Guàrdies civils asseguren que dos mossos de servei els van «insultar» a Lleida i un d'ells ho nega
Agents de la Benemèrita diuen que els van «aplaudir despectivament» perquè l'1-O havien «pegat als seus familiars»
Dos guàrdies civils han assegurat aquest dimarts al Tribunal Suprem que el dia 2 d'octubre, mentre caminaven per la plaça de Sant Joan de Lleida amb dos companys més, van ser «aplaudits de manera despectiva»i «insultats»per part de dos mossos d'esquadra que estaven de servei. «Per allà van els piolins», han explicat que va dir un dels agents de la policia catalana. També han explicat que el mosso els va retreure que l'1-O havien «pegat a la seva família»i que els va titllar de «fills de puta». Davant del tribunal, però, també ha declarat un dels dos mossos, que ha negat que els insultessin ni que els aplaudissin, i que el seu company només li va dir «en una conversa privada»i «en veu baixa»que «podrien ser piolins». L'altre mosso no ha estat identificat. Un dels guàrdies civils ha admès a una defensa, però, que les diligències obertes per la fiscalia de Lleida estan arxivades.
Dos guàrdies civils (TIP T93818V i TIP W55376V) han explicat que, vestits de paisà, el 2 d'octubre anaven per la plaça de Sant Joan de Lleida amb quatre companys més quan es van topar amb dos agents de servei dels Mossos d'Esquadra, que estaven fent una «plantada», i que els van qualificar de «piolins», «cridant». «Van començar a aplaudir de manera despectiva cap a nosaltres», ha relatat un d'ells, al que es van afegir alguns «vianants»que hi havia a la zona, tot i que un dels testimonis ha dit que els ciutadans no els van insultar.
Segons han explicat, un dels mossos els va recriminar que durant la jornada de l'1-O els guàrdies civils havien «pegat a la seva família»i que els va insultar dient-los «fills de puta». Un dels testimonis, un caporal, ha explicat que es van dirigir als mossos per demanar-los explicacions i que en aquell moment es van «guardar»el número d'identificació personal a la butxaca. Durant la discussió, un dels dos es va tornar a posar el número a la solapa. Els guàrdies civils van recriminar-los la seva actitud i els van demanar la identificació per posar una queixa a la comissaria dels Mossos.
El caporal ha remarcat que la situació «no va ser normal», perquè en aquella ocasió «van ser els garants de l'ordre públic els que l'estaven alterant». «Estaven tots al nostre voltant, aplaudint, gravant amb el mòbil, no vaig poder prestar més atenció perquè l'estat de nerviosisme era bastant elevat», ha afegit. De fet, ha assegurat que a partir d'aquell moment es va quedar a l'hotel i que semblava que era millor sortir sol al carrer, perquè en grup era «més fàcil que t'identifiquessin».
El grup de guàrdies civils no van anar finalment a emetre una queixa a la comissaria de Mossos i el seu superior els va emplaçar a anar a la comandància de Lleida per posar una denúncia. El caporal ha explicat que van poder identificar un dels dos mossos.
La fiscalia ha preguntat als dos guàrdies civils si havien estat gravats en algun moment per uns mossos des del seu cotxe. Han relatat que uns companys els ho van explicar, però que a ells no els va passar i que no eren els mossos de la plaça de Sant Joan.
Versió d'un dels mossos
Un dels mossos (número 6243) també ha estat citat a declarar al Tribunal Suprem i ha donat la seva versió dels fets. Ha explicat que estava amb un company a la plaça de Sant Joan fent un servei de protecció de la seu del PP, quan van veure un grup de persones al carrer. «A mesura que s'anaven apropant, ens miraven fixament, un va passar per davant nostre, i el meu company em va dir que aquests podrien ser piolins», ha explicat. Aleshores, «un es va girar, va gesticular, ens va mirar i va continuar la marxa».
El mosso ha explicat que, al cap d'una estona, van tornar «queixant-se que els havíem insultat». L'agent de la policia catalana, però, ha negat haver-ho fet i tampoc haver-los aplaudit, com han assegurat els guàrdies civils, ni ells ni els vianants que hi podia haver pel carrer. De fet, ha situat el fet cap a dos quarts de quatre de la tarda, amb «gairebé tot el comerç tancat»i amb «poca gent»al carrer. «No hi va haver cap aplaudiment ni els vam insultar», ha insistit.
Sobre el número d'identificació, ha explicat que el seu company el portava visible i que ell se'l va posar a l'armilla perquè es va adonar que el portava amagat a la camisa. A més, ha dit no saber perquè només es va poder identificar a ell i no al seu company. El mosso ha afegit que ells també els van demanar la identificació i que només un va mostrar-los la credencial, «que va amagar ràpidament».
El mosso ha assegurat que va posar aquests fets en coneixement dels seus superiors i que no li han obert cap actuació disciplinària. L'altre agent de la policia catalana no ha estat identificat.
«Amenaces i empentes»a l'IES Palau de Sant Andreu de la Barca
També ha declarat aquesta tarda el responsable de l'operatiu de seguretat que va actuar a l'IES Palau de Sant Andreu de la Barca (TIP LO1637A) i ha relatat cops de puny, empentes, insults i amenaces de mort cap als agents. Ha afirmat que l'actitud de la gent va ser «zero col·laboradora»des que van arribar i que com que no els van «ajudar»a complir el mandat judicial van haver d'actuar.
Segons ha descrit, van arribar sense posar-se casc i només amb elements de protecció i que van informar que havien de complir amb la decisió del TSJC. I que una part de la gent es va asseure a terra en veure'ls arribar. Ha descrit que aquesta actitud «passiva»es va tornar «activa»especialment per al grup que no estava en primera línia i que empenyia la gent que hi havia al davant. Ha relatat que hi havia fins i tot el cas d'una persona de 80 anys «molt fràgil»que no va caure de «miracle»per les empentes dels concentrats.
El lletrat de Forn, Xavier Melero, li ha preguntat si els havien donat la instrucció que en cas de grans concentracions havien de retirar-se i avisar per demanar ajuda dels Mossos d'Esquadra. «Jo no vaig rebre aquesta instrucció», ha reconegut.
A preguntes de Jordi Pina ha descrit que no van haver d'usar les defenses per apartar la gent i que cap agent va resultar ferit.
Concentració a Sant Andreu de la Barca
Un altre guàrdia civil (TIP J12485S), de la caserna de Sant Andreu de la Barca, ha explicat com el 21 de setembre hi va haver una concentració davant d'aquesta instal·lació perquè hi havia detinguts del 20-S. L'agent, que ha recordat que a la caserna hi viuen 240 famílies, ha explicat que la concentració –que va acabar sent més petita del que havien previst- va començar sobre les cinc de la tarda amb «estelades i una ikurriña», i que no van haver de tancar el pas de vehicles a la caserna, tot i que sí el de vianants. L'agent ha explicat que un company va rebre «empentes, crits i insults pel fet de sortir de la caserna».
En contra d'aquesta manifestació, ha explicat com n'hi va haver una altra formada per fills de la guàrdia civil d'entre 14 i 15 anys just davant. «Al final hi va haver empentes, insults, i els mossos van haver d'intervenir», ha explicat. L'agent ha apuntat a dues persones que posteriorment els van dir que «estaven vinculades a Arran».
A més, l'agent ha relatat com el dia 2 d'octubre va veure que una nena amb «caràcter fort»va entrar «plorant»i que el pare va anar «cap a l'institut». «Era una situació dantesca», ha dit. A Sant Andreu de la Barca hi ha l'Institut El Palau, on hi va haver una denúncia per part de pares d'alumnes fills de guàrdies civils per accions que es van fer el dia 2, tot i que el guàrdia civil no ha entrat en detalls ni el fiscal li ha preguntat.