Quatre pèrites xifren en almenys 917.000 euros els diners públics gastats en l'1-O

Quatre pèrites han xifrat en almenys 917.648,39 euros, impostos a banda, els diners públics gastats en l'organització del referèndum de l'1-O. Així ho han assegurat les expertes, totes elles advocades de l'Estat o altes funcionàries de la intervenció de l'Estat, que han estat proposades per la fiscalia i l'advocacia de l'Estat a l'entorn del delicte de malversació de fons públics. Entre les xifres desglossades per les pèrites, hi ha 176.000 euros per a observadors o 119.000 per a la contractació de The Hague Center for Strategic Studies. A més, una interventora de l'Estat ha assegurat que és «irrellevant» la distinció entre la despesa gastada i la compromesa però no abonada que el mateix organisme va fer en un informe, perquè «la despesa s'entén realitzada independentment que s'hagi fet el pagament».

El codi penal estableix penes de fins a vuit anys pel delicte de malversació de fons públics si la quantitat malversada supera els 250.000 euros. Aquest dimecres, les pèrites cridades per les acusacions ja han xifrat la despesa en més de 900.000 euros a partir de la informació que han analitzat aportada per la interventora general de la Generalitat per elaborar un informe per al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, que investiga l'organització de l'1-O. A preguntes de la fiscalia, han assegurat que la interventora del Govern «mai va fer cap advertiment» en relació a alguna «vinculació o despesa en relació al referèndum».

Pel que fa a partides concretes, les pèrites han xifrat en 119.700 euros els diners per a la contractació de The Hague Center for Strategic Studies per part de la delegació del Govern davant de la Unió Europea (UE), o bé 176.000 euros per a la «missió d'observadors internacionals» del Diplocat. Les pèrites han assegurat que van ser una dotzena d'observadors, coordinats per Helena Catt, a qui es van transferir «honoraris i dietes», que inclouen els viatges, als seus comptes corrents. Les expertes han vinculat aquesta despesa a l'1-O perquè les conclusions del document que van fer es titula «Anàlisi del context polític de Catalunya davant del referèndum de l'1 d'octubre per a la independència de Catalunya».

També han explicat que, durant el 2017, es van pagar 10.700 euros durant 10 mesos per al web Catalonia Votes, o 91.000 euros en la inserció d'anuncis a diaris europeus per fer publicitat d'una conferència al Parlament europeu a càrrec de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva.

Distinció «irrellevant»

Les de les pèrites d'Hisenda ha dit que compartia l'argumentació de l'informe elaborat per la intervenció general de l'Estat, tot i admetre «alguna diferència amb la xifra». La interventora ha explicat que al final del seu informe feia una distinció entre les despeses que va poder acreditar que s'havien pagat i les que no. Però ha afegit que és una «distinció irrellevant», ja que la despesa «s'entén realitzada» independentment del pagament. De fet, a preguntes de l'advocacia de l'Estat, han afegit que l'obligació de pagament no s'anul·la encara que s'interrompi el servei prestat.

Despeses que escapen al control de les finances

La fiscalia ha tingut especial interès en què les pèrites expliquessin quins eren els mecanismes de control que el Ministeri d'Hisenda va activar sobre les finances de la Generalitat en diferents fases. Per això, ha preguntat si, tot i aquests controls, es van poder fer les despeses. Les pèrites han assegurat que hi pot haver «perjudicis» al patrimoni públic que s'hagin fet abans de la fase de màxim control per part d'Hisenda, que es va posar en marxa a partir del 15 de setembre del 2017.

De fet, en la seva declaració com a testimoni al judici, l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro va defensar que el Govern ha pogut cometre malversació perquè podia «defraudar o enganyar», tot i el «control total» de les finances aplicat per l'Estat des del setembre del 2017.

Les defenses qüestionen la pericial

En la tònica general de les defenses, s'han fet preguntes per detallar com s'havia fet l'informe i les conclusions del mateix i també demostrar si realment hi ha relació directa entre les partides esmentades i l'organització del referèndum.

Un exemple l'ha posat el lletrat Jordi Pina, que ha preguntat sobre la campanya de registres de catalans a l'exterior de març de 2017, mesos abans de la convocatòria del referèndum que va ser al juliol. «Van analitzar si al març del 2017 el Govern havia fet pública una pregunta i una data per a un referèndum?», ha preguntat. Les expertes s'han limitat a dir que només analitzen la documentació que els havien enviat fruit dels requeriments a la intervenció.

Així mateix, han reconegut que no han detectat cap expedient de contractació de compra d'urnes o paperetes. I també ha preguntat sobre el fet de per què en l'informe elaborat a petició del jutjat número 13 de Barcelona, l'autora de l'informe –Mercedes Vega- no feia referència a Unipost. Ha explicat que tota la informació estudiada es referia a «serveis habituals» i que quan es va demanar informació sobre l'enviament de notificacions per a les meses de l'1-O ha dit que «no s'envia cap informació al respecte».

Ha insistit en això el lletrat de Santi Vila, Juan Segarra, que ha preguntat quin criteri havien seguit per imputar la totalitat de la campanya al referèndum, quan han admès que hi havia altres activitats que es promovien en aquesta campanya. «No era una sola campanya amb anuncis diferents, era un únic anunci on es parlava de diferents serveis, també incloent la última pregunta que podia tenir vinculació, s'ha de contemplar la quantia completa», ha admès una de les pèrites.

Josep Riba (lletrat de Carles Mundó) ha preguntat per què van ajudar en informes de la Guàrdia Civil. «Són auxilis puntuals i concrets que són un deure de col·laboració amb l'administració de Justícia a la que estem tots els ciutadans obligats», ha dit una de les expertes, afegint que tècnics d'Hisenda van participar per esvair dubtes «molt tècnics».

Resten importància a les factures «proforma»

Durant el judici, les defenses han explicat a través de diversos testimonis que en algunes de les partides estudiades per les acusacions només s'havien emès «factures proforma» que, segons la tesi de la defensa, només són «pressupostos» i no comporten que s'hagi compromès despesa.

Pina ha preguntat quina importància té que la Generalitat rebi una factura proforma i l'experta que ha fet l'informe a petició del jutjat 13, Mercedes Vega, ha dit que no és tan important que el Govern la rebi als efectes del que s'analitza com el fet de si s'ha prestat o no el servei. «Emetre la factura és una obligació del prestador del servei», ha dit.

Sobre la discussió entre el Govern i la CCMA de qui ha de pagar les factures per l'anunci de les vies, també han restat importància. «No és rellevant per saber si hi ha hagut o no perjudici patrimonial la discussió sobre si ho ha de pagar Presidència o si ho ha d'assumir la corporació com a activitat general», ha sentenciat.