El Suprem autoritzarà la sortida de la presó dels cinc parlamentaris electes per prendre possessió del càrrec

El Tribunal Suprem autoritzarà la sortida de la presó dels cinc polítics que han resultat escollits al Congrés i al Senat per prendre possessió del càrrec. Fonts del tribunal reconeixen a l'ACN que no posaran traves perquè facin aquests tràmits i argumenten que la llei «ho deixa ben clar». Per tant, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez podran sortir per estar presencialment a les cambres espanyoles per acatar (ni que sigui per imperatiu legal) la Constitució i assolir la condició plena de diputats (en el cas de Romeva, de senador). Ara bé, el tribunal estudia aplicar posteriorment el precepte de la llei que els permet suspendre de funcions els polítics empresonats i processats per rebel·lió. Aquest és el mateix criteri que va seguir el magistrat instructor Pablo Llarena en el cas del Parlament.

Els resultats de les eleccions d'aquest diumenge tenen repercussions en el sí del Tribunal Suprem. Entre els candidats escollits apareixen cinc dels polítics que s'asseuen al banc dels acusats: Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Jordi Turull i Josep Rull -al Congrés- i Raül Romeva, al Senat.

Els seus advocats –Jordi Pina i Andreu van den Eynde- estan valorant la fórmula per demanar al Suprem que puguin sortir de la presó per anar a les respectives sessions constitutives. També estan estudiant si cal fer el tràmit i presentar un escrit o si, per contra, el permís el concedeix automàticament el tribunal.

Les sessions constitutives de les dues cambres estan previstes per al 21 de maig. Fonts del tribunal asseguren que permetran que tots cinc puguin sortir de la presó i completar els tràmits que la llei obliga a fer presencialment per assolir la condició plena de diputats i senador. En les dues cambres, el tràmit d'acatar la Constitució només es pot fer presencialment i sempre davant del ple.

Obligatori acatar la Constitució en persona

Segons fonts del Congrés, hi ha dos tràmits per convertir-se en diputat electe que no cal fer-los «necessàriament» en persona. Un d'ells, és presentar a la secretaria general la credencial expedida per la junta electoral provincial. I el segon, omplir la declaració d'activitats en els termes previstos per la llei de règim electoral.

Ara bé, el que sí cal obligatòriament fer en persona i davant del ple és el jurament o promesa d'acatar la Constitució. Habitualment és un tràmit que es fa en el ple de constitució de la cambra, després que es voti la configuració de la Mesa. El president del Congrés crida un a un els diputats per ordre alfabètic per tal que realitzin aquest tràmit davant de tota la cambra.

En el cas del Senat -que només afecta Romeva- el reglament també estableix clarament en l'article primer que els senadors electes hauran d'aportar personalment les credencials de la junta electoral provincial. A banda d'això, també han d'acatar la Constitució personalment davant del ple.

Si els parlamentaris no completen aquests tràmits no podrien exercir plenament les funcions i, entre d'altres, ni cobrarien ni podrien votar ni participar en les deliberacions.

Estudien suspendre'ls de funcions posteriorment

Tot i que el Suprem autoritzarà que surtin de la presó perquè acatin la Constitució, també té sobre la taula l'opció d'impedir que puguin fer activitat parlamentària. Fonts del Suprem reconeixen que és un dels extrems que s'està estudiant. Es tractaria d'aplicar el mateix article de la llei d'enjudiciament criminal (el 384 bis) que ja va fer servir el magistrat instructor, Pablo Llarena, per suspendre de funcions els diputats al Parlament de Catalunya que estaven empresonats. Aquest article determina la suspensió de l'exercici de càrrec públic per a processats amb presó preventiva decretada per un delicte de rebel·lió.

En el cas del Parlament, la suspensió va arribar el juliol del 2018 quan ja eren diputats al Parlament (escollits en les eleccions del 155 del 21 de desembre) i quan la interlocutòria de processament va ser ferma. En aquell cas, la suspensió també afectava Carles Puigdemont i Toni Comín.