La depressió postpart és més elevada en dones que pareixen per cesària

El percentatge de dones amb diagnòstic de depressió després d'un part augmenta segons el grau d'instrumentalització del mateix i afecta al 6,8 per cent de les que pareixen per cesària, davant el 5,8 per cent dels parts vaginals instrumentals (en els que s'usen fòrceps, espàtula o ventosa).

En els parts naturals que inclouen epidural i episiotomia el percentatge de depressió postpart se situa el 5,65 per cent, segons un informe del Servei Català de la Salut.

Aquest informe ha analitzat l'ús de recursos sanitaris segons el tipus de part entre els anys 2014 i 2016 a Catalunya, període en el que s'ha detectat un major ús d'antidepressius en les dones que han patit una cesària.

L'informe s'ha basat en dades de parts d'un sol nen i gestació a terme, en dones primerenques amb embarassos no complexos, i ha constatat que s'usen més recursos durant el primer trimestre postpart en els parts vaginals instrumentals i les cesàries.

Així, en aquests mesos aquestes dones fan més ús de l'atenció primària, les urgències, les consultes d'especialistes i dels antibiòtics.

També usen més analgèsics, amb prop del doble en cesàries que en parts no instrumentals, que als tres mesos del naixement torna als nivells anteriors a l'embaràs.

Tant en cesàries com en parts en els que s'han usat fòrceps, espàtules o ventosa s'ha detectat una taxa superior de l'ús d'antidepressius, que en el cas de les cesàries es manté durant el primer any postpart.

L'informe del CatSalut indica que «les característiques demogràfiques, les comorbiditats maternals o els embarassos complicats no són els únics factors que influeixen en l'elecció del tipus de part; s'ha vist que la cultura obstètrica pot suposar un factor de risc afegit per a la realització de certes intervencions durant el part».

Segons les últimes dades de parts, el 17,7% dels que es van fer a Catalunya l'any 2017 van ser per cesària, un percentatge que ha descendit lentament respecte al 2016 (18%) i al 2015 (18,1%), indiquen les dades del departament de Salut.

La variabilitat entre centres sanitaris que atenen parts és molt àmplia a Catalunya, i, així, es va del 10,4% de cesàries de la Fundació Sant Hospital (la Seu d'Urgell, Lleida) al 62,8% del Centre MQ Reus (Baix Camp).

Precisament aquest últim centre i l'Hospital d'Amposta, amb un 51,3% de parts per cesària han estat denunciats per l'Associació Catalana per un part respectat, donallum, que considera «escandaloses» aquestes taxes i «molt per sobre de les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut i també per damunt de les de la resta de centres» sanitaris catalans.

Aquesta entitat així ho assegura en una carta que ha remès al departament de Salut, en la que reclama que s'inspeccionin aquests centres per descobrir què succeeix ja que aquests percentatges de cesàries suposen que «més d'una de cada dues dones que van parir en aquests centres va ser intervinguda quirúrgicament per extreure-li el nadó, el que és inacceptable tant en termes de rigor mèdic i científic com a nivell ètic i moral».

De la seva banda, la cap d'Obstetrícia i Ginecologia Reproductiva de l'Hospital de la Vall d'Hebron, de Barcelona, Elena Carreras, ha opinat que «la situació ideal de part és la que escull la dona, ben informada sobre els possibles riscos», en una decisió compartida amb els professionals que l'atenen.

Carreras, elegida la millor ginecòloga d'Espanya l'any 2015, segons la revista Forbes, ha indicat que el seu hospital s'ha imposat seguir els denominats criteris Robson, un sistema adoptat per l'OMS per avaluar i comparar les taxes de cesària, i que estableix que el grup de dones en el que la gestació arriba a terme i no té riscos previs no superi el 15% de cesàries.