La taxa de mortalitat per infart en dones dobla la dels homes

La taxa de mortalitat en les dones amb infart és del 18% i en els homes, del 9%, segons un estudi que ha analitzat les dades de més de 320.000 pacients de l'estat espanyol entre el 2005 i el 2015. La doctora Antonia Sambola, del Servei de Cardiologia de Vall d'Hebron i que ha liderat l'estudi, assenyala que aquesta diferència s'atribueix sobretot al fet que les dones tarden més a acudir al sistema sanitari i aguanten més els símptomes com el dolor, que moltes vegades es confonen amb altres causes, com l'ansietat, i es minimitzen. Per això la doctora Sambola fa una crida a avisar els serveis d'emergències de seguida que es notin els primers senyals i a l'«autocura», també per reduir els factors de risc, com són el consum de tabac, el colesterol, la hipertensió o la diabetis.

Les dones tenen més risc que els homes de morir quan pateixen un atac de cor. Aquesta és una de les principals conclusions de la recerca liderada per l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, que s'ha realitzat en el marc de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) i la Fundació Institut per a la Millora de l'Assistència Sanitària (Fundació IMAS) amb altres centres sanitaris de l'Estat. S'han analitzat totes les altes hospitalàries amb aquest diagnòstic entre 2005 i 2015 recollides al Sistema Nacional de Salut. «Sovint es pensa que l'infart és una malaltia d'homes. Però no, també la pateixen les dones», puntualitza la doctora Sambola, experta en la salut cardiovascular de la dona.

L'estudi, que s'ha presentat aquest dijous davant els mitjans de comunicació, també mostra que a les dones se'ls realitzen un 15% menys d'angioplàsties primàries que als homes. L'angioplàstia és la tècnica que s'aplica per restaurar la circulació en les artèries afectades per un infart i que és el principal tractament «per aconseguir un bon resultat i evitar seqüeles», apunta la cardiòloga. Un dels motius d'aquesta diferència en angioplàsties seria precisament el temps superior entre les dones abans d'acudir a urgències, ja que arriben massa tard per obtenir benefici de la tècnica.

La recerca també mostra que les dones que van patir un infart en el període estudiat eren de mitjana 10 anys més grans que els homes i tenien més comorbiditats, és a dir, patien una altra patologia. Concretament, un 60% de dones tenia hipertensió, pel 40% dels homes; diabetis (36% en les dones i 26% en els homes); demència (9% vs 3%); accidents cerebrovasculars (3% vs 2%); discapacitat (3% vs. 2%); insuficiència cardíaca (33% vs 22%) i insuficiència renal (13% vs 10%).

La impulsora de l'estudi atribueix la diferència en la taxa de mortalitat entre els homes i les dones que pateixen infarts més que a causes biològiques, a factors socials. «Les dones, en general, aguanten molt el dolor i minimitzen els símptomes, pensen que ja se'ls passaran, i a més, són confosos moltes vegades amb ansietat», destaca la doctora Sambola. De fet, la idea d'aquest estudi es va gestar quan els especialistes van detectar que les dones acudien més tard al sistema sanitari per un infart.

Les taxes de mortalitat en dones amb infart del 18% i en els homes, del 9% són una mitjana estatal. En les comunitats on s'aplica el Codi Infart, com Catalunya, les xifres de mortalitat són «una mica menors, tant en homes com en dones», puntualitza aquesta especialista, que també és coordinadora del Grup de Treball Dones en Cardiologia de la SEC.

Principals símptomes

La doctora Sambola incideix en la importància de reconèixer els símptomes d'un infart de miocardi, que són els mateixos en homes i dones i es concreten en dolor toràcic, al pit o una mica mes avall, a la zona de l'estómac. Aquest dolor també pot anar acompanyat d'una opressió cap a la gola o irradiar-se a l'esquena; al braç esquerre o als dos braços. En el cas de les dones, a aquests símptomes, s'hi solen sumar nàusees, marejos i vòmits, fet que encara pot «emmascarar més»l'infart en confondre's amb una indigestió, recalca la cardiòloga. També poden tenir sensació de cansament o tenir sudoració excessiva.

L'experta de Vall d'Hebron posa èmfasi en l'autocura de les dones tant a l'hora d'avisar ràpid els serveis d'emergències per poder ser ateses com abans millors com per reduir els factors de risc. També considera que s'ha de conscienciar que les malalties cardiovasculars, concretament l'ictus, són la principal causa de mort de les dones a Catalunya i a l'Estat.

La cardiòloga assenyala que cal formar els professionals perquè puguin establir el diagnòstic d'infart en les dones de forma més precoç. «Tots els professionals hem de canviar l'algoritme i primer buscar causes orgàniques amb exploracions i proves. Primer sempre hem de descartar que es tracti d'una angina de pit o un infart i després pensar en altres causes, com ansietat», subratlla.

Encarna, del primer dels cinc infarts: «Suava i patia moltes nàusees»

Encarna Mingorance té 59 anys i ha patit cinc infarts, el primer el 1999, i diverses angines de pit. La primera vegada que va patir un infart no en va reconèixer els símptomes. «No sabia què passava amb un infart. Tenia sobretot marejos, suor freda i moltes nàusees», recorda. Va acudir al metge de capçalera i van atribuir el malestar als nervis, si bé també van encarregar algunes proves per descartar altres causes, que no es van arribar a realitzar perquè ja la van haver d'ingressar.

Aquesta pacient de Vall d'Hebron era fumadora, tenia hipertensió, el colesterol alt i va desenvolupar una diabetis agressiva, tots ells factors de risc de malalties cardiovasculars. Durant aquests anys Encarna ha aconseguit deixar de fumar i la hipertensió i el colesterol estan ben controlats i estan intentant-ho amb la diabetis. Encarna, ara, es troba bé i camina cada dia tant com pot, encara que sigui a poc a poc.