Un comissari de CNP afirma que els concentrats a la CUP el 20-S van «arremetre violentament» contra policies

El comissari en cap de la brigada d'informació de la Policia Nacional a Catalunya (018564) ha assegurat que els manifestants que es van concentrar davant de la seu de la CUP el 20-S van «arremetre violentament» contra les unitats d'intervenció que s'hi van personar. En la seva declaració com a testimoni davant del Tribunal Suprem, ha justificat la presència de la policia espanyola davant de la seu del partit, al carrer Casp, aquell dia perquè van detectar que hi havia «propaganda» del referèndum de l'1-O i que van actuar seguint les instruccions de la fiscalia. El comissari ha defensat que l'actuació va ser «escrupolosament mesurada, sense ús de la força en cap moment», i tot i que ha admès que en alguns moments hi va haver «una festa», amb «balls i discursos», ha dit que els concentrats van «arremetre violentament» contra les unitats d'intervenció quan hi van arribar.

El comissari en cap de la brigada d'informació de la Policia Nacional a Catalunya ja va declarar al jutjat d'instrucció número 9 de Barcelona el passat 25 de febrer per aquests fets, després que l'Audiència de Barcelona acordés que es reobrís el cas i que se li prengués declaració. Ell mateix ho ha recordat a la sala quan el president del tribunal, Manuel Marchena, li ha preguntat si alguna vegada havia estat processat.

El cap de la brigada d'informació ha explicat que van anar a la seu de la CUP seguint la instrucció de la fiscalia contra «la propaganda o la publicitat»sobre l'1-O. «Vam detectar que un dels llocs on es difonia la propaganda era la seu de la CUP», ha dit, on va arribar «un camió que va descarregar palets del que semblava propaganda del referèndum», i que cap a la una del migdia van veure com anaven distribuint el material «en altres vehicles». A partir d'aquí, van sol·licitar una entrada i registre de la seu, a través de la Fiscalia Superior de Catalunya, per requisar el material.

En respostes a l'advocat Àlex Solà, de l'equip de defensa de Jordi Cuixart, ha concretat que es va requisar material a la via pública, concretament a uns cotxes, i que en aquell moment se sol·licita poder entrar a l'edifici «no per ser la seu d'un partit», sinó un local que feia de «magatzem»del material.

El comissari ha assegurat que tot el material que es va requisar es referien a l'1-O o «a la proclamació conseqüent de la futura república catalana». Solà, però, li ha preguntat si entre els cartells intervinguts n'hi havia un que deia «Movem-nos, remunicipalitzem l'aigua, és de totes i la repartirem entre totes». El comissari ha intentat justificar que, en el marc de les diferents campanyes del referèndum que hi va haver, «'Movem-nos' podia ser una de les campanyes». En tot cas, ha remarcat que la primera supervisió es va fer allà mateix i que, si hi va haver algun material no tenia relació amb l'1-O, s'hauria d'haver «tornat sense problema».

El comissari ha remarcat que no probablement a la petició que es va fer a fiscalia no es van incloure els delictes. «Explicàvem el que havíem vist perquè l'autoritat competent, la fiscalia o el jutjat corresponent, prenguessin una decisió», ha dit.

«Col·lectius més radicals»

A preguntes de l'advocacia de l'Estat, ha assegurat que els concentrats no volien «sota cap concepte»que la policia entrés a la seva seu per intervenir el material. «Són col·lectius més radicals», ha dit, amb «freqüent enfrontament amb les forces de seguretat».

L'advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, ha preguntat per què la policia espanyola va desplegar unitats d'ordre públic i no va demanar suport als Mossos. El comissari ha justificat que ho van fer perquè els agents que estaven allà «ho estaven passant malament», i que quan es tracta d'una «operació pròpia», ells mateixos es fa el suport d'ordre públic sense demanar-ho als Mossos, tot i que sigui el cos que «generalment»té la competència. De fet, ha assegurat que així es fa en «operacions antiterroristes»o antidroga. En tot cas, ha remarcat que es va comunicar a la sala de coordinació i que la policia catalana hi va enviar «dues furgonetes d'ordre públic».