Diari Més

Pesarrodona diu que un guàrdia civil el va reconèixer l'1-O: «Vostè, famoset, vingui cap aquí»

El regidor de Sant Joan de Vilatorrada assegura al Suprem que va rebre «quatre cops de porra» als testicles

El pallasso i regidor de Sant Joan de Vilatorrada, Jordi Pesarrodona, al Suprem.

Pesarrodona diu que un guàrdia civil el va reconèixer l'1-O: «Vostè, famoset, vingui cap aquí»ACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El regidor de Cultura de Sant Joan de Vilatorrada i pallasso, Jordi Pesarrodona, ha explicat aquest dimarts al Tribunal Suprem que un agent de la Guàrdia Civil el va reconèixer quan van anar al municipi. «Vostè, famoset, vingui cap aquí, i em va situar a primera fila», ha explicat que li va dir l'oficial de l'operatiu. Pesarrodona es va fer conegut el 20-S després que es difongués una imatge seva amb un nas de pallasso al costat d'agents de la Guàrdia Civil durant l'escorcoll al Departament de Governació. En la seva declaració al Suprem, ha dit que va pensar que quan va veure l'actuació policial en altres municipis, va pensar que també anirien a Sant Joan de Vilatorrada. El regidor ha denunciat que va rebre «quatre cops»de porra als testicles.

El regidor de Sant Joan de Vilatorrada ha declarat assistit de lletrat perquè encara té oberta una investigació per desobediència greu l'1-O a l'escola Joncadella del municipi bagenc. A banda, també se l'ha investigat pels delictes d'odi i resistència greu a l'autoritat, però l'Audiència de Barcelona ja va arxivar aquesta causa el passat mes de setembre.

Només començar, quan el president del tribunal, Manuel Marchena, li ha preguntat si coneixia els acusats, ha respost que «a causa de la repressió». «Són amics de repressió?», li ha replicat Marchena. «Per la repressió no he tingut l'oportunitat de conèixer-los», ha reblat.

Pesarrodona ha reivindicat haver-se posat el nas de pallasso al costat de guàrdies el 20-S com una «protesta simbòlica»i com a «eina per treure transcendència quan hi ha un conflicte»i davant de la «imatge agressiva d'un militar a la porta». Per aquella acció, ha dit que va tenir «missatges de suport»i també «amenaces de mort»a través de les xarxes socials.

El regidor ha explicat que quan l'1-O va veure les imatges de l'actuació policial a Sant Julià de Ramis va pensar que anirien al seu poble justament per la seva protesta del 20-S. «Vaig comprovar que em van reconèixer», ha dit, tot explicant que l'oficial de l'operatiu li va dir «vostè, famoset, vingui cap aquí». «Em va situar en primera fila», ha afegit.

Pesarrodona ha dit que va parlar amb el comandament, amb qui va tenir una «conversa molt sincera», i que la Guàrdia Civil va començar a actuar quan els concentrats van decidir obrir la porta quan creien que l'operatiu ja marxava. «Pensàvem que venien un altre cop a dialogar», ha dit, però «em vaig veure arrossegat per terra». «Em van començar a colpejar amb la porra a la zona testicular, quatre cops enormes, el primer em va fer un mal increïble», ha dit. També ha explicat les lesions en un dit patides per una altre veí. Segons ha explicat, la Guàrdia Civil no va arribar a entrar al col·legi.

L'alcalde de Callús: «Al nostre poble som gent pacífica»

També ha declarat com a testimoni l'alcalde de Callús, Joan Badaia, que ha explicat com va rebre una agressió per part d'un guàrdia civil que el va «empènyer amb l'escut». «Quan la Guàrdia Civil va començar a carregar, la gent va fer crits pacífics i de resistència passiva», ha dit, com ara «Som gent pacífica»o «Som gent civil, no terroristes». Per contra, ha dit que no va veure que cap ciutadà agredís a cap agent: «Al nostre poble som gent pacífica». En total, ha afegit que al poble hi va haver 15 ferits, 9 dels quals van presentar denúncia.

«Em van tirar al mig de la plaça»

Per al seva banda, una veïna de Fonollosa, Magdalena Clarena, ha explicat que estava asseguda al mig de la plaça on hi havia el centre de votació quan va arribar la Guàrdia Civil. «Va venir un guàrdia civil davant meu, em va agafar fort del braç, de males maneres, em va tirar a terra al mig de la plaça, de seguida va caure un noi damunt meu», ha relatat. La veïna ha afegit que, posteriorment, un guàrdia civil la va ajudar a aixecar-se: «Em va dir que no tingués por que estava allí per ajudar-nos, però vaig pensar ajudar en què». La votant ha declarat que, com a conseqüència de l'actuació policial, li van diagnosticar que tenia un canell trencat.

Un altre votant, Jordi Meca, de l'Escola Mediterrània del barri barceloní de la Barceloneta, ha explicat que va rebre «un cop de porra al cap», «dos cops de puny a la cara», «dos cops de genoll», «dos cops de porra per l'esquena»i que li van «aixecar tota la pell del braç». Meca ha dit que va apuntar el número d'indicació de quatre agents.

Un altre testimoni en un col·legi de Barcelona, Santiago Guerra, que estava a l'Escola Pia de la Ronda de Sant Antoni, ha explicat que la policia els va «rodejar completament», formant una «autèntica muralla». «Sense dir res, es van apropar i van començar a pegar-nos», ha afegit. Guerra ha remarcat que l'han operat dos cops del cor i que hauria marxat si hagués sabut que anaven a actuar «sense dir res». Ha relatat que dos agents el van agafar i que li van pegar «cops de puny»a les costelles, la cara i el cap. «Em van trencar dues costelles i vaig estar un mes i mig de baixa», ha dit.

tracking