Una observadora internacional denuncia en una reunió amb Fiscalia que el judici de l'1-O és «polític»

L'observadora islandesa Katrín Oddsdóttir ha denunciat en una reunió amb Fiscalia General de l'Estat que el judici de l'1-O és «polític». La trobada, celebrada aquest dimecres amb la plataforma International Trial Watch (ITW), va comptar amb el fiscal de sala cap de la secretaria tècnica del ministeri públic, Fernando Rodríguez Rey. El fiscal va negar que es tracti d'un «judici polític», segons ha explicat Oddsdóttir en declaracions a l'ACN. L'observadora també va retreure-li que els drets humans dels acusats podien estar sent amenaçats, cosa que el fiscal també va rebutjar. La portaveu d'ITW, Anaïs Franquesa, ha valorat a l'ACN la reunió com a «positiva»perquè «implica clarament un reconeixement a la figura dels observadors internacionals», cosa que és «diferent»al tribunal que jutja els polítics presos.

Segons Franquesa, la reunió, a la qual també va assistir l'observador i catedràtic de dret processal basc Iñaki Esparza, es va desenvolupar amb «absoluta cordialitat». La delegació d'ITW va preguntar sobre «el tipus d'enfocament que està tenint el judici i la qüestió de com s'estan podent practicar o no les diferents proves». La portaveu de la plataforma també ha explicat que Rodríguez Rey els va dir que «no hi hauria cap problema»per celebrar una nova reunió. L'advocacia de l'Estat, però, no ha donat resposta a una petició de trobada amb ITW, ha afegit Franquesa.

Oddsdóttir, que ha estat observant les sessions al Suprem aquesta setmana tant dins de la sala com a l'espai que té l'ITW per seguir el judici a Madrid, ha explicat que va plantejar a Rodríguez que «des de fora»dona la «sensació»que el procediment és «polític». Segons l'observadora, el fiscal ho va negar. «Hauria estat una catàstrofe si ho hagués reconegut», ha dit.

Oddsdóttir ha explicat a Madrid que també li va fer saber la seva «preocupació»pels drets humans dels acusats, com ara el dret de manifestació i la llibertat d'expressió, especialment en el cas de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Rodríguez ho va rebatre dient que el judici «només es basa en fets», ha explicat ella. D'altra banda, l'observadora va dir-li que és «estrany que la fiscalia no s'alineï amb les defenses a l'hora de demanar que es reprodueixin vídeos»durant la prova testifical. Segons ella, Rodríguez li va dir que això «perjudica tant a la fiscalia com a la defensa».

Constitució espanyola

Oddsdóttir va formar part del consell constitucional que va redactar la carta magna islandesa del 2011, i ha afirmat que, en la causa contra el referèndum d'independència catalana, «la Constitució s'està utilitzant en una sola direcció». Per ella, el cas «s'està construint sobre el supòsit que és rebel·lió», però no es tenen en compte drets també recollits en el text constitucional «com ara la llibertat d'expressió i el dret de manifestació».

Estrasburg, el 2029?

Al seu torn, un dels observadors internacionals que van assistir a algunes sessions de la segona setmana del judici, Bill Bowring, ha explicat a l'ACN que els càrrecs que afronten els acusats li semblen «desproporcionats, però també un potencial greu bloqueig de la llibertat d'expressió i el dret a manifestació». Bowring, que ha explicat que té experiència recorrent casos al Tribunal Europeu de Drets Humans, diu que aquesta instància «no és ràpida». «Sis anys és ràpid, i deu o dotze no és infreqüent», ha afirmat. El professor de la Universitat de Birbick calcula que el cas es pot resoldre a Estrasburg el 2029.