La directora de Contractació assegura no li consta cap expedient administratiu relacionat amb l'1-O
Mercè Corretja recorda que amb el control estatal del setembre del 2015 els comptes de la Generalitat van quedar «bloquejats»
La directora de Contractació de la Generalitat, Mercè Corretja, declarant al Suprem.
La directora general de Contractació Pública, Mercè Corretja, ha assegurat aquest dilluns que no li consta cap expedient administratiu de contractació relacionat amb l'1-O. En la seva declaració al Suprem, ha dit que ni la constar en el seu dia ni amb posterioritat fent cerques en registres públics. «No hem trobat absolutament res», ha assegurat. La directora general ha explicat que l'acord de Govern del 6 de setembre que assumia de forma «col·legiada»la contractació i l'aprovació de despesa relacionada amb el referèndum no va tenir «cap efecte pràctic»i, per temps, era «materialment impossible». Corretja ha recordat el control que hi havia per part de l'Estat, que fins i tot va provocar un bloqueig dels comptes de la Generalitat el setembre del 2017 durant uns dies.
A preguntes de l'advocat Francesc Homs, Corretja ha explicat el procediment intern de la Generalitat per fer un contracte, quins controls es fan i com es fa la publicitat. «No és possible saltar-se cap tràmit, tot està pautat i tot queda absolutament registrat», ha assegurat, tot afegint que en el procés hi intervenen més d'una desena de persones i diversos organismes de control. «Hi ha molts controls, molts funcionaris, si hi hagués un canvi d'objecte, un òrgan de control se n'adonaria i l'informe jurídic no seria favorable», ha remarcat a la fiscalia.
Corretja ha respost a Homs que «en absolut»va tenir coneixement d'algun expedient administratiu de contractació relacionat amb l'1-O. «Tampoc amb posterioritat, hem fet diferents recerques en registres públics de contractes per veure si hi havia algun contracte relacionat i res», ha dit, «m'han dirigit preguntes parlamentàries, hem fet moltes recerques diferents i no hem trobat absolutament res».
L'advocat de Carles Mundó, Josep Riba, ha preguntat a la testimonis sobre l'acord de Govern del 6 de setembre segons el qual l'executiu assumia de forma col·legiada la contractació i aprovacions de despesa relacionades amb l'1-O. Segons la directora general, no va tenir «cap efecte pràctic« en matèria de contractació. «Era material impossible fer qualsevol contracte en aquest espai de temps, i el Govern de la Generalitat no té els recursos materials, tècnics i econòmics necessaris per portar a terme una contractació d'aquesta envergadura», ha afegit. Segons Corretja, cal un termini d'entre 5 i 6 mesos «com a mínim»per formalitzar un contracte i executar-lo.
De fet, ha remarcat que el Govern «no és un òrgan de contractació en tant que òrgan col·legiat»i que són «els seus membres»els que són òrgans de contractació «individualment», i que l'executiu «no té assignació pressupostària per fer contractes». Corretja ha afegit que és «lògic»que el secretari del Govern emetés una certificació afirmant que mai es va arribar a executar en cap terme aquest acord, tot i desconèixer si existeix.
Control estatal
La directora general de Contractació Pública ha recordat que la comissió delegada d'afers econòmics de l'Estat va aprovar el 15 de setembre un acord de no disponibilitat de crèdit i que es van introduir «tràmits nous en els procediments de contractació», amb la necessitat d'un permís previ del govern espanyol i incloure un informe assegurant que aquella activitat «no era il·legal ni inconstitucional».
Corretja ha assegurat que aquestes indicacions es van seguir «fil per randa»i ha explicat que els comptes de la Generalitat van quedar «bloquejats automàticament» durant uns dies aquell setembre fins que es van fer unes modificacions en uns tràmits que va demanar el govern espanyol.
Unipost, una nota d'entrega «falsa»
Pel que fa al contracte d'Unipost, Corretja ha recordat que l'empresa tenia un contracte marc amb la Generalitat des del 2015 que acabava al març del 2017, però que es va prorrogar fins a finals de setembre per a la tramitació d'un nou acord marc, tot i admetre que hi havia «dubtes»i «queixes»d'alguns departaments sobre la qualitat del seu servei.
La directora general ha especificat que l'execució de l'acord marc s'activava a través d'una nota d'entrega, sense la qual no es podia activar la prestació d'un servei. A respostes de la fiscalia, ha assegurat que «una nota d'entrega no pot ser un quadre excel», en referència al document que es va trobar a un responsable de zona d'Unipost. Així, ha remarcat que nota d'entrega «té unes característiques, està numerat», i que es va rebutjar una factura a l'empresa de missatgeria perquè «formalment no complia els requisits necessaris». «Era una nota falsa, per dir-ho d'alguna manera», ha conclòs.
Cessió de locals
Sobre la cessió de locals, la directora general ha remarcat que «mai es contracta un equipament públic a tercers», sinó que hi ha una «taxa o preu públic»i, en alguns casos, es fa una «cessió gratuïta». A més, ha remarcat que el Govern no pot percebre una taxa si no hi ha abans un preu públic regulat.