Jané diu un dels motius per deixar el Govern va ser el «supòsit» que es produís una «situació de no acord»

L'exconseller d'Interior Jordi Jané ha assegurat en la seva declaració davant del Tribunal Suprem que va decidir deixar el Govern un cop va veure complerts els seus objectius, especialment després de la reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya del juliol del 2017, però ha admès que un altre motiu va ser el «supòsit de futur» que es produís una «situació de no acord» amb l'Estat. «Si es donava aquesta situació, i havent complert els meus objectius, vaig preferir no continuar», ha assegurat. Jané ha explicat que en aquell moment pensava que «al final s'arribaria a una solució acordada» i que no es plantejava la possibilitat d'un referèndum no pactat. «Sempre havia defensat i defenso que s'ha d'arribar a l'acord per la via del diàleg, del pacte», ha reblat.

Jané, que ha estat citat com a testimoni per l'acusació popular exercida per Vox i per la defensa de Joaquim Forn, ha explicat els motius que el van portar a deixar de ser titular del Departament d'Interior el 14 de juliol del 2017. L'exconseller ha dit que va fer una «reflexió personal», motivada per la «dedicació molt intensa« que suposa el càrrec, i també perquè en aquell moment va donar per complerts els objectius que s'havia fixat quan va arribar a Interior. Entre els objectius, ha destacat la celebració de la Junta de Seguretat. De fet, ha manifestat que no s'hauria plantejat la sortida si aquesta reunió no s'hagués produït.

L'exconseller, però, també ha admès que en aquell moment també es va produir la sortida de l'exconseller Jordi Baiget, amb qui ha dit que tenia una «relació molt estreta i d'amistat des de fa molts anys». «En el context que Baiget surt del Govern, entenc que s'obre una certa possibilitat de canvi en el Govern i, en aquest context, davant l'eventualitat que en un futur pogués donar-se un context de no acord i havent acabat una etapa en la meva dedicació com a conseller», ha explicat, «comunico la meva intenció de no continuar al Govern».

Jané ha explicat que en el Govern de què va formar part «sempre es va defensar la via de l'acord, del diàleg i de trobar una solució pactada». I, de fet, ha assegurat que quan va decidir deixar l'executiu estava convençut que «s'arribaria a algun tipus d'acord abans». «S'havia manifestat per part de dirigents del Govern de la Generalitat la necessitat d'arribar a algun pacte, encara que s'haguessin de replantejar calendaris o fórmules», ha afegit, «pensava que al final s'arribaria a una solució pactada». Per Jané, «era del tot desitjable i ho segueix sent».

De fet, ha afegit que no es plantejava la possibilitat d'un referèndum unilateral, ja que «la via que estava sobre la taula era la d'intentar per tots els mitjans arribar a una solució acordada». L'advocacia de l'Estat l'ha interpel·lat sobre l'anunci de data i pregunta i la presentació de l'esborrany de la llei del referèndum, però Jané ha remarcat que «a vegades es fan anuncis o presentacions sense valor jurídic»per «intentar provocar que hi hagués algun tipus de solució».

Mossos: compliment de la llei

Pel que fa als paper dels Mossos d'Esquadra, Jané ha assegurat que, durant el seu mandat a Interior, «sempre va ser el mateix, complir la llei i fer-la complir»i que «mai es va plantejar cap tipus d'escenari en què els Mossos s'apartessin de la legalitat vigent». «No ho hagués permès i el Govern del que formava part tampoc», ha garantit.

De fet, ha assegurat que «en tot moment»el president, el vicepresident i els consellers «van respectar que els Mossos estan per complir la llei i fer-la complir»i que «ningú va discutir»la dependència funcional del cos de jutges i fiscals quan actua com a policia judicial.

Armament per l'amenaça terrorista

A preguntes de l'advocat de Joaquim Forn Xavier Melero, Jané ha explicat la petició que va signar l'octubre del 2016 per a l'adquisició d'armes i munició que, en la seva declaració davant del Suprem, l'exministre Juan Ignacio Zoido va qualificar «d'armes de guerra». «En cap moment em van plantejar cap problema sobre la petició que es va efectuar», ha explicat, que ha emmarcat en una situació «d'alerta terrorista 4 sobre 5». «Hi havia una prioritat en raons de seguretat perquè el cos dels Mossos tingués aquell material», ha assegurat.

Jané ha explicat que un mes després de signar la petició, el novembre del 2016, va rebre resposta de la Secretaria d'Estat de Seguretat en què informava favorablement de l'expedient i que ho traslladaven a la unitat d'armes del Ministeri per «dictar la resolució oportuna». L'exconseller ha remarcat que en l'atemptat de Cambrils es van utilitzar «armes llargues», que són «absolutament necessàries davant l'amenaça de terrorisme jihadista».

Melero, a Marchena: «No cola, així?»

El president del tribunal, Manuel Marchena, ha tallat preguntes de Melero sobre el corrent ideològic a què pertany Forn dins de CDC. «No cola, així?», ha dit l'advocat quan ha intentat reformular una pregunta en el mateix sentit.

Jané ha respost a Melero que Forn no va fer canvis en l'equip d'Interior més enllà de cobrir dues sortides i que ell li va proposar el nom de Pere Soler com a director general de la Policia després que dimitís Albert Batlle.