Llach reconeix que va aconsellar als 'Jordis' pujar als cotxes de la Guàrdia Civil per desconvocar el 20-S

L'exdiputat de Junts pel Sí (JxSí) i cantautor, Lluís Llach, ha reconegut aquest dilluns davant del Tribunal Suprem que va aconsellar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart que pugessin als cotxes de la Guàrdia Civil per desconvocar la protesta del 20-S, amb l'objectiu que els sentís tothom que estava concentrat davant de la porta d'Economia. «Ho vaig fer per deformació professional i ho sento moltíssim», ha assegurat. Llach ha explicat que es va ubicar davant de la porta d'Economia durant bona part de la jornada amb l'objectiu d'enviar un «missatge explícit» que s'havia de deixar a la comitiva judicial fer la seva feina i ha traslladat al tribunal el missatge que el comportament pacífic és «gairebé obsessiu» per a l'independentisme. Llach també ha mostrat el seu «desacord» per haver de respondre a Vox, «com a homosexual i independentista».

Llach, que s'ha presentat a declarar al Suprem amb un llaç groc a la solapa i un rellotge també de color groc, ha mostrat al cap de poc de començar el seu interrogatori, el seu «desacord»per haver de respondre les preguntes de l'acusació popular exercida per Vox. «Com a ciutadà homosexual, independentista i aspirant a ciutadà», ha argumentat.

El president del tribunal Manuel Marchena li ha recordat que, com a testimoni, ha de respondre a totes les parts. «La afirmacions que fa són repectables al màxim, però desborden el sentit de la seva crida i presència aquí», li ha dit. De fet, l'exdiputat de JxSí ha hagut de respondre en primera instància les preguntes de Vox, perquè és una de les parts que l'havia demanat juntament amb les defenses de Sànchez, Junqueras i Romeva. Les defenses, però, poden preguntar després de les acusacions quan alguna d'aquestes ha demanat el testimoni.

La declaració de Llach s'ha centrat en la seva participació en la protesta el 20-S davant del Departament d'Economia. L'exdiputat ha explicat que es va situar a la porta de la conselleria i de cara als concentrats per donar «un missatge explícit que no es volia que allò interrompés de cap manera el que estava passant dins de la conselleria». «Crèiem que era la manera de demostrar-ho físicament, i per això vam estar durant tota la concentració», ha dit. Llach ha assegurat que estava d'acord amb què «es protestés i es fes desobediència civil», i en algun moment ha fet servir l'expressió que feien «barrera», tot i que ha volgut aclarir que la paraula «no li agradava»perquè no ho deia en el mateix sentit que fan servir les acusacions. L'objectiu, ha reblat, és que «tot fos el més normal possible davant de l'anormalitat que ens trobàvem».

En diversos moments de la declaració, Llach ha explicat diversos moments de l'actuació de Sànchez i Cuixart aquell dia. Per exemple, ha dit que a Sànchez se'l va admetre com a «interlocutor»i que tant l'expresident de l'ANC com el tinent de la Guàrdia Civil eren «dues persones que sabien que tenien sota la seva responsabilitat que allò acabés bé», tot i que «des de posicions diferents». El cantautor diu que va arribar a saludar el tinent i que no va veure «cap tensió»entre ells.

Llach ha explicat com Sànchez i Cuixart li van demanar que col·laborés per intentar fer una «espècie de protecció»per si arribaven detinguts a la conselleria, i ha parlat d'un «relatiu cordó de seguretat». Peticions que li fan per ser «conegut», no per les seves «qualitats». També com Sànchez li explica que hi havia armes dins dels cotxes de la Guàrdia Civil, on inicialment hi havia «una massa de periodistes»que després van ser «substituïts per la gent». «Amb cara de molta preocupació, em diu que tenim un problema», ha dit, motiu pel qual li demana que busqui alguna solució. «En una reunió estranya, vam dir que intentaríem si amb el cordó de seguretat de iaies que teníem capacitat de retirar una mica a la gent i arribar als cotxes», ha explicat. Llach ha dit que van haver de «plorar»per aconseguir que la gent que hi havia a sobre baixés, perquè «se sentien amb propietat de les millors places», però que finalment es va poder «passar el cordó per darrere». I que ho van fer «sense que fos cap garantia, perquè el cordó és més de convicció que d'autoritat».

En tot cas, Llach ha garantit que no va veure «cap acte de violència contra els vehicles», però que «el pes sobre els sostres provoquen desperfectes». De fet, ha dit que quan va saber que s'havien trencat vidres va pensar que va ser pel pes de la gent.

Proposta per treure la secretària judicial

Més avançada la tarda, l'exdiputat de JxSí ha explicat que Sànchez i Cuixart li van traslladar que hi havia la possibilitat que sortís la secretària del jutjat d'instrucció número 13 i que demanés al grup de diputats que hi havia que formessin un grup per «acompanyar-la». «Hi va haver diputades que van dir que la posaven entre elles i que no se n'assabentaria ningú que havia sortit», ha explicat. Però ha afegit que en aquell moment hi havia una «gran confusió»sobre el que passava a dins de la conselleria i que «sempre»hi havia la sensació que la sortida s'endarreria. «M'ho van demanar, ho vaig organitzar i després no va tenir lloc», ha explicat.

«Xiulets»a Cuixart per la desconvocatòria

Llach ha explicat que, quan un grup de diputats puja a l'escenari amb Cuixart i Sànchez, el primer «se la va carregar»quan va anunciar la desconvocatòria de la protesta. «A mi en un escenari mai m'havien xiulat així», ha assegurat el cantautor. Ho van fer des de l'escenari que s'havia muntat per «desconcentrar de davant de la porta»la gent que hi havia. També ha explicat que es va decidir convocar el dia següent davant del TSJC per donar una «motivació»per marxar d'Economia.

Després d'aquest moment a l'escenari, Llach ha afegit calia fer arribar el missatge de la convocatòria als que estaven davant de la porta, la «gent més motivada». «Ens vam preocupar de buscar un megàfon i, per deformació professional i ho sento molt, vaig dir que l'únic lloc que podia ser efectiu era damunt dels cotxes perquè els veuria tothom», ha explicat. Segons Llach, Sànchez va anar a demanar permís per fer-ho i que, quan el va tenir, van fer la desconvocatòria des de dalt dels vehicles.

Guàrdies civils «sempre respectats»

Llach ha negat que hi hagués «cares d'agressivitat»entre els concentrats ni que es llancés cap objecte. «Hi havia un exercici de protesta claríssim», ha dit, amb «escridassades»als guàrdies civils perquè era una «protesta molt massiva». «El fet d'insultar depèn de les percepcions de cadascú, em sembla que la frase 'Fora les forces d'ocupació' es va dir molt», ha explicat. Així, ha negat insults com «fills de puta o cabrons», quan li ha preguntat l'advocat Jordi Pina. Llach també ha negat que s'escopís els guàrdies civils: «No diré que és mentida, no sigui que em cridin a un acarament, però els guàrdies civils van ser sempre respectats, el seu comportament també va ser exemplar, i amb els mossos no hi va haver cap problema».

La «norma assegurada»de l'actitud pacífica

Llach ha volgut dir en diverses ocasions davant del tribunal de l'1-O que l'independentisme és «gairebé obsessiu»en complir amb la «norma de comportament»del pacifisme en les seves mobilitzacions. «No sortim al carrer si no és amb aquesta norma assegurada», ha dit, «durant els últims sis anys ha estat una norma de compliment absolutament seriosa, demanar que l'acció de desobediència o de protesta fos sempre cívica i civilitzada».