El Suprem cita com a testimonis per a finals d'abril a 33 ciutadans que van estar als centres de votació l'1-O

El tribunal del judici de l'1-O ha citat a declarar com a testimonis per al 30 d'abril un total de 33 ciutadans que van estar als centres de votació la jornada del referèndum. Es tracta de ciutadans que havien estat demanats per la defensa d'Oriol Junqueras i Raül Romeva. A més, el tribunal també ha assenyalat per al 25 d'abril la testifical de diversos comissaris de regions policials dels Mossos d'Esquadra, l'excap de la Brigada Mòbil i dos representants sindicals de la policia catalana. A finals de mes també declararan dos eurodiputats, un diputat alemany, i diversos diputats, exdiputats i senadors que van estar presents a la concentració davant de la seu d'Economia del 20-S. D'altra banda, la fiscalia i l'advocacia de l'Estat han renunciat a alguns agents que havien demanat.

Per al dia 25 d'abril, el tribunal ha assenyalat la declaració com a testimonis de qui la tardor del 2017 era el cap de la regió metropolitana sud dels Mossos, Carles Anfruns, el comissari en cap de la regió policial Central, Sergi Pla, l'intendent en cap de la regió policial de les Terres de l'Ebre, Josep Maria Estela, i l'intenent cap de l'àrea de la Brigada Mòbil, la unitat d'antidisturbis dels Mossos, Carles Hernández.

Aquell mateix dia també declararan el secretari general del Sindicat Autònom de Policia (SAP), Pere Garcia, i el conseller del Sindicat de Comandaments de l'Escala Intermèdia dels Mossos, Josep Guillot. El tribunal també ha citat per al dia 10 d'abril el cap de la unitat regional de reacció i dispositiu dels Mossos d'Esquadra, Jordi Rodón.

Aquell mateix dia a la tarda, el tribunal ha assenyalat les declaracions de diversos diputats, exdiputats o senadors demanats per la defensa de Junqueras i Romeva que van estar present durant les concentracions del 20 de setembre del 2017 al Departament d'Economia o a un registre a les Franqueses del Vallès. Es tracta de l'exdiputat de JxSí Jordi Orobitg, el senador Bernat Picornell, l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé, la cap de la secretaria del Vicepresident Sílvia Sábat, qui va ser secretari general de Vicepresidència Lluís Juncà, els senadors d'ERC Joaquim Ayats i Miquel Àngel Estradé, l'exdiputada de JxSí Teresa Vallverdú, el president d'honor de Súmate, Eduardo Reyes, el diputat d'ERC al Congrés Xavier Eritja, el regidor a l'Ajuntament d'Altafulla Jordi Molinera, i l'alcalde de Prats de Lluçanès, Isaac Peraire.

Dos eurodiputats i un diputat alemany

Per al dia 29 d'abril, la sala ha citat a declarar els eurodiputats Ana Gomes i Ivo Vagl, demanats per les defenses de Junqueras i Romeva, perquè expliquin l'abast i contingut de l'acció exterior desenvolupada pels acusats i el missatge que transmetien. També ha estat citat el diputat alemany Andrej Hunko. Per a la seva declaració, el tribunal ha demanat la presència d'intèrprets en alemany, portuguès i eslovè.

A més, per a la tarda d'aquell dia, també s'ha previst la declaració per videoconferència de la diputada al Parlament del Quebec Manon Massé, del partit Québec Solidaire, demanada per la defensa de Jordi Cuixart, que va estar present en diversos col·legis l'1-O.

La declaració del cantautor i exdiputat Lluís Llach que estava prevista per al dia 24 s'ha traslladat al dia 29 perquè en el primer assenyalament estava fora del país.

Per al dia 30, després dels votants de l'1-O, el tribunal ha previst la declaració de l'exdirector del Servei Català de la Salut, David Elvira, per tractar sobre els informes sobre les assistències que van prestar els centres sanitaris catalans arran dels fets de l'1-O.

Fiscalia i advocacia de l'Estat renuncien a alguns agents

D'altra banda, el tribunal també ha ajustat en les citacions previstes per a les pròximes setmanes, variant algunes de les dates previstes en alguns casos. Altres, en canvi, s'han deixat sense efecte, com el cas d'un agent de la Policia Nacional perquè ara està destinat a l'equip de seguretat de l'ambaixada d'Espanya a Caracas, i també la de dos agents per no tenir cap relació ni haver participat en els fets.

A més, la fiscalia i l'advocacia de l'Estat han renunciat a tres dels agents de la Policia Nacional que havien demanat, mentre que un dels guàrdies civils previstos s'ha anul·lat per «errònia identificació».