Un líder sindical dels Mossos assegura que el cos tenia «clar» que acataria l'ordre judicial d'impedir l'1-O

El secretari general del Sindicat Autònom de la Policia (SAP), Pere Garcia Quer, ha assegurat aquest dimarts al Tribunal Suprem que el cos dels Mossos d'Esquadra «tenia clar que volia acatar tota ordre judicial»d'impedir l'1-O i ha posat en valor que el dispositiu s'havia fet «respectant els principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat». En la seva declaració davant del Tribunal Suprem, Garcia Quer ha afirmat que l'exconseller d'Interior Joaquim Forn els va traslladar en la reunió del Consell de la Policia del 14 de setembre del 2017 que desvinculava els Mossos d'Esquadra de qualsevol «iniciativa política»que partís del conseller «Es deixa clar i es recull en l'acta», ha assegurat en la seva declaració com a testimoni. Garcia Quer ha assegurat que en aquella reunió els va traslladar que els Mossos havien de quedar «al marge de qualsevol pressió mediàtica»en relació a l'1-O i que «tota decisió política tindria una responsabilitat política».

En respostes a l'advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, el secretari general del SAP ha explicat que, tot i que no estava previst parlar de l'1-O en aquella reunió, Forn va fer una intervenció «prèvia»en que va «reconèixer»la feina dels mossos amb els atemptats del 17-S i va voler «deixar clar»que el cos «s'havia de mantenir al marge de qualsevol pressió mediàtica»en relació a les actuacions de l'1-O. En aquest sentit, ha remarcat que «es va deixar clar i es recull en l'acte»que en la intervenció de Forn va quedar clar que es desvinculava l'activitat professional dels Mossos de qualsevol iniciativa política que partís de l'exconseller. L'acta, ha recordat, es va aprovar en la següent reunió del Consell de la Policia, celebrada amb l'aplicació del 155.

Garcia Quer ha admès que, a mesura que s'aprovava l'1-O, hi ha «intranquil·litat»i «preocupació»perquè calia deixar clar «el paper»del cos aquell dia, i que «no ajudaven algunes declaracions que per part de tots els actors polítics es feien», i «més si es té en compte algunes manifestacions de Forn en la seva presa de possessió quan diu que els mossos garantiran l'1-O». En aquest sentit, ha assenyalat que des de la seva organització «sempre»van deixar clar que «acatarien l'ordenament jurídic i les resolucions judicials». Garcia Quer ha afegit que amb el relleu de l'equip d'Interior al juliol del 2017 no van tenir «cap»dubte sobre el paper dels Mossos com a policia judicial, i que no li consta que hi hagués hagut cap «ingerència»o «canvi de directrius»arran d'aquest relleu.

«Teníem clar que era un dispositiu conjunt»

El secretari general del SAP ha remarcat que la policia catalana volia «acatar tota ordre judicial»i procedir a seguir les pautes d'actuació que la prefectura els havia fet arribar per a l'1-O. I ha posat en valor que es va fer seguint «els principis de congruència, proporcionalitat i oportunitat». Garcia Quer ha remarcat que «a ningú se li va acudir»demanar que els agents de la policia catalana tinguessin quatre hores per votar durant la jornada del referèndum com sí es preveu en una jornada electoral, i que no hi va haver cap instrucció en aquest sentit.

Garcia Quer ha afegit que tenien clar que aquell era «un dispositiu conjunt i únic»amb les dues forces de seguretat de l'Estat, però que posteriorment va saber que «només»els Mossos es van presentar aquell dia a les reunions de coordinació que hi havia previstes. Sobre el dispositiu, l'ha qualificat «d'excepcional», ja que es va preveure que hi participessin «el màxim número d'efectius», fins i tot d'unitats que «mai fan seguretat ciutadana». També ha dit que se'ls va traslladar que s'haguessin modificat actes de l'1-O, sinó que es van fer ampliacions. I ha afegit que posteriorment a l'1-O van mostrat la seva «intranquil·litat»per l'obertura d'informacions reservades per «actuacions que no van respectar les pautes d'actuació que la prefectura havia ordenat».

Queixa a la prefectura per no defensar el cos

El representant sindical ha explicat que a mitjans de novembre es van «queixar»a la prefectura perquè consideraven que el cos estava sotmès a un «atac mediàtic»tot i ser «el que més escoles va tancar», i consideraven que els membres de la Prefectura «no sortien a defensar el cos». «A nosaltres qui ens defensa si no ens defensa ni el propi cos», ha explicat que van traslladar.

A més, ha remarcat que aquella tardor van «lamentar»que van tenir una «sensació de tutela»quan es va designar el coronel Diego Pérez de los Cobos com a coordinador. «Mossos no té cap altra obligació que acatar i complir», ha dit, però ha lamentat que pogués ser «per una presumpta falta de professionalitat dels mossos quan feia poc que s'havia demostrat en la resolució dels atemptats».

«Gran pressió laboral»

El secretari general del SAP també ha afirmat que, a partir del 20 de setembre del 2017 i fins a mitjans d'octubre, amb l'aplicació al màxim del pla Àgora, els Mossos d'Esquadra va tenir una «gran pressió laboral». «El cos va patir la major fractura en quant a conciliació de la vida familiar i la vida laboral», ha dit, «a pràcticament la totalitat dels agents se li canvia la planificació», alguns d'ells passant a treballar «12 hores durant quatre dies, amb dos dies de festa per després tornar a començar». També ha remarcat que es van «denegar permisos i vacances».