Un comissari de CNP assegura que el dispositiu dels Mossos estava dissenyat per permetre el referèndum

El cap de la unitat central de la comissaria d'informació de la Policia Nacional ha assegurat aquest dimarts al Tribunal Suprem el dispositiu dels Mossos d'Esquadra estava dissenyat per què el referèndum de l'1-O «es portés a terme». «El dispositiu era per a una votació normal», ha assegurat. Es tracta d'un comissari principal que va estar comissionat a Barcelona la tardor del 2017 i que va coordinar el servei d'informació del cos a la demarcació barcelonina. El comissari ha defensat que l'actuació de la Policia Nacional en els col·legis de Barcelona va ser «quirúrgica» i que es van trobar «resistència de caràcter subversiu». A més, a preguntes de l'advocat de Forn, Xavier Melero, ha dit que no tenia coneixement que els Mossos distribuirien binomis als col·legis i que els dies previs no van donar cap indicació als agents que estaven al seu càrrec que haurien d'actuar a requeriment de la policia catalana.

El comissari principal es va desplaçar a Barcelona –hi va arribar el 17 de setembre del 2017- per fer-se càrrec dels agents no uniformats que van participar en les intervencions des de l'àrea d'informació. El comandament ha admès que està sent investigat pel jutjat d'instrucció número 9 de Barcelona per l'actuació de la Policia Nacional a la seu de la CUP el 20-S.

A preguntes de la fiscalia, el comissari ha explicat que ja el dia 25 de setembre li faciliten un llistat dels col·legis previstos a tot Catalunya, i que a partir d'aleshores els van començar a «revisar» i fer una «sectoralització» per districtes, tot designant un responsable de l'àrea d'informació per a cadascun d'ells. «Eren criteris de seguretat», ha assegurat.

El comandament ha respost al fiscal que els plans d'actuació estaven «penjats a internet» i que va traslladar als agents que tenia sobre la seva responsabilitat la directriu de la Secretaria d'Estat de Seguretat els dies abans de l'1-O. Però en resposta a l'advocat de Forn, Xavier Melero ha dit que no sabia amb anterioritat a l'1-O que hi hauria binomis dels Mossos, que és a les vuit del matí quan sap que els mecanismes de coordinació amb els Mossos no funcionaran i que en les instruccions que dona als seus agents els dies 29 i 30 no va fer cap referència a que havien d'actuar a requeriment de la policia catalana.

També a preguntes de Melero, ha admès que va saber «a posteriori» de la jornada que els Mossos van sol·licitar suport d'ordre públic a les 09.11 del matí, tot reconeixent que a partir de les vuit ja estaven intervenint. El comissari també ha respost a Melero que l'1-O van fer «moltes altres coses que no estaven» al pla d'actuació que el seu cos va presentar a la fiscalia, i que el dia 29 ja estava organitzant la «revisió» dels col·legis.

Mossos en actitud «contemplativa»

L'1-O al matí, ha explicat que a les 06.30 h comencen a rebre informació que «el disseny dels Mossos no era d'intervenir als col·legis», i ha situat a les 08.20 la primera intervenció que fa la Policia Nacional a Barcelona. Ha assegurat que reben la informació que «els denominats binomis estaven en actitud expectant, contemplativa».

Sobre el paper d'agents dels Mossos, ha dit que en alguns casos estaven «a dins del col·legi com si d'un referèndum normal es tractés», que es trobar el cas d'un agent de la policia catalana que va anar «d'un col·legi a un altre per entorpir» la feina de la Policia Nacional, o un altre que «alertava» al centre de l'arribada de la Policia Nacional.

També ha remarcat algunes actuacions diferents d'agents de la policia catalana, que ha atribuït a «actituds de caràcter personal». És el cas d'un cotxe dels Mossos que va ajudar a sortir un inspector de la Policia Nacional que s'havia quedat «sol» a l'Escola Ramon Llull, on hi va haver uns «incidents terribles».

«En el desenvolupament de la jornada detectem actuacions que concloem que eren per facilitar l'execució del referèndum», ha dit, tot relatant que en alguns casos mossos estaven «permetent fer el recompte o fent manifestacions sobre que podien endur-se les urnes a casa».

A més, ha qualificat de «terrible» el fet que els «seguissin» en alguns casos, fet que «només podia respondre al disseny del dispositiu». «Quan vam anar a un determinat punt que demanaven reforços per entrar a un col·legi, equips camuflats dels Mossos ens van seguir», ha assegurat. Pel comissari, aquestes i altres actituds el van fer «pressuposar» que «el dispositiu dissenyat pels Mossos era perquè el referèndum es portés a terme».

El comissari ha afegit que en algun col·legi algun mosso es va «interposar» entre la policia espanyola i els concentrats als col·legis, en un altre dispositius de seguretat ciutadana van «taponar l'accés» amb els seus vehicles, i que no té constància d'unitats antidisturbis de la policia catalana. «No vam comptar mai amb el suport dels Mossos», ha reblat.

«No hi va haver dos col·legis iguals»

El comissari ha reconegut que en alguns centres es va fer «us de la força», però ha defensat que l'actuació va ser «quirúrgica». «No hi va haver dos col·legis iguals, en alguna hi havia més resistència i en altres hi havia ciutadans més avantguardistes», ha dit. Segons ell, es va fer un ús «proporcional» de la força, «l'adequada i la coherent» segons les «circumstàncies». De fet, ha remarcat que a Barcelona es trobaven que col·legis que en un moment determinat hi podia haver un centenar de persones, «en 10 minuts n'hi havia tres vegades més», perquè hi havia «molta agilitat en la mobilitat» gràcies a les comunicacions entre ells.

En total, la Policia Nacional va intervenir en 27 col·legis de la demarcació de Barcelona, 25 dels quals a la capital, i dos més a Sabadell i l'Hospitalet de Llobregat. També ha dit que en total es van «revisar» uns 100 col·legis al llarg de la jornada i que es va interceptar «algun vehicle» quan portava les urnes a un col·legi.

El comandament ha afegit que aquell dia no hi va haver detencions en aquestes actuacions –sí un centenar d'identificacions- perquè es va posar per davant la seguretat de les persones a «l'eficàcia». «Si ho haguéssim fet al revés, hauríem parlat d'un resultat diferent», ha advertit, «es va garantir la seguretat en detriment de la nostra».

El comissari ha assegurat que els agents avisaven amb un «megàfon» que anaven a intervenir en compliment d'una ordre judicial, i ha garantit que l'agent responsable de cada col·legi «portava una còpia de la interlocutòria del TSJC».

També ha relatat que en «molts llocs» van renunciar actuar, en alguns casos per «motius de seguretat», ja que hi podia haver «més violència del enllà del que s'esperava», i en altres perquè van constatar que es tractava d'un col·legi de titularitat privada. De fet, ha dit que si es va entrar en algun col·legi privat va ser per algun error al llistat que els van facilitar.

«Resistència de caràcter subversiu»

El comissari ha assegurat que en alguns centres es van trobat una organització «perfectament dissenyada». «Hi havia un denominador comú, gent a fora, entrellaçats, protegint l'accés al col·legi», ha dit, «l'estructura del CDR en mantenia uns criteris i uns paràmetres uniformes». De fet, ha relatat que, quan «s'alertava» que els agents anaven a un col·legi, «el que era una votació es convertia en un sistema de resistència de caràcter subversiu».

A preguntes de la fiscalia, ha posat l'exemple concret del Departament d'Ensenyament, on l'exconsellera Clara Ponsatí «va oposar una gran resistència i es va erigir en mediadora del col·legi». A més, ha remarcat que anava acompanyada d'un mosso que es va identificar com a escorta de l'exconsellera.

«Els CDR van organitzar molt bé el referèndum»

El comissari d'informació de CNP ha explicat que van investigar el paper dels CDR, que «difonien públicament els criteris a seguir per part dels votants» i que feien un «disseny perfecte de què fer el dia abans a l'1-O». «Els CDR van organitzar molt bé el referèndum», ha dit, amb les entrades «protegides» de les urnes o bé amb «murs i cadenes» per posar en «dificultats» la policia i «alentir de la millor manera» la seva actuació. De fet, ha atribuït també un «caràcter propangadístic» a aquesta actuació.

Tot i això, ha preguntes de l'advocat de l'equip de defensa de Cuixart, Àlex Solà, ha admès que no va veure cap missatge dels CDR cridant a una actitud violenta: «Van ser cauts a l'hora de fer els comunicats».