Un comissari dels Mossos: «L'1-O ens jugàvem el prestigi i la continuïtat i això passava per la neutralitat»

El comissari de la Regió Policial Central dels Mossos d'Esquadra, Sergi Pla, ha assegurat que l'1-O la policia catalana no va rebre «cap ordre» per part de l'exconseller Joaquim Forn: «Mai vaig rebre cap ordre, ni el major Trapero l'hagués admès ni ens l'hagués ordenat, i mai els comissaris hauríem complert aquest tipus ordre». Pla, que ha declarat al Tribunal Suprem com a testimoni a petició de l'advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, ha remarcat que la policia catalana s'hi «jugava molt» aquell dia. «Ens hi jugàvem el prestigi, la continuïtat com a cos i això passa per la neutralitat, la imparcialitat i el compliment de l'ordenament jurídic i de les ordres de tribunals i fiscals», ha respost a una pregunta de l'advocacia de l'Estat.

Pla, que ha declarat com a testimoni sense mostrar la seva imatge, ha explicat en respostes a Melero que va rebre les pautes d'actuació sense «cap ordre paral·lela ni verbal», i amb el criteri d'ús de la força «habitual»de fer ús dels «principis d'actuació de proporcionalitat, congruència i oportunitat». El comissari també ha dit que la interlocutòria del TSJC «ja determinava»que el dispositiu de l'1-O era conjunt dels tres cossos.

El comissari ha remarcat «l'enorme esforç»que va suposar portar a terme el dispositiu, ja que va necessitar més agents dels que tenia disponibles. Per això, en va rebre més de 300 de les unitats centrals. «Es van haver de llogar vehicles, els agents van portar els seus portàtils, vam

haver de demanar uniformes perquè no n'hi ha suficients per a tothom, alguns van treballar amb l'armilla de paisà», ha explicat, «es van haver d'anul·lar molts permisos, va ser un gran esforç per a la regió, no estàvem capacitats». De fet, ha assegurat que «sense ajut extern»no haurien pogut complir amb el dispositiu.

Pla ha quantificat en 15 els col·legis que van tancar a la seva regió i en cinc els que van tenir intervenció de les unitats antidisturbis ARRO, on es van intervenir «urnes i paperetes». Aquell dia, ha afegit, van treballar uns 40 agents disturbis a la regió i ha remarcat que els binomis no estaven ni «capacitats»ni «formats»ni tenien l'equipament necessari per fer tasques d'ordre públic. «L'haurien entorpit», ha reblat.

Membres «d'ultradreta»en un col·legi

El comissari ha afegit que alguns concentrats en centres de votació van traslladar als binomis que es retirarien si s'hi presentaven agents antidisturbis. En respostes a la fiscalia, Pla ha afirmat que en cap centre es va haver de fer ús de la força per vèncer la resistència de concentrats, i que va haver de destinar diverses unitats d'ARRO en un col·legi del Pont de Vilomara al llarg del dia perquè hi havia una concentració de persones «d'ultradreta»que feien «llançaments»al centre de votació. El ministeri públic ha insistit sobre si la major part de les intervencions es van fer quan no hi havia ningú als centres, però el comissari ha respost que no li constava.

Artefacte incendiari a Igualada «sense perill»

Com a cap de la Regió Policial Central, Pla ha explicat que unitats al seu càrrec es van desplaçar a la caserna de la Guàrdia Civil d'Igualada el 28 de setembre per la presència d'un artefacte incendiari. «Vam veure a través de la tanca que era una bossa de plàstic amb un xandall militar verd», ha explicat, «el van llençar a uns dos metres de la tanca, ni va tocar l'edifici ni va suposar un perill en cap moment», ha assegurat. Pla ha recordat que va ser la Guàrdia Civil qui es va fer càrrec de la investigació.

La defensa de Forn també ha preguntat per dues concentracions que hi va haver durant la tardor del 2017 davant de la caserna de la Guàrdia Civil a Manresa. Pla ha assegurat que es va fer el dispositiu «típic»i que va es va fer un cordó per assegurar que es pogués entrar i sortir de l'edifici per una de les dues portes que hi ha. «Vam establir un cordó que sempre va ser respectat pels manifestants», ha dit.

Pla ha explicat que té una «relació de confiança»amb el tinent de la Guàrdia Civil responsable de seguretat de la caserna, que aquell dia van parlar diverses vegades i que en cap moment li va plantejar que les unitats d'ordre públic actuessin. «Hauria estat desaconsellable», ha assegurat. Pla ha admès que va ser «desagradable»un moment en què es va hissar una bandera estelada a la caserna, que tenien la determinació de treure-la, però que finalment se la van endur els mateixos manifestants.

El comissari ha defensat que en la manifestació del 3 d'octubre a Manresa els participants van passar per davant de la caserna «en silenci», sense incidents, i que en aquella ocasió els Bombers hi van participar fent un dels tres cordons, fent una actuació de «reforç», d'esquenes a la caserna. «Va ser una manifestació totalment pacífica, en silenci amb les mans aixecades», ha reblat.