El tribunal posposa la decisió de fer un acarament entre Ferran López i Pérez de los Cobos

El president del tribunal de l'1-O, Manuel Marchena, ha posposat la decisió de fer un acarament entre el comissari de Mossos Ferran López i del coordinador del dispositiu policial de l'1-O, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos. Marchena ha dit que és «prematur» prendre una decisió quan encara no s'ha esgotat la prova testifical i no s'ha fet la documental i recorda que és una mesura «de caràcter excepcional» i que la llei en descriu «una via d'ús moderat». La petició l'ha fet el lletrat de Forn, Xavier Melero, per contraposar les seves versions –contradictòries- sobre si era conegut el pla dels Mossos d'enviar un binomi a cada centre electoral el dia 1-O. Mentre que López assegura que sí i que era conegut pel coordinador del dispositiu, Pérez de los Cobos ho va negar i va afirmar que el pla dels Mossos estava pensat per «facilitar» el referèndum.

Segons ha explicat Marchena, la decisió del tribunal ha estat unànime per part dels set membres i han valorat «l'excepcionalitat» de l'article 729 (que recull les opcions de demanar proves com és l'acarament), que «descriu una via moderadament usada».

A partir d'això, els magistrats entenen que seria «prematur» quan encara no s'han esgotat les proves de la fase testifical (quedem entre 300 i 400 testimonis per interrogar) i no s'ha fet la prova documental. I, per tant, entenen que no és el moment per prendre «una decisió essencial i connectada de caràcter determinant». En conseqüència, la sala ha considerat que «ajorna» la decisió fins a «un moment posterior» quan aquestes fases ja estiguin més avançades.

Petició per contraposar versions contràries de l'1-O

L'advocat de l'exconseller Joaquim Forn, Xavier Melero, havia demanat l'acarament entre el comissari de Mossos i el coronel de la Guàrdia Civil. Ho ha sol·licitat al tribunal al final de la declaració de López i en constatar que les versions sobre el dispositiu són contradictòries i que Pérez de los Cobos no va fer cap retret als Mossos sobre la seva actuació ni el dia 1-O ni després.

Segons Melero, quan Diego Pérez de los Cobos va declarar va negar que Ferran López comuniqués a les reunions de coordinació dels dies 29 i 30 que els Mossos enviarien un binomi a tots els punts de votació. Fins i tot, segons Melero, el coronel va titllar de «mentider» el comissari dels Mossos i va dir que el dispositiu de la policia catalana havia estat «una estafa». En canvi, el comissari López ha afirmat que aquesta actuació va ser «consensuada i pactada» en aquestes reunions i que no va rebre retrets per part del coordinador del dispositiu.

El passat 5 de març, en la declaració del coronel de la Guàrdia Civil, va dir que l'actuació dels Mossos l'1-O estava pensada per «facilitar» el referèndum i no per «impedir-lo». Com a exemple, va dir que no tenien coneixement que els Mossos enviarien només dos agents a cada col·legi, ja que això era el que havia explicat Trapero en una reunió el 23 de setembre a la fiscalia i que se li va dir que havia d'augmentar les dotacions. «No era un dispositiu per evitar un referèndum sinó que donava institucionalitzat a una activitat il·legal», va criticar, a preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal.

És per això que, en aplicació de l'apartat 3 de l'article 729 de la Lecrim, Forn havia demanat que es faci un acarament entre els dos per aclarir aquest terme. Una decisió que el tribunal haurà de resoldre més endavant.

Melero retira la petició d'un nou testimoni

L'advocat de Forn també havia demanat un nou testimoni, el del coronel Mariano Martínez, amb qui López ha dit que va parlar fins a 38 vegades durant els registres del 20 de setembre. El coronel era el seu «interlocutor» a la Guàrdia Civil i qui li feia peticions de suport via telèfon. Finalment, però, Melero ha dit que ha «reflexionat» i que la seva declaració seria «redundant i innecessària» i que, per això, la retirava.