Camil Ros defensa que els sindicats feien costat a ANC i Òmnium en fer crides a la «mobilització pacífica» el 20-S

El secretari general de la UGT a Catalunya, Camil Ros, ha defensat al Tribunal Suprem que tant el seu sindicat com CCOO van fer com Òmnium i ANC el 20 de setembre i van fer crides a la mobilització «pacífica i no violenta»i van demanar l'alliberament dels detinguts per considerar que l'actuació judicial era «desproporcionada». Ha recordat que va participar a la roda de premsa que van organitzar diferents entitats el migdia del 20 de setembre a la plaça de Sant Jaume i també a la mobilització de l'endemà davant del TSJC. I ha negat que en cap cas es busqués impedir l'acció de la policia judicial i ho ha comparat amb una vaga general. «Era una mobilització que podem fer quan hi ha vaga general amb piquets davant les empreses però en cap moment es pretenia interrompre la feina que la policia i els actors judicials però sí protestar perquè enteníem que les mesures eren desproporcionades», ha remarcat.

La defensa de Cuixart –exercida per Marina Roig- ha intentat demostrar que el sindicat UGT també va emprendre accions similars a les que van fer ANC i Òmnium davant els registres del 20 de setembre. En aquest sentit, ha preguntat al màxim responsable a Catalunya, Camil Ros, si van fer crides a la mobilització i ha reconegut que sí, que el sindicat havia fet tuits cridant a la mobilització «pacífica». També ha explicat que ell va fer declaracions publiques en aquest sentit en una roda de premsa a la plaça de Sant Jaume.

També ha dit que a darrera hora del 20 de setembre (passades les onze de la nit) va estar a Economia i va estar parlant amb Cuixart, que li va dir que volien desconvocar. També ha descrit que va participar a la protesta el 21 davant el TSJC i que no hi va haver «cap incident».

Aquella mateixa nit, ha dit que es va «gestar»la creació de la plataforma Taula per la democràcia, on formaven part diferents entitats, entre elles ANC i Òmnium i els dos sindicats. I que sota el paraigües d'aquesta plataforma van convocar l'Aturada de país del 3 d'octubre, que també ha dit que es va desenvolupar sense incidents. «La gent estava alegre i de manera festiva protestant al carrer», ha afirmat. I també ha reconegut que UGT era membre del Pacte nacional pel al referèndum.

Com ja va passar amb el secretari general de CCOO, Javier Pacheco, el president del tribunal, Manuel Marchena, ha evitat determinades preguntes sobre el per què el sindicat va donar suport a aquestes plataformes i moviments. «Se li estan demanant valoracions de per què s'adhereix a un o altre moviment, això no se sembla a una prova testifical i si no està d'acord formuli protesta», li ha dit Marchena a Marina Roig.

«En cap cas es volia impedir l'escorcoll»

També ha testificat aquesta tarda l'exvicepresident d'Òmnium Cultural Joan Vallvé, que ha defensat aquest dilluns al Tribunal Suprem el caràcter «pacífic»de les mobilitzacions convocades per l'entitat, inclosa la de davant del Departament d'Economia el 20-S.

Vallvé, que ha deixat la vicepresidència tercera de l'entitat fa 15 dies perquè simbòlicament tanca la llista de Lliures per Europa a les eleccions del 26-M i que ha expressat la seva voluntat de declarar en català, ha recordat algunes mobilitzacions convocades per Òmnium en els últims anys i el seu caràcter «pacífic», com ara les que s'han fet en els últims anys per la Diada. També la que es va fer el febrer del 2017 davant del TSJC pel judici pel 9-N. «La manifestacions són l'exposició d'un punt de vista col·lectiu i per exercir el dret de manifestació i una opinió, però en cap cas per coaccionar poders públics ni el poder judicial», ha dit, «pot manifestar-se la discrepància d'una actuació judicial, però sempre en termes d'opinió i lliure exposició».

Sobre la concentració davant del Departament d'Economia el 20-S, ha dit que no hi va veure «cap tipus de violència». «Era una manifestació de persones indignades, però en cap cas hi va haver qualsevol brot de violència», ha remarcat. Com a exemple, ha dit que els bars de la zona estaven oberts «sense cap problema», i que «en cap cas»es va voler impedir l'escorcoll per part de la comitiva judicial.

Com la del febrer, també ha dit que la concentració davant del TSJC el dia després, el 21 de setembre del 2017, «en absolut es va fer per coaccionar ni intimidar el poder judicial», sinó per expressar «la indignació de la població, un exercici del dret de manifestació».

Vallvé va assistir a la roda de premsa de presentació de la plataforma En Peu de Pau, que ha definit com un moviment per «garantir que qualsevol manifestació o demostració pública es farà de forma pacífica»i ha dit que la formaven «persones especialitzades»per portar-ho a terme. A més, ha negat que a la presentació hi anés el vicepresident de l'entitat Marcel Mauri, com ha dit que es recollia en un atestat.

La «diversitat»del Pacte Nacional pel referèndum

Un altre dels testimonis cridats per la defensa de Cuixart és Itziar González, que havia estat regidora socialista a Barcelona i que va formar part del comitè executiu del Pacte Nacional pel referèndum. Durant l'interrogatori, ha defensat que era una plataforma que volia «promoure l'acord entre el govern espanyol i la Generalitat»i que era «neutral respecte el Govern i els partits». Sobre el paper que jugava Òmnium, ha detallat que els va ajudar en la part tècnica com ho van fer d'altres entitats.