El Suprem rebutja deixar en llibertat Junqueras, Sànchez, Turull, Rull, Romeva i Forn i no veu vulneració de drets

El tribunal que jutja l'1-O, presidit per Manuel Marchena, ha rebutjat deixar en llibertat els presos que són candidats a les eleccions del 28 d'abril i 26 de maig. En una interlocutòria, s'oposen a excarcerar Oriol Junqueras (que avui fa 50 anys), Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Joaquim Forn. Argumenten que no hi ha vulneració de drets i justifica que el sentit de la presó preventiva és, precisament, «assegurar» que estiguin a disposició del Suprem durant tot el judici. Les defenses també al·legaven vulneració de dret de la defensa però els magistrats subratllen que els presos es poden asseure juntament amb els lletrats per tenir «comunicació fluïda i permanent» durant la vista i se'ls permet «entrevistar-s'hi lliurement i sense restriccions» als recessos. Afegeixen que ser candidats no exclou la presó preventiva, «que per sí mateixa no implica vulneració de drets polítics».

La setmana passada, les defenses de tots els candidats a les eleccions del 28 d'abril i del 26 de maig van remetre escrits al tribunal per demanar l'alliberament dels seus clients per garantir el dret a la defensa -poder preparar les sessions del judici en llibertat- i per garantir els seus drets polítics i poder participar en la campanya. El dimarts, la fiscalia ja es va oposar a l'excarceració perquè considerava que podien reiterar o fugir i perquè les setmanes de judici han servit, segons el ministeri públic, per «consolidar les proves de participació» dels processats en els delictes que són objecte de l'acusació de la fiscalia (rebel·lió i malversació).

Ara, el tribunal que jutja els líders independentistes ha fet seus aquests arguments i es posiciona en la línia de la fiscalia. En una interlocutòria –de la que ha estat ponent Manuel Marchena- els set magistrats rebutgen la petició de llibertat que havien fet els presos que són candidats a les eleccions d'abril i maig. El tribunal entén que no hi ha vulneració de drets polítics ni tampoc del dret a la defensa, com al·legaven els seus advocats.

En la resolució, argumenten que el sentit de la presó preventiva és, de fet, assegurar que estan al Suprem durant tot el judici perquè si no es pogués completar suposaria una «disfunció important» del desenvolupament de la vista oral. A més, argumenten que la presó és «proporcionada» i no vulnera drets fonamentals.

Asseguts amb els lletrats

Per argumentar que no creuen que hi hagi vulneració del dret a la defensa, els magistrats recorden que la sala ha donat l'opció als presos de seure darrera dels seus lletrats per «garantir una comunicació fluïda i permanent durant el desenvolupament del judici». A més, també se'ls permet durant els recessos poder-se entrevistar «lliurement i sense restricció» amb els advocats per rebre el seu «assessorament».

També creu que no es vulnera ni durant els trasllats ni durant la permanència al Suprem el dret a la seva dignitat. «La sala ha facilitat tots els mitjans precisos perquè durant la seva estada es respectin els drets de tots els acusats», recull la resolució.

Ser candidat pres, no vulnera el dret polític

Sobre la vulneració de drets polítics que al·legaven les defenses, la sala conclou que el fet de ser candidats «tampoc condueix a una modificació de la seva situació personal». «Ser membre o candidat d'un parlament no exclou la presó preventiva, que per sí mateixa no implica vulneració de drets polítics», recull l'escrit.

Tampoc accepta mesures menys greus

En la resolució, els jutges també qualifiquen «d'insuficients» les propostes alternatives menys greus que apuntaven les defenses. En el cas de Sànchez, Rull i Turull, oferien tot el seu patrimoni com a garantia per a una possible fiança i també proposaven arrests domiciliaris dins de la ciutat de Madrid.

I rescata arguments d'una interlocutòria del 25 de gener de 2019. «La proximitat de la frontera i les facilitat de trànsit entre països de la UE revela la més que limitada capacitat de reacció dels cossos i forces de seguretat davant d'un intent de fugida per part dels processats, risc que aquestes mesures menys greus no podrien conjurar».

En l'escrit de la fiscalia –que s'oposava a l'excarceració- també adduïa risc de reiteració delictiva i de fugida. En el cas del segon risc que observada, el ministeri públic assenyalava també que tots tenen «vincles personals, patrimonials i polítics que farien que la seva fugida fos penosa» però torna a esmentar que podrien comptar amb el suport «d'una estructura organitzada i grups afins» que els podrien ajudar a marxar de l'Estat i «sostraure's de l'actuació de la justícia» i recursos econòmics per mantenir-se un cop a l'estranger. A més, la fiscalia esmentava que Puigdemont i la resta de polítics a l'estranger gaudeixen «de publicitat avantatjosa» i «assessorament legal especialitzat».