López assegura que van «pactar» amb Pérez de los Cobos que enviarien un binomi a cada col·legi electoral l'1-O

El comissari de Mossos Ferran López ha assegurat que van «pactar» amb els caps de la Guàrdia Civil, la policia espanyola i el coordinador del dispositiu policial, el coronel Diego Pérez de los Cobos, que els Mossos enviarien un «binomi» a cada col·legi electoral 1-O. Una decisió que, posteriorment, ha rebut dures crítiques i que ha portat a acusar de «passivitat» el cos. López, que assistia a les reunions de coordinació en representació de Trapero, ha dit que totes van ser «cordials i d'entesa». També ha dit que van «acordar» que «la segona peça» del dispositiu correspondria a Guàrdia Civil i CNP que tenien efectius estrictament d'ordre públic i que actuarien quan el binomi de mossos ho considerés més adequat. I que res d'això va ser objecte de retret per part de Pérez de los Cobos. A preguntes de Vox, també ha explicat que va oferir ja a la primera reunió (23 de setembre) obrir «la cuina» dels Mossos perquè tots els cossos seguissin la jornada de l'1-O des de la seu central. Una proposta que Pérez de los Cobos no va acceptar. «Algunes interpretacions que s'han fet del dispositiu serien diferents si tots haguéssim estat junts en una sala», ha valorat.

La versió de López ha coincidit amb les explicacions que ja va donar Trapero quan va declarar com a testimoni al Suprem. El comissari Ferran López ha remarcat que en cap cas hi havia un «dispositiu de Mossos» per l'1O i ha insistit –com ja va fer Trapero- en que era un «dispositiu conjunt i pactat» entre els tres cossos, sota la supervisió de Pérez de los Cobos. «Mai hi va haver un dispositiu de Mossos, ni el dia 25, ni el 26, ni el dia 1», ha remarcat.

El comissari ha insistit, doncs, que havien acordat que la primera actuació era del binomi dels Mossos i que ells demanaven suport primer a ordre públic de Mossos i allà on no arribessin es demanava ajuda a Guàrdia Civil i CNP, que tenien tots els reforços que havien enviat a Catalunya i que eren d'ordre públic. «No hi havia un dispositiu de Mossos sinó conjunt, i que es fractura en un moment puntual quan entrem en una situació nova i desconeguda», ha criticat. A més, ha dit que el coronel va «validar» en tot moment aquest dispositiu i no en va dir res fins l'1-O.

Diego Pérez de los Cobos va testificar al Suprem que, vista la «passivitat» dels Mossos i que considerava que no estaven complint amb el mandat judicial, van decidir el matí de l'1-O que Guàrdia Civil i CNP actuarien per la seva banda. Una versió que han contradit alguns agents dels cossos estatals que van assegurar que havien rebut ordres abans de l'1-O sobre on haurien d'actuar.

Actuacions l'1-O

El comissari ha dit que a primera hora del matí, cap a les 8.15h, ja va veure que els cossos estatals actuaven pel seu compte i va trucar el coordinador del dispositiu, que li va dir que ja el trucaria i no hi va contactar més.

El comissari ha recordat que a les 9.11h del matí va enviar un correu electrònic al coordinador del dispositiu per demanar suport en 233 centres, tal com havien acordat els dies previs a l'1-O a les reunions. Sobre la xifra, ha defensat que sabia que els dos cossos espanyols tenien 200 unitats i que desconeixia on estaven distribuïdes i que va demanar suport per a 233 centres perquè fos una xifra que podien abastar.

Més tard, a les deu, es va presentar a la reunió que havia convocat Pérez de los Cobos a la delegació del govern espanyol per fer seguiment del dispositiu conjunt, però que quan el va veure li va dir que «s'havia oblidat» de la reunió, que desconvocava les tres trobades més convocades al llarg del dia i que estaven treballant per desactivar el cens universal. A partit d'aquesta trobada, la comunicació entre els tres cossos queda interrompuda.

Preguntat sobre si van demanar al binomi que s'apartés quan arribava la policia espanyola, ha dit que la seva funció era «documentar» l'actuació i mantenir-se en un «en una actuació de satèl·lit» quan actuessin unitats d'ordre públic, als que no havien «d'auxiliar directament».

Nega seguiments

A preguntes de Vox, ha negat «rotundament» que s'ordenés fer seguiments a policia espanyola o Guàrdia Civil els dies previs a l'1-O i el mateix dia del referèndum. I ha lamentat que aquestes «suspicàcies» i «males interpretacions» s'haurien estalviat si tots els cossos haguessin seguit la jornada de l'1-O des de la seu central de Mossos, tal com ell mateix els va oferir en la primera reunió de coordinació del 23 de setembre. «Mai hi ha haver cap seguiment, pot preguntar als 17.000 mossos, als veïns o a les seves famílies, no hi va haver cap petició», ha afirmat.

Ara bé, ha reconegut que hi va haver comunicacions sobre «moviments» i «identificacions de matrícules». Per una banda, ha dit que van informar de quan sortien els agents dels punts on estaven allotjats perquè «temien» que hi hagués «tractorades» a les portes d'aquests llocs que eren «públic i coneguts».

Per altra banda, quan va veure a primera hora de l'1-O que la policia espanyola actuava per iniciativa pròpia i no a requeriment dels Mossos demana «per emissora i en obert» que volien saber on actuaven per no enviar unitats d'ordre públic de la policia catalana. A més, ha remarcat que la informació que recollien els cossos espanyols a través de les cèl·lules de seguiment no els arribaven al centre de coordinació dels Mossos. En aquest sentit, ha tornat a recordar que ell mateix havia convidat els responsables de totes les policies de seguir conjuntament el dia 1-O des de la seu dels Mossos.

Preguntat per l'ús de la «Clau 21» –que la fiscalia sospita que era un codi a part per a comunicar-se-, López ha dit que es tracta d'una clau «històrica» que s'usa des dels inicis del cos per no saturar les emissores i que els agents han d'usar el telèfon mòbil per comunicar coses que considerin poc rellevants.

«No eren activitats preparatòries»

El comissari també ha remarcat que «no es va pactar» que només actuessin Mossos abans de l'1-O, tal com sostenen els alts comandaments de la policia espanyola. «La interlocutòria del TSJC va suposar fer cau i net i l'ordre anava adreçada als tres cossos per igual», ha manifestat.

Segons López, la interlocutòria del TSJC ordenava els tres cossos a tancar els centres abans de l'1-O. Ha defensat que els mossos van aixecar més de 4.000 actes per ocupacions a centres de votació i que van advertir personalment 1.200 responsables de les conseqüències d'estar-se allà fins el dia de l'1-O. Ara bé, com ja va fer Trapero, ha dit que no van detectar que les activitats estiguessin encaminades a preparar el referèndum. «En cap cas es detecta ni s'interpreta que una botifarrada o un partit de futbol fossin activitats preparatòries», ha manifestat.

109 intervencions dels Arro

López reconegut que l'efecte d'aquests avisos previs als centres de votació no va tenir l'efecte que esperaven. Segons dades que ha aportat, van aconseguir que 239 no obrissin, 24 van tancar el mateix dia 1-O per la presència del binomi i 110 més ho farien al llarg del dia fruit de 109 intervencions d'unitats d'Arro i pel replegament que van fer les patrulles de seguretat ciutadana un cop van veure, a partir del migdia, que el dispositiu conjunt «s'havia trencat».

En aquest sentit, i a preguntes de la fiscalia, ha defensat que els Arros sí van tenir un paper destacat i també ha dit que tornaria a prendre «100 cops més» la decisió de no desplaçar al territori les unitats Brimo perquè hi havia dues manifestacions de signe contrari a Barcelona, es mantenia l'alerta 4 terrorista i un partit de futbol a la tarda al Camp Nou.

Trapero i De los Cobos

López va assistir a totes les reunions de coordinació (menys una) en substitució de Trapero i ha reconegut que entre el major del cos i el coronel de la Guàrdia Civil hi havia «un problema de pell i química personal» i que no encaixaven per caràcter. Ara bé, ha dit que això no va tenir res a veure amb acatar les ordres que donava Pérez de los Cobos. Segons López, totes es van acatar «de manera immediata».

També s'ha referit a les reticències que van mostrar des del cos a la designació de Pérez de los Cobos com a coordinador del dispositiu. Segons ha lamentat, hi va haver «molta fressa» sobre el posicionament del cos i n'ha culpat els exconsellers Forn i Turull per les seves declaracions. En canvi, ha relatat que ell mateix va redactar a quatre mans amb el comissari Joan Carles Molinero una nota interna per als Mossos per clarificar el posicionament del cos. «Nosaltres expliquem que el cos acata la designació del coordinador però no la figura, que consideràvem que era híbrida entre política i operativa», ha aclarit.

Informació reservada sobre males actituds de Mossos

A preguntes de la fiscalia també ha explicat que van ordenar que retiressin un binomi d'un punt de votació per tenir «una actitud massa familiar» amb els votants i que el dia 3 d'octubre van obrir d'ofici una informació reservada per analitzar les conductes dels Mossos que creien que no eren adequades i estaven «per sota» del que exigia la instrucció del TSJC d'impedir la votació.

«Ajuda immediata el 20-S»

També ha defensat que el 20 de setembre, durant els registres de la Guàrdia Civil, es va donar ajuda «absolutament immediata» i que s'usaven dues vies, la comunicació formal a través de la sala i trucades directes del seu interlocutor a la Benemèrita. Segons ha indicat, a finals del dia tenia 38 trucades amb el coronel. «La comunicació va ser fluïda i constant», ha defensat.