El director del gabinet jurídic defensa que Turull li va ordenar facilitar l'actuació policial i atendre requeriments

El director del gabinet jurídic de la Generalitat, Francesc Esteve, ha defensat que l'exconseller de Presidència Jordi Turull li va ordenar en tot moment facilitar l'actuació de les comitives judicials i atendre tots els requeriments que vinguessin de qualsevol cos policial, la fiscalia o de tribunals. Esteve ha dit que el dia 20 de setembre es va reunir amb Turull i que li demanar que «garantís en tot moment que es facilitava l'actuació policial a tots els departaments objecte de registre». Ha dit que no havien rebut cap comunicació prèvia d'aquests registres i que, per això, es van queixar a través d'un escrit al president del CCPJ, Carlos Lesmes, i que no han obtingut cap resposta. També ha defensat que no han detectat cap compromís de pagament relacionat amb l'1-O. Sobre els anuncis de les vies a TV3, ha dit que un informe recent (gener 2019) conclou que s'ha d'anul·lar la contractació i les factures perquè havia de ser publicitat gratuïta inclosa dins el contracte marc.

El director de gabinet jurídic –investigat al jutjat 28 de Barcelona pel concurs que va quedar desert per comprar urnes- ha explicat que el dia 20 de setembre l'exconseller Turull no va estar present en cap registre i que a primera hora i «davant la informació confusa» el va cridar al Palau de la Generalitat per donar-li l'ordre de «garantir en tot moment que es facilités l'actuació policial».

El lletrat Jordi Pina ha insistit en si en alguna ocasió la Generalitat els va ordenar incomplir requeriments judicials, «No, per part de l'administració de la Generalitat i dels departiments es complia escrupolosament els requeriments que vinguessin dels cossos policials, la fiscalia, el TSJC o instrucció 13», ha dit Esteve, que també va ser secretari de Governació amb l'exconsellera Borràs (fins el juny del 2017). «Insisteixo que el conseller Turull en moltes ocasions m'havia parlat de la necessitat de mostrar suport a les comitives judicials si hi havia registres o petició de documentació», ha dit.

«Es van acatar tots els requeriments»

En aquest sentit –i a preguntes de Pina- ha dit que van acatar ordres com la de clausurar la nau annexa del CTTI (que ha negat que tingués com a finalitat acollir el call center per al referèndum i que encara estava en obres), el de tancar 27 aplicacions allotjades al CTTI o, el mateix dia 1-O, tancar el senyal de wifi de tots els centres d'Ensenyament per ordre del TSJC. «La senyal es va tallar immediatament i es va informar el conseller Turull», ha subratllat.

La fiscal Consuelo Madrigal ha preguntat si va comunicar els requeriments del TC sobre la suspensió del referèndum i si ho va acompanyar d'algun «suggeriment» de desconvocar l'1-O. Esteve ha defensat que les funcions del gabinet jurídic són «de caràcter consultiu» i que ningú li va demanar un informe «específic per convocar o no el referèndum il·legal». Ara bé, ha dit que si hagués detectat alguna actuació administrativa que «fos il·legal i tingués retret penal» hauria advertit els membres del Govern i ho hauria posat en coneixement de l'autoritat judicial. «Però no va ser el cas», ha afegit.

Nega la malversació

Durant l'interrogatori, ha dit que no han detectat cap actuació administrativa que hagi comportat despesa o compromís de diner públic per a l'organització del referèndum. Pel que fa a Unipost, ha dit que no s'ha trobat cap expedient de contractació. Un punt sobre el que ha insistit la fiscalia.

Esteve ha reconegut que existeixen «factures proforma» que interpreten que són «com pressupostos» i que només va arribar a entrar en un departament. «Formalment no consta cap petició de pressupost ni cap compromís de pagament», ha sentenciat. I ha insistit que, tot i que portin el segell de sortida de la Generalitat, «a nivell administratiu ni hi ha cap encàrrec ni factura pendent de pagament ni cap compromís de pagament».

A més, ha afegit que ni Unipost ni administrador concursal que se n'ha fet càrrec han reclamat cap pagament. «Hi ha un informe de l'administrador concursal on posa de manifest que no hi ha cap factura pendent de compensar ni de cobrar amb l'administració de la Generalitat», ha dit.

Les factures de la CCMA, nul·les

I també s'ha referit a les factures de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) pels anuncies de les vies. Segons ha dit, les factures van arribar a la Generalitat a finals del 2017 a través de correu electrònic i no a través de la plataforma oficial de contractació i que el gener de 2019 la corporació ha tornat a requerir a Presidència el pagament d'aquestes dues partides. «L'encàrrec va ser per correu electrònic o verbal i no hi havia reserva de crèdit, es va prescindir totalment del procediment legalment establert», ha remarcat.

Segons defensa, la Generalitat entén que aquests anuncis formen part del conveni marc i que s'han de difondre gratuïtament. En canvi, des de la CCMA sosté que són anuncis que s'han de facturar. Davant d'aquest «conflicte» entre una administració i una empresa 100% pública, «l'única via» ha estat la de revisar d'ofici l'expedient dels anuncis. Ha detallat que l'òrgan consultiu de la comissió jurídica assessora ha emès un «dictamen preceptiu i vinculant» i que és favorable a la revisió d'ofici i a la «nul·litat de l'encàrrec efectuat» i de les factures que se n'han derivat.

A preguntes de l'advocada de l'Estat, ha reconegut que aquest expedient de revisió d'ofici s'inicia per ordre de Presidència i que ha durant quatre mesos. En aquest expedient, de moment, no s'ha demostrat «enriquiment injust» per part de l'administració.

Investigació al Tribunal de Comptes

A més, sobre la denúncia al Tribunal de Comptes per suposada responsabilitat comptable per l'1-O, ha dit que van oposar-se al nomenament d'un delegat instructor perquè el procediment seguís avançant. Ha dit que han fet «les comprovacions pertinents» i han analitzat les partides impugnades i que «no s'aprecia responsabilitat comptable ni perjudici per a l'erari públic».