A Tarragona hi ha 58 persones amb llicència d'ús d'armes curtes i revòlvers

Al marge de caçadors o policies, a Catalunya hi ha 654 persones que per la seva activitat diària de risc, com joiers o armers, tenen llicència d'armes de foc curtes, una xifra que s'ha estabilitzat els últims anys malgrat que s'han sol·licitat 263 llicències entre abril del 2018 i març del 2019.

El cap d'intervenció d'armes i explosius de la Guàrdia Civil a Catalunya, el comandant Miguel Ángel Quesada, ha explicat en una entrevista a Efe que la majoria de persones amb llicència de tipus B, que empara les armes de foc curtes (pistoles i revòlvers) a particulars, són «armers, joiers o persones públiques», la feina dels quals implica un «risc especial».

A Barcelona, amb 358 llicències, és on es concentren més particulars que porten armes de foc curtes, sent la tercera província espanyola amb més llicències d'aquest tipus, molt darrera de Madrid, que compta amb 2.426, i també de Múrcia (437).

Durant 2017, un total de 358 persones tenien una llicència B expedida a la província de Barcelona, mentre que a la resta de províncies catalanes el número era molt menor: a Girona 101, a Lleida 91 i a Tarragona 58. Aquell any, en total, se'n van denegar 57.

De les 263 llicències de tipus B sol·licitades entre abril del 2018 i març del 2019, 35 (el 13%) han estat denegades per la Guàrdia Civil que, segons estableix la llei de forces i cossos de seguretat, és l'únic cos que té competència per donar o revocar permisos d'armes.

«Les de tipus B són les que més es deneguen», ha concretat Quesada, qui ha explicat que aquest tipus de llicències són les «més restrictives de totes» perquè només es concedeixen a persones per a les que hi ha un «risc especial o una necessitat concreta».

«La protecció de persones o béns no compta», ha assegurat el comandant, qui ha reiterat que «si no es detecta un risc, no es concedeix la llicència».

Els sol·licitants susceptibles d'obtenir la llicència de tipus B són civils la feina diària dels quals implica una necessitat de protecció, com «els armers, els joiers o les persones públiques», per exemple.

A part de la necessitat, per expedir la llicència la Guàrdia Civil té en compte diversos aspectes i exigeix la presentació de documents com els antecedents penals i policials o un certificat d'actituds psicofísiques, ha explicat el comandant.

Tota la informació que pugui tenir el cos policial sobre la persona en relació amb la seva conducta o la seva actitud és útil en aquest cas, ha dit Quesada, qui ha afegit que si no es tenen prou «proves», la Guàrdia Civil sol·licita un informe mèdic als serveis sanitaris de la Generalitat.

«Si una persona té una malaltia greu, una deficiència, dificultats motores, problemes de personalitat o té conductes suïcides o delictives no pot tenir armes», ha advertit Quesada.

Però aquest tipus de llicència «no és per sempre» sinó que s'ha de renovar cada tres anys, tornant a presentar la mateixa documentació, segons estableix el reglament d'armes.

A més, a partir dels seixanta anys se sol·licita un reconeixement mèdic cada dos anys i, als setanta, cada any, ha concretat el comandant, que també ha recordat que ningú pot posseir més d'una llicència d'arma curta i cadascuna no empara més d'una arma.

En canvi, el percentatge de les llicències no concedides es redueix en altres tipus de permisos; per exemple, en les armes esportives o de caça «només el 3% de sol·licituds són denegades» perquè, segons Quesada, «és més òbvia la demostració» atès que si algú té llicència de caça podrà obtenir també la llicència d'armes de caça.

En aquest sentit, el comandant ha pronosticat que d'aquí a deu anys «hi haurà un descens notable» sobre els permisos d'armes de caça perquè, «en no tenir un relleu generacional clar» disminuirà el nombre de caçadors a Catalunya.