Molinero també diu que Pérez de los Cobos «no va qüestionar» els binomis de Mossos

El comissari Joan Carles Molinero ha confirmat la tesi que va exposar dimecres l'exnúmero 2 de Trapero, el comissari Ferran López, sobre el paper dels Mossos l'1-O. Ha coincidit en afirmar que la decisió d'enviar un binomi de mossos als 2.300 punts de votació va ser proposta dels mossos però que va comptar en tot moment amb el vistiplau del coordinador del dispositiu, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos. «No el va qüestionar en cap moment», ha manifestat Molinero, que sosté que el pla va comptar amb la «complaença i acceptació» de Pérez de los Cobos. També, en la línia de López (que assistia a totes les reunions de coordinació amb el coronel), ha explicat que van acordar que la primera actuació la feien les parelles de mossos i que, si no se'n sortien amb la mediació, havien de cridar en primer moment unitats d'ordre públic de Mossos i, posteriorment, es preveia una tercera fase quan ja es requeria suport a les unitats de Guàrdia Civil i CNP. Molinero ha respost totes les parts tot i estar investigat a un jutjat de Cornellà.

A preguntes de Vox, li ha demanat si creia que la responsabilitat d'aturar el referèndum era dels Mossos amb «l'auxili» dels cossos espanyols. «La interlocutòria deixa clar que la responsabilitat és per igual dels tres cossos policials sota la tutela i direcció del coronel Diego Pérez de los Cobos», ha respost.

El fiscal Javier Zaragoza ha preguntat si la primera vegada que es posa per escrit que els Mossos enviaran una parella d'agents a cada centre es plasma en les pautes d'actuació dels Mossos del 29 de setembre. Molinero ha reconegut que sí però que li constava que, de paraula, ja n'havien parlat anteriorment López i Pérez de los Cobos i que el coronel «no hi va posar cap objecció».

Posteriorment, -a preguntes del lletrat de Forn, Xavier Melero- ha reconegut que aquests binomis ja es dibuixaven en un protocol que Trapero va entregar a la Fiscalia Superior de Catalunya el 21 de setembre. En aquest document, es plantejava enviar 5.400 mossos als 2.300 centres de votació.

En canvi, quan Pérez de los Cobos va declarar al Suprem com a testimoni va assegurar que va tenir coneixement dels binomis el mateix dia 1 d'octubre al matí i va negar que els haguessin pactat. En aquest sentit, va dir que van actuar per la seva banda per la «passivitat dels Mossos» i va qualificar el seu dispositiu «d'estafa».

«En cap cas es va dissenyar un operatiu ineficient per complaure ningú», ha sentenciat a preguntes de Melero. A més, ha dit que no van tenir mai un «dispositiu» per part dels altres dos cossos espanyols. «El CNP no presenta mai cap pla operatiu i la Guàrdia Civil només un esborrany però mai vam tenir-los», ha explicat. En canvi, ha defensat que els Mossos sí van fer aquest pla. A més, ha defensat que el dispositiu que va fer el cos –amb més 7.850 agents- «no tenia precedents».

«Tots els cossos tenien el mateix mandat del TSJC»

Molinero també ha defensat que en cap cas havia de recaure únicament en els Mossos fer les tasques prèvies a l'1-O i ha recordat que la interlocutòria del TSJC –del 27 de setembre- «facultava als tres cossos» a fer aquestes funcions prèvies. En aquest punt, ha apuntat que els mossos van aixecar 4.400 actes i, irònicament, ha dit que no recordava quina era la funció dels altres cossos, que no van fer aquesta activitat. «En cap cas se'ns diu que hem de fer nosaltres aquesta actuació prèvia i Guàrdia Civil i CNP no», ha insistit. I ha puntualitzat que no calia acordar-ho en cap reunió perquè la interlocutòria del TSJC ordenava aquestes tasques als tres cossos.

A més, ha dit que les activitats que es feien a les escoles eren «festives o formatives» i que no van trobar «ni urnes, ni paperetes ni ordinadors» per al referèndum i, per tant, no podien tancar els centres perquè seria «contradir» l'ordre del TSJC.

El pla conjunt es trenca l'1-O

També seguint el que va relatar López hores abans, el comissari ha explicat que la previsió era que es fes una reunió de coordinació a les 10h del matí i que a les 9.11h ja van enviar un llistat al coordinador de l'operatiu amb 233 peticions de suport.

Ha explicat que no van tenir «retorn» d'aquesta petició i que només els consta que, en algun cas, els cossos espanyols van acabar actuant en col·legis on ells havien sol·licitat ajuda, però sense comunicar-ho a Mossos.

Cap mosso lesionat l'1-O

A preguntes del fiscal Javier Zaragoza, ha defensat que les actuacions de les unitats Arro van tancar 110 centres el dia 1-O i que ho van fer amb un «ús de la força proporcional en cada cas, la que es considera oportuna per part del comandament de cada actuació seguint principis i pautes d'actuació».

En aquest punt, Zaragoza ha preguntat si algun dels agent del cos va resultar ferit o contusionat, i Molinero ha reconegut que no. Ara bé, posteriorment a preguntes de Xavier Melero, sí ha dit que van rebre «contusions» en algunes actuacions prèvies a l'1-O.

A més, Melero ha insistit que si en les intervencions dels Arro hi va haver «vessament de sang», i Molinero ha respost que «rotundament no». I el lletrat li ha preguntat si s'han obert investigacions per això. «Crec que no», ha dit.

El comissari Molinero també ha defensat la decisió de deixar tots els agents Brimo a Barcelona i ha recordat que hi havia convocades manifestacions de signe contrari (extrema dreta i anarquistes) i que si no fos per la presencia policial «hauria estat una batalla campal».

Nega seguiments

Molinero ha negat rotundament que ni l'1-O ni els dies anteriors hi hagués «seguiments» d'altres cossos policials i que només es va «informar de moviments concrets» d'unitats amb l'objectiu de donar-los seguretat. Ha explicat que estava prevista una concentració a les sis del matí per bloquejar el Port de Barcelona (on estaven allotjats centenars d'agents antidisturbis) i que van demanar informació dels moviments per saber que podien sortir bé.

També ha dit que no es va usar cap codi alternatiu i que el codi 21 «no té cap misteri» i que fa anys que s'usa per no saturar les emissores. I ha apuntat que és per a converses que han de ser llargues o amb molts detalls i ha recordat que aquell dia hi havia 7.850 agents treballant que havien de comunicar novetats.