David Fernàndez: «Vaig desobeir a consciència, si l'autodeterminació és delicte em declaro culpable i reincident»

L'exdiputat de la CUP David Fernàndez ha reivindicat aquest dijous al Tribunal Suprem que l'1-O va «desobeir a consciència», com també va fer-ho el 9-N. «Si l'autodeterminació és delicte, em declaro culpable i reincident fins que no sigui un delicte, sinó un dret democràtic», ha assegurat. A més, Fernàndez ha expressat la seva voluntat de no respondre les preguntes de Vox, però finalment ha decidit fer-ho «per imperatiu legal i per imperatiu moral de denunciar la crueltat de qualsevol forma roí i mesquina de feixisme». Per la seva banda, el diputat d'ERC Ruben Wagensberg ha dit que «quan una resolució es considera injusta, entra la desobediència civil»i que la ciutadania va voler-la «desobeir».

En la seva declaració com a testimoni, ha defensat que la formació de «murs humans»a les portes dels centres de votació de l'1-O era «un acte de desobediència civil per evitar l'actuació de la policia». De fet, ha explicat com ell mateix en una escola de Barcelona va formar un mur humà amb 350 persones quan van arribar els Mossos que anaven a retirar les urnes, amb qui va fer d'interlocutor per dir-los que «la realitat era la que era»i que «pacíficament»impedirien l'entrada.

David Fernàndez, que també ha estat preguntat sobre el col·lectiu En Peu de Pau, ha explicat que un dels objectius era «posar en valor el que va significar activament la desobediència de l'1-O», que també ha qualificat del «major acte de desobediència civil que ha conegut Europa». «Es volia posar en valor els 2,3 milions de persones que, des de la no violència activa i pacífica, van suposar i fer fracassar la violència policial», ha afegit. Fernàndez ha afegit que aquesta «consciència activament no violenta»no era «res de nou», sinó «marca del procés polític que ha viscut Catalunya en els últims 10 anys, una desbordant consciència pacifista que rebutja la violència».

Tallers «a plena llum del dia»

Sobre els tallers que s'impartien, l'exdiputat de la CUP ha negat que es donessin pautes per insultar i agredir, sinó que intentaven explicar com actuar «en situacions complicades», ja que els mobilitzats «han de conèixer els seus límits». «Ningú està obligat a fer res que no vulgui fer, els tallers instrueixen sobre com resistir les situacions de tensió, la repressió policial, basat en un principi d'autocontenció d'un mateix»i la «inviolabilitat de la integritat física i moral dels adversaris polítics o la gent que tens davant», ha explicat.

Així, ha explicat que s'explicava com actuar en situacions de «contenció, muralla o bloqueig», que ha qualificat de «clàssics de la no violència». Fernàndez ha emmarcat fer «tècniques de barrera»o de «muralla humana»dificultant la tasca dels agents en la «desobediència civil»i en al seva «fortalesa», i ha remarcat que és el que es fa «cada matí per aturar un desnonament». «El que fem és un poder de reunió de la gent, el que impedeix el segrest de les urnes», ha afegit. També ha avisat que «si els 2,3 milions de persones haguessin decidit optar per la violència, no parlaríem en termes morals i personals del que va passar».

Fernàndez ha dit que, entre altres col·lectius, es van fer tallers «de forma prevalent»als CDR, ja que hi va haver «moltes peticions», i que els tallers es feien «a plena llum del dia, en parcs públics». Ell mateix ha dit que en va impartir dos, on es feien «exercicis pràctics»com ara com «entrellaçar-se». En tot cas, ha negat a la fiscalia que es formés per insultar, amenaçar o llençar objectius, perquè «no forma part de la conducta no violenta».

L'exdiputat de la CUP ha dit que si es van produir conductes d'aquest tipus el 20-S o l'1-O no van ser «amb caràcter general ni majoritari». «En un conflicte amb 2,3 milions de persones, que als marges es produeixen aquestes realitats és puntual i metonímic», ha dit, tot afegint que tindrien un «caràcter espontani, marginal i reactiu».

Intenta no haver de respondre a Vox

Quan ha arribat el torn de les preguntes de Vox, Fernàndez ha preguntat al president del tribunal, Manuel Marchena, si s'invalidaria tot el seu testimoni si es negava a respondre'ls. Marchena li ha respost que «tots són parts»i que tenia l'obligació de respondre, a més d'avisar-lo que el tribunal no està allà per aclarir «consultes jurídiques». Davant d'això, ha acceptat respondre «per imperatiu legal i moral de la crueltat roí i mesquina de qualsevol tipus de feixisme».

Vox només ha preguntat si als tallers també hi havien participat membres d'Arran i de l'esquerra abertzale. Fernàndez ha replicat que sí en el primer cas i que no li consta en el segon.

«Desobediència civil davant una resolució injusta»

Per la seva banda, el diputat d'ERC Wagensberg ha assegurat que l'1-O es va produir «l'acte de desobediència civil més gran»que ha vist mai i «segurament»el major que «s'ha fet a Europa en molts anys». Wagensberg ha explicat que va anar a l'Escola Industrial aquell dia després de votar en un altre centre per «estar amb els companys davant la por que poguessin aparèixer les forces policials».

Wagensberg ha defensat la «desobediència civil»quan es considera que una resolució és «injusta». «La ciutadania, organitzada, va considerar que hi havia una resolució del TC que era injusta i va voler desobeir-la, la gent volia votar», ha respost a l'advocacia de l'Estat.

En Peu de Pau: «Espai absolutament neutral»

El diputat d'ERC ha explicat que l'objectiu d'En Peu de Pau va ser «reforçar, ampliar i cultivar el que ja s'estava fent a Catalunya des de feia anys, la cultura de la pau i el dret a la manifestació sense ús de la violència». El diputat d'ERC ha desvinculat el col·lectiu del Govern o de cap partit polític. «Tenia una neutralitat absoluta en la qüestió nacional en tot moment», ha assegurat, «hi havia molta gent a l'espai que no era independentista».

El diputat republicà ha explicat que el col·lectiu va fer diversos decàlegs en què en que es donaven «consells»sobre com anar a mobilitzacions, com ara «el calçat, la hidratació»o «com afrontar moments de tensió que es poden produir». «No vol dir que estiguis a favor d'aquesta tensió», ha dit, tot citant referents internacionals com Martin Luther King i Gandhi, però també a Raül Romeva.

Wagensberg ha explicat que es feien tallers perquè hi havia «moltes peticions», tant de «gent de pobles petits»com de «CDR», tot remarcant que no ho feien només per a sectors independentistes. En qualsevol cas, ha remarcat que no es donaven pautes per insultar, escopir o agredir, sinó «tot el contrari, la no violència». «No vol dir que no te la puguin fer a tu, quan un tercer pot exercir la violència, és recomanable donar consells sobre com actuar, no tenir por», ha explicat.