viatjava. De fet, ha dit que és vicepresident de l'organització de Nacions Unides per als refugiats (ACNUR) a Alemanya, motiu pel qual també havia visitat Catalunya.

Von Grünberg va visitar cinc centres de votació, a Barcelona i Girona, formant part d'un grup de visitants internacionals. Entre aquests centres, l'Escola Ramon Llull, on es van desplaçar després de rebre una trucada en què els van alertar que hi havia una actuació policial. No ha concretat, a preguntes de les acusacions, qui els va avisar.

A l'Escola Ramon Llull, ha relatat com va veure ciutadans «lesionats per projectes de goma que van ser traslladats amb ambulàncies a hospitals». També que va poder veure pilotes de goma i virolles. El visitant alemany ha afegit que els ciutadans que estaven allà li van explicar que no hi va haver «avisos previs» per de la policia abans d'actuar, tot i que quan hi va arribar els agents ja havien actuat.

«Tranquil·litat i contenció»

El visitant alemany ha remarcat que no va «percebre» entre els ciutadans «una actitud violenta o agressiva, sinó una admirable tranquil·litat i contenció» i amb voluntat de desplaçar-se a altres centres de votació perquè «la policia havia segrestat les urnes». Von Grünberg ha explicat haver-se trobat una «situació molt emocional» i que les organitzacions civils «sempre ressaltaven molt unes pautes d'actuació de cara a la població per mantenir la calma i comportar-se pacíficament quan arribés la policia». A preguntes de la fiscalia, ha assegurat que ell no va veure «cap policia ferit», i sí en canvi «ciutadans ferits».

El visitant internacional ha destacat que l'actitud de la ciutadania no va canviar tot i la «percepció d'amenaça» que hi havia aquell dia. «El comportament no es va modificar de cap manera, al contrari, ho vaig poder constatar amb sorpresa i admiració i és un fet que veig de forma positiva i que no aprecio a Alemanya», ha dit. L'exdiputat ha dit que els votants van mantenir una «fèrria disciplina» tot i la «situació d'intimidació», amb «helicòpters circulant per sobre dels centres». Segons ells, els ciutadans es mantenien determinats a votar i tot haver «d'esperar hores».

Polèmica per al traducció

Durant la declaració hi ha hagut una polèmica per la traducció, ja que Von Grünberg ha declarat en alemany amb un traductor al costat. L'advocat de Junqueras i Romeva, Andreu van den Eynde, ha remarcat que la paraula 'angst', pronunciada pel testimoni, es tradueix literalment com a «por». L'intèrpret ho ha admès, però ha mantingut l'expressió «intimidació» dins del «rang d'interpretació».

Votació organitzada pels ciutadans

A més de l'actitud, l'exdiputat alemany també afegit que era «palpable» que aquella era «una votació organitzada» per «organitzacions civils», que a preguntes de l'advocacia de l'Estat no ha concretat. «No hi havia als centres de votació una coordinació oficial, tot es coordinava pels mateixos ciutadans, que van ocupar els mateixos centres la nit anterior, i els ciutadans van portar les urnes als centres de votació», ha relatat. De fet, ha recordat que l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro ja va afirmar que «no hi havia recursos econòmics involucrats».

Acompanyats per un col·laborador de Diplocat

L'advocada de l'Estat, Rosa María Seone, ha preguntat qui els va facilitar la llista de centres que podien visitar l'1-O i com van fer la selecció. Segons ha dit, els acompanyava un «col·laborador» de Diplocat que els «assessorava» però que no va rebre cap «instrucció ni llista» per anar a centres determinats. «Teníem total llibertat per decidir quins locals volíem visitar i així ho vam fer quan es va complicar la situació a Barcelona, i vam anar a Girona», ha explicat.

A preguntes de la fiscalia, Von Grünberg ha reconegut que sabia que el TC havia prohibit el referèndum i també tenia coneixement del cens universal. «Sí, però entenc que es va comparar amb el cens oficial», ha puntualitzat.

Es va pagar ell les despeses

El visitant ha assegurat que va ser ell mateix qui es va «íntegrament» el viatge per garantir la seva «independència». Von Grünberg, que va formar part d'un grup on hi havia altres experts internacionals, ha explicat que hi va haver una sol·licitud del Diplocat, però que la seva motivació de visitar Catalunya aquells dies era «d'interès personal», de presenciar els fets «sense partidismes» i de parlar «amb totes les parts involucrades». De fet, durant la declaració ha insistit diverses vegades en la seva motivació «personal», sense fer referències al seu partit, l'SPD, i, a preguntes de l'advocat Benet Salellas, ha remarcat que ni les organitzacions polítiques a les quals ha estat vinculat ni ell mateix són independentistes.

Informe final

Sobre la motivació del viatge, ha remarcat que «en cap cas» la prioritat era fer una «observació o validació de la votació» del referèndum. Sí ha explicat que, juntament amb els seus companys del grup, va participar en l'elaboració d'un informe que va enviar al seu partit i que va compartir al seu Facebook.

Versió que encaixa amb la del Diplocat

A preguntes de la fiscalia, l'exdiputat ha reconegut que la persona amb qui mantenia contacte era l'exsecretari general del Diplocat, Albert Royo, que ja ha declarat prèviament com a testimoni en aquest tribunal. Segons l'exdiputat, la iniciativa de venir a Catalunya l'1-O va ser d'ell mateix i que no li va proposar Royo, amb qui ha reconegut que tenia un «diàleg constant».

Aquesta versió encaixa amb la que va donar Royo, que va dir que per a l'1-O s'havia desplaçat fins a Catalunya un grup de «visitants internacionals», que eren programes que feien tots els mesos i que, en aquest cas, es va produir a iniciativa de diferents diputats estrangers.

Royo també va reconèixer que es van pagar vols i hotels per valor de 40.591 euros a aquests visitants però que alguns es van pagar les despeses des dels seus parlaments o els seus partits. A més, Royo va negar que fessin observació electoral i va parlar d'un «programa de visites electorals». Unes explicacions que coincideixen amb les que ha donat l'exdiputat alemany, que ha dit que s'ho va pagar tot de la seva butxaca per «mantenir la seva independència».

L'exdiputat alemany ha dit no recordar que el Diplocat li oferís pagar-li les despeses, però ha remarcat que, si s'hagués fet, seria un fet de «normalitat democràtica» i que així passa a Alemanya «amb fundacions adscrites a partits o a institucions que fomenten el contacte i el diàleg polític internacional».

Contactes amb Govern, Forcadell i partits

L'exdiputat ha reconegut al llarg de la declaració haver mantingut contactes amb diverses representants polítics. A preguntes de Vox, ha explicat contactes abans de la celebració de l'1-O amb l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva, i també l'expresident Carles Puigdemont. Posteriorment, a preguntes de la lletrada de Forcadell, ha especificat que amb l'expresidenta del Parlament s'hi va reunir amb «molta freqüència» però que no pot assegurar que s'hi veiés just en dies previs a l'1-O. «Vaig tenir moltes trobades amb ella tant abans com després de l'1-O», ha reblat.

Però a més de trobades amb membres del Govern de la Generalitat, també ha explicat que contactes amb partits com el PSC i Cs. En canvi, no es va reunir amb ningú de la delegació del govern espanyol a Catalunya i no recorda «amb nitidesa» si es va trobar amb algú del PP.

Bernhard von Grünberg ha expressat durant la seva declaració el seu «desig» de trobar un «consens democràtic per solucionar el problema», moment en què el president del tribunal Manuel Marchena, l'ha tallat per considerar que no havia de fer aquest tipus de valoracions.

L'exdiputat ha recordat que als anys 70 va ser amic de polítics alemanys, com Willy Brandt, que «van col·laborar en el procés de democratització a Espanya» i que se sent «compromès amb aquest llegat». De fet, ha explicat que al llarg dels anys ha conegut a tots els presidents de la Generalitat des de Jordi Pujol.