El tribunal rebutja com a proves de la fiscalia atestats «valoratius» de la Guàrdia Civil i reculls de premsa

El Tribunal Suprem ha rebutjat com a proves aportades per la fiscalia atestats «valoratius» de la Guàrdia Civil i també reculls de notícies de premsa. Ho ha fet atenent les al·legacions de les defenses. El president del tribunal, Manuel Marchena, ha detallat que queden fora, per exemple, documents amb «apreciacions valoratives» sobre l'agenda 'Moleskine' comissada a Josep Maria Jové, un informe de la Guàrdia Civil sobre el document 'Enfocats', un altre sobre els 'escraches' que s'haurien fet a policies desplaçats a Catalunya per l'1-O o diversos sobre l'actuació dels CDR. Sobre 'Enfocats' o l'agenda, ha indicat que sí s'accepta la traducció literal del document però no els informes policials amb comentaris. «Ens interessa el contingut però la valoració d'altres persones a la sala no li pot condicionar», ha manifestat. El tribunal també deixa fora reculls de notícies i atestats i diligències policials que s'han fet durant la instrucció.

Entre les proves de la fiscalia que el tribunal no valorarà hi ha un informe sobre personalitats polítiques que van assistir el 20 de setembre a la conselleria d'Economia. «Són informes valoratius que no poden substituir l'aportació que podrien haver ofert a la sala els que subscriuen l'informe, que podrien venir com a testimonis», ha reflexionat Marchena, reconeixent que alguns sí havien estat citats com a tals.

També rebutja informes sobre com es preparaven els CDR o com es configuraven i diversos reculls de notícies, com una sobre la «prohibició d'atracar a Palamós un ferri que allotjava policies». «Totes les notícies amb valoracions són excloses», ha dit. En aquesta línia, el tribunal accepta la «literalitat» dels missatges de diferents acusats com a prova però no les notícies on es fan menció a aquests tuits. En relació als tallers d''En Peu de Pau' sí s'inclou la prova sobre «tallers i materials» però no els reculls de premsa relacionats.

Accepta íntegra la prova de l'advocacia de l'Estat

En canvi, el tribunal ha rebutjat les al·legacions de les defenses sobre la prova documental de l'advocacia de l'Estat i l'ha acceptat íntegrament. La majoria de defenses van argumentar que calia deixar-la fora perquè no estaven incloses en els escrits d'acusació, sinó que l'advocacia de l'Estat l'havia detallat més tard amb el judici ja començat. Marchena ha afirmat que la sala no entén que l'advocacia de l'Estat hagi proposat «ara» les proves documentals, sinó que en el seu moment va fer una «aportació genèrica» que ara ha «ordenat» seguint les indicacions del tribunal.

La fiscalia no renuncia a les proves que no llegeix

D'altra banda, el tribunal de l'1-O ha avalat la posició de la fiscalia i ha descartat donar per renunciats aquells documents que no va esmentar expressament durant la sessió d'aquest dilluns. Durant la sessió, la fiscalia va fer referència a alguns documents, però no expressament a tots els que ha inclòs en els seus escrits. La fiscal va deixar clar després de la seva intervenció que, tot i que no els havia enumerat, això no volia dir que renunciés a incorporar-los, però la majoria de defenses van rebutjar donar una «segona oportunitat» al ministeri públic per »rescatar documents».

Marchena considera que aquest «error» per la de la fiscalia a l'hora d'entendre com havia de procedir en la fase documental no es pot entendre com la renúncia als documents, i ha remarcat que en el codi civil «la renúncia ha de ser expressa». «No tindria sentit que entenguem renunciada la prova quan el titular reivindica la vigència de la proposta», ha assegurat.

Per això, creu que el fet de no llegir tota la documental no vol dir que es doni per «reproduïda» sinó que les parts van acceptar que no es llegís tota i que es donaven per «coneguts» i que, per tant, el «principi de contradicció» s'ha produït.