La responsable d'autoritzar activitats lúdiques a centres públics abans de l'1-O defensa que es podien cedir espais
Rosa Maria Sans diu que les peticions complien els requisits perquè les feien entitats sense ànim de lucre
La cap del Servei de Programació i Dinamització d'Activitats de la Generalitat, Rosa Maria Sans, declarant al Suprem.
La cap del Servei de Programació i Dinamització d'Activitats de la Generalitat, Rosa Maria Sans, ha defensat que l'autorització que ella mateixa va donar a 12 centres públics (també casals d'avis) per fer activitats lúdiques el cap de setmana de l'1-O se cenyia als requisits legals. Ha recordat que des del 1996, la Generalitat va aprovar un decret que diu que els equipaments cívics han de donar suport a les entitats i que s'han de cedir espais gratuïtament sempre que les activitats les facin entitats sense ànim de lucre i siguin obertes a la comunitat. I ha remarcat que aquests requisits es complien en les peticions que van rebre per aquelles dates. Ha explicat també que van posar un únic requisit -seguint les recomanacions dels Mossos- i van demanar que els centres estiguessin buits a les sis del matí de l'1-O. «I es va complir perquè cap dels nostres conserges ens va avisar que s'estiguessin produint votacions», ha dit.
A preguntes del lletrat de l'exconsellera Dolors Bassa, Mariano Bergés, la responsable d'autoritzar les activitats lúdiques ha explicat al tribunal que anualment es fan 9.000 cessions d'espais a 1.000 entitats diferents, i que 520 són fora de l'horari del centre. Per tant, ha volgut demostrar que el fet que les hores prèvies a l'1-O es fessin activitats en aquests centres no era una excepció.
També ha remarcat que no se'ls va donar des del Departament de Treball, Afers Socials i Família cap instrucció sobre l'1-O i que les peticions que van rebre les va autoritzar perquè complien els requisits. I ha recordat que en la Llei de taxes de la Generalitat ja s'estableix que no es cobra res per a aquests casos de casals públics o de gent gran. Una afirmació, doncs, que busca exculpar Bassa de la suposada malversació per haver cedit aquests espais.
I ha reconegut que el dia 29 de setembre van rebre a tots els centres cívics una circular que provenia del servei de gestió administrativa del departament que els recordava que havien de complir «amb les instruccions de l'autoritat judicial».
A preguntes de la fiscalia, ha dit que no tenien per què «desconfia» de les peticions d'activitats que els feien les entitats perquè moltes «havien col·laborat anteriorment amb els equipaments».
Defensa el paper de Bassa en la vaga del 3-O
El director general de relacions laborals i qualitat en el Treball, Enric Vinaixa, ha justificat que el departament no pot no admetre a tràmit una convocatòria per raons de fons i que, en tot cas, sempre ha de decretar uns serveis mínims. Ha remarcat que la vaga del 3 d'octubre de 2017 la van convocar quatre sindicats per motius laborals en relació a la reforma laboral del 2012 o l'impacte de les retallades al servei públic. «El contingut de la petició tenia relació a la denúncia de drets laborals», ha respost al fiscal Jaime Moreno que li preguntava si tenia alguna relació amb l'1-O.
També ha recordat que es van aplicar els anomenats «acords en fred» per marcar els serveis mínims, que derivaven dels acords de sindicats i patronal quan hi ha «pau social». S'apliquen directament els que s'han consensuat abans. Vinaixa ha dit que no es van impugnar en cap moment.
A preguntes de la fiscalia, ha dit que no recorda si des del Departament de Treball es va fer un comunicant adherint-se a la vaga i dient que no es computaria als treballadors les hores que s'absentessin del seu lloc de feina.