El segon de Baena limita la participació de Sànchez a la «capacitat de mobilització social»

El comandant de la Guàrdia Civil que va fer de secretari dels atestats de la Benemèrita que han servit de base per a la causa que s'està jutjant al Tribunal Suprem (TIP N29100C) ha limitat la participació de l'exlíder d'ANC Jordi Sànchez en els fets que s'enjudicien a la «capacitat de mobilització social» que tenia l'entitat i que «dificultava actes del dia a dia a nivell policial i judicial». En canvi, a preguntes de l'advocada Ana Bernaola, ha acabat reconeixent que no havia fet cap crida que tingués com a objectiu ni impedir ni obstaculitzar el normal funcionament de les institucions. També ha dit que no troben cap vinculació de Sànchez amb CDR ni amb «tallers de resistència» per a l'1-O i que «no recorda» si va fer cap crida a la violència. Bernaola també ha desmuntat algunes de les afirmacions que havia fet moments abans a preguntes de les acusacions sobre l'Enfocats i el paper que jugaven les entitats que, segons el comandant, formaven part d'un «comitè directiu» amb el Govern.

A preguntes de l'acusació, el comandant ha relatat la importància que van tenir els documents Enfocats (que situa en el primer semestre del 2016) i l'agenda Moleskine que van intervenir a l'exnúmero 2 de Junqueras, Josep Maria Jové i que, segons assegura, tot el que contenien es va acabar complint. Una afirmació que ha trontollat quan les defenses han començat a preguntar-li detalls i fets concrets.

A preguntes de la lletrada de Jordi Sànchez, Ana Bernaola, el comandant ha admès que «l'única relació» de les entitats amb el Govern l'obtenen del full de ruta de l'ANC i l'Enfocats, i ha reconegut que no tot el que hi havia en aquest document o en l'agenda Moleskine es va complir, com ara que es preveia el referèndum i la declaració d'independència per al 2021. Bernaola li ha preguntat si van comprovar que tot el que apareixia a l'agenda i a l'Enfocats va passar realment i el comandant ha respost que ho van fer dins del que van poder.

El comandant ha reconegut que no tenen constància de cap altra reunió de l'anomenat «comitè de direcció» més enllà de dues reunions del 6 i 7 de gener del 2016 que van servir per parlar sobre la configuració d'un Govern després de les eleccions del setembre del 2015, davant del bloqueig de la CUP a Artur Mas. Segons el comandant, en aquesta reunió es va produir un «repartiment de conselleries» davant la presència de Sànchez i Cuixart. A preguntes de la defensa del president d'Òmnium, inicialment ha dit que havia participat en dues reunions del gener, però quan l'advocat Benet Salellas li ha preguntat si només estaria en una, ha admès que es podria haver «equivocat» i que ho van mirar de corroborar amb l'agenda electrònica de Jové.

Bernaola ha fet dubtar el testimoni sobre alguns dels assistents a alguna d'aquestes reunions que havia afirmat durant l'interrogatori del fiscal, com ara de la presència d'Oriol Junqueras. També ha reconegut que Sànchez no apareix citat pel seu nom a l'Enfocats, que no li consta que participés en la seva elaboració ni que el rebés per correu electrònic ni el reenviés.

Per tant, la lletrada li ha preguntat quins fets «corroboraven» les diligències que li havia sol·licitat l'instructor per investigar-lo. «La capacitat de mobilització d'Òmnium», ha dit, confonent el nom de l'entitat que representava Sànchez. A més, ha dit que aquestes mobilitzacions van «dificultat moltíssim els actes del dia a dia a nivell policial i judicial». Una afirmació genèrica que Bernaola ha intentat concretar. A la seva pregunta de quins fets eren, s'ha referit al 20 de setembre i la concentració a les portes del TSJC l'endemà, tot i reconèixer que no hi va haver ni incidents ni detinguts ni cap queixa per part del tribunal, ni petició de reforç per part dels Mossos.

Òmnium, sense subvencions públiques

A preguntes de l'advocat de l'equip de defensa de Jordi Cuixart, Benet Salellas, el secretari dels atestats ha assegurat que «de moment» no han pogut acreditar que Òmnium Cultural hagi rebut cap tipus d'ajut procedent de la Generalitat, i que tots els elements que els van intervenir en els escorcolls se'ls van tornar. De fet, un informe de la Guàrdia Civil afirma que no s'han trobat constància de subvencions públiques rebudes per part d'Òmnium.

Sobre Crida per la Democràcia, que el comandant ha vinculat amb Òmnium, ha admès en respostes a Salellas que tenien maneres de rebre els missatges i que la seva actuació era púbica. «Et podies apuntar», ha dit. També ha situat la presentació de la plataforma En peu de pau, que Salellas ha demanat al testimoni que traduís, el 16 d'octubre del 2017, justament el dia que Cuixart va ingressar a la presó.

El comandant ha dit que la «majoria» d'accions contra casernes de la Guàrdia Civil i dependències de la Policia Nacional la tardor del 2017 va ser «concentracions de ciutadans», i que els talls de carreteres que ha concretat al ministeri fiscal ve d'un informe aportat pels Mossos.

A preguntes de l'advocada de Carme Forcadell, Olga Arderiu, el secretari dels atestats ha dit que, de les més de 100 reunions que apareixen a l'agenda Moleskine, l'expresidenta del Parlament n'apareix en dos. Arderiu li ha preguntat si una d'elles era per parlar dels pressupostos i convocada per ella mateixa, i l'altra sobre la qüestió de confiança. «Pot ser, però no és segur que hi hagués alguna cosa més que estigués a l'agenda», ha dit.

De fet, ha defensat que en una reunió del setembre del 2016 –que a preguntes del fiscal ha situat a l'agost- es va parlar de «l'aprovació de lleis» sobre el referèndum, tot i que Arderiu ha remarcat que faltava un any per a la seva aprovació. «La presidenta del Parlament és la mateixa persona», ha defensat. El comandant ha afirmat inicialment que l'última reunió anotada a l'agenda era del gener del 2017, tot i que ha admès que també «podia ser» al novembre del 2016 quan li ha demanat Arderiu.

Arderiu ha preguntat al testimoni quin interès hi havia en destacar la intervenció de Forcadell en la concentració del 21 de setembre del 2017 davant del TSJC, on «hi van intervenir més de 25 persones». El secretari ha dit que la va veure en un vídeo i ha admès que hi van intervenir altres membres del Parlament i també de partits no independentistes. A més, ha dit no saber perquè, segons ha preguntat Arderiu, s'obvia una frase de Forcadell en aquell acte on parlava de fer accions «pacífiques».

Reunions per la qüestió de confiança

L'advocat de Jordi Turull i Josep Rull, Jordi Pina, ha posat en qüestió el relat del comandant de la Guàrdia Civil sobre el continguts d'algunes reunions explicades per aquest durant l'interrogatori del fiscal. Per exemple, ha preguntat al testimoni si no tenia coneixement que durant el maig i juny del 2016 no s'havien pogut aprovar els pressupostos i que en les reunions s'analitzava la qüestió de confiança a Puigdemont i el debat de política general. El comandant ha admès recordar que una anotació a l'agenda Moleskine s'afirmava que «es podia continuar sense poder aprovar els pressupostos».

Pina també ha preguntat al secretari dels atestats en diverses ocasions si coneixia la data en què Turull va ser nomenat membre del Govern en relació a alguns pagaments que les acusacions sostenen per al presumpte delicte de malversació de fons públics.